Des de fa pocs dies, a les estanteries de les llibreries catalanes s’hi pot trobar ‘101 refugis de muntanya de Catalunya’. Es tracta del primer llibre de l’autora osonenca, establerta a Palamós (Baix Empordà), Laura Masó i és un recull de refugis que Masó ha documentat amb tota la informació i que estan repartits arreu del territori, des dels Pirineus orientals fins als Ports de Beseit. La idea ha estat fer una “actualització” d’aquests allotjaments que hi ha repartits pel país i “valorar” la seva funció. A més, també pretén “descobrir espais no massificats” i acostar la muntanya i la natura “de forma sostenible”. “No volem que tothom vagi a fer la Pica d’Estats, com està passant fins ara, sinó que hi ha altres iniciatives”, explica.
“Els refugis són una peça clau a l’hora de descobrir la muntanya”. Són paraules de Laura Masó després de fer una radiografia a 101 d’aquests allotjaments que hi ha repartits arreu de Catalunya, si bé no hi són tots. Alguns dels que ha documentat ja els coneixia i la resta els ha visitat per poder escriure ‘101 refugis de muntanya’, el seu primer llibre i que no vol que es vegi com una guia per portar a la motxilla, sinó com un element de consulta prèvia i de planificació per a aquelles persones que volen anar a passar uns dies a la muntanya. Masó assenyala que un dels objectius també és “acostar la muntanya a la ciutadania de forma sostenible”. En aquest sentit, l’autora explica que el llibre descobreix refugis que estan en zones no massificades.
De fet, Masó lamenta que hi ha “molts territoris desconeguts” on la gent no va i, en canvi, hi ha zones del país que estan “saturades” perquè s’han creat circuits turístics. Un d’aquests espais és la Pica d’Estats, que ha vist com el nombre de persones que hi anava s’ha “multiplicat” els darrers anys fins a formar-se cues al cim per fer-se la foto amb la creu.
A més, ‘101 refugis de muntanya’ explica les característiques de l’allotjament, si és lliure o si és privat i qui el gestiona. També proposa dues rutes des de cadascun d’ells, de dificultat diversa i explica quin és l’entorn. Tot plegat recollit en una fitxa on també s’indiquen els serveis i la història de cada refugi. A més dels privats i els lliures, també hi ha documentats els anomenats d’emergència que són els que gestiona la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Al llibre també s’hi pot consultar les normes que hi ha de cada un dels refugis.
Consciència amb la natura
Masó reconeix que a través del llibre també vol generar “consciència” entre la ciutadania que vol gaudir de la natura. “La voluntat és que la gent s’apropi a la muntanya, però sempre des del respecte, la tranquil·litat i les bones pràctiques”, explica l’autora. En aquest sentit, Masó vol que també serveixi per descobrir les “moltes iniciatives” que tiren endavant els refugis, “des d’un que ha recuperat una casa en un poble abandonat a aquells que són de molt difícil accés i proposen rutes per arribar-hi”.
“El que sí que me n’he adonat fent aquest llibre és que els nous refugis tenen tots cada vegada una mirada de sostenibilitat i respecte a l’entorn i a desenvolupar el territori i no pas tant en ser un producte turístic”, conclou Masó.
