Els volcans de les Preses, només equiparables als d'Islàndia i el planeta Mart

Els petits volcans que fa 17.000 anys van donar lloc als turons del bosc de la tosca de les Preses, coneguts com a tossols, només es troben a Islàndia i al planeta Mart. Aquest és un dels descobriments que ha fet un equip encapçalat pel geòleg olotí Llorenç Planagumà, en col·laboració amb veïns de la zona, durant l'elaboració d'un inventari que ha permès catalogar i recuperar els noms de 81 turons distribuïts en finques privades de les Preses, Olot i Santa Pau incloses al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

També s'ha descobert que les roques del nucli dels tossols es van utilitzar des del segle XVII per a la construcció de cases perquè eren més manejables. Els tossols o turons petits són una de les formes volcàniques més abundants al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa però també de les més desconegudes. Fan entre 4 i 15 metres d'altura i es troben situats damunt la colada de lava. Sovint la vegetació els tapa i difumina en l'entorn. N'hi ha un total de 81, segons el catàleg elaborat per un equip d'experts encapçalat pel geòleg Llorenç Planagumà, que vol posar en valor aquest patrimoni natural. Calculen que l'acció de l'home n'haurà destruït un 30% del que hi havia en total a la zona, compresa entre les Preses, Olot i Santa Pau.

Els seus impulsors han analitzat els estudis científics que s'han publicat a nivell internacional i han descobert que aquestes formacions volcàniques només s'havien descrit fins ara al planeta Mart i a Islàndia. Segons explica Planagumà, això es deu perquè calen un seguit de factors que afavoreixin aquestes formacions. Bàsicament, que la colada de lava flueixi per damunt d'una zona humida d'aiguamolls i sediments gelats que, quan es posen en contacte amb la matèria líquida roent es genera vapor d'aigua. Aquest vapor puja amunt per les escletxes de la lava que es va refredant i hi ha una petita erupció que, un cop solidificat, dóna lloc als petits turons. Tècnicament, aquests turons es diuen 'cons volcànics desarrelats', ja que no tenen xemeneia i són arrodonits.

Els antics usos de la pedra volcànica

Gràcies a aquesta investigació, que ha comptat amb un ajut del fons europeu FEDER de 6.000 euros, també s'ha sabut per primer cop que aquestes formacions volcàniques contenen un tipus de pedra al seu nucli que és més manejable que la pedra volcànica current i que des del segle XVII que s'ha utilitzat per a construccions de cases i cabanes. Tècnicament, aquest mineral són 'escòries volcàniques soldades', o el que és el mateix, bocins de pedra volcànica que el tossol les ha fos per les elevades temperatures, un fet que la fa més tova i més fàcil de treballar.

Això explica per què des del segle XVII els habitants de la zona del bosc de la tosca van utilitzar-la per a la construcció de cases -sobretot per als cantoners- o per a fer voltes. Un exemple clar, que encara es conserva, és la cabana de pedra seca que en un finca de les Preses, feta amb aquesta pedra volcànica del nucli del tossol juntament amb d'altres d'ordinària.

A banda d'això, l'ésser humà també va aprofitar els tossols per extreure la greda que hi havia, un material molt bo per enriquir el sòl dels camps i també per delimitar les parcel·les en forma de paret baixa. "Era una economia de subsistència; si es compraven un terreny on hi havia un tossol, ja hi tenien el material per als camps i les roques per construir-hi la casa", explica Planagumà. Aquests aprofitaments de la roca han fet que actualment alguns tossols només conservin una part de la seva forma arrodonida.

Un treball de recerca en col·laboració amb els veïns

Els impulsors d'aquesta iniciativa han comptat amb la col·laboració dels veïns de la zona, que els han ajudat a recuperar bona part dels antics noms que tenien els tossols. No hi ha cap document que parli dels tossols i la descoberta s'ha fet des de l'observació de l'entorn. Sí que s'han trobat fotografies d'algunes voladures que es van fer per eliminar el tossol i aplanar els terrenys on ara hi ha la trama urbana de poblacions com Olot.

A banda de l'inventari, també s'ha elaborat un documental que es distribuirà entre als ajuntaments, veïns i propietaris de negocis que els poden utilitzar per donar a conèixer aquest patrimoni natural als visitants. El pressupost total ha estat de 9.000 euros, dels quals 6.000 provenien de l'ajut del fons FEDER i els 3.000 restants que ha posat l'empresa Geonat, dedicada a la geologia i la investigació. També s'ha comptat amb el suport del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Departament d'Agricultura. En un futur, està previst elaborar un estudi científic sobre la formació i els usos dels tossols per poder-lo publicar a nivell internacional.