L’última campanya d’excavacions al jaciment del Collet de Sant Antoni de Calonge ha confirmat que l’indret acollia una vil·la romana de luxe, amb elements arquitectònics i decoratius provinents de Grècia i el sud de la Gàl·lia. Els treballs, que es van dur a terme entre febrer i març, també han permès reconstruir com era la línia de costa en direcció a Palamós, en una zona que en època romana estava ocupada per aiguamolls connectats al Mediterrani.
Els arqueòlegs han centrat les excavacions en una cisterna de grans dimensions situada darrere la façana de mar de la vil·la. L’anàlisi del seu contingut ha permès datar l’abandó de l’establiment original i la construcció d’una nova vil·la a finals del segle I dC. A més, s’han obtingut dades valuoses sobre les pràctiques agràries i ramaderes, la recol·lecció de mol·luscs i l’explotació forestal al territori.
Entre les troballes destaca un fragment de columna, una llàntia decorada amb una escena d’Hèrcules lluitant contra el centaure Nessos —una imatge poc habitual i datada del segle I dC—, un podall vinculat al conreu de la vinya, i vaixella de ceràmica d’origen gal.
També s’han identificat trossos de marbre procedents de Grècia, considerats materials de luxe en aquell període. Aquestes troballes reforcen la hipòtesi que la riquesa de la vil·la provenia de l’explotació agrícola i ramadera de les terres del voltant. Els investigadors creuen que el propietari de la finca no hi residia habitualment, sinó que era gestionada per un encarregat, mentre ell l’utilitzava com a residència ocasional.
