Els ports de Palamós i Roses segellaran aquest 2025 una temporada de creuers de rècord amb 82 escales i gairebé 70.000 passatgers. En comparació amb l’any passat, això suposa un 41% més d’escales i un 31% més de turistes a la Costa Brava.
Els visitants, principalment nord-americans i europeus, deixaran un impacte econòmic estimat en 6,6 milions d’euros. El port de Palamós, que rebrà 67 creuers, ja ha estrenat temporada aquest dijous amb una doble escala: la dels creuers Azamara Quest i La Belle des Océans. Roses iniciarà la seva temporada el 25 d’abril. El president de Ports de la Generalitat, Manel Nadal, creu que Palamós ja es troba a prop del topall “sostenible”, que xifra en 70 escales.
Els dos primers creuers de la temporada a la Costa Brava han llançat l’àncora aquest dijous al port de Palamós. Des d’ara i fins al desembre, entre el port baix-empordanès i el de Roses hi haurà fins a vint companyies diferents que han escollit el litoral gironí per fer-hi parada durant unes hores abans de reprendre el viatge. La majoria de les quals -en concret, el 85%- són de gamma alta i ofereixen més serveis als passatgers.
Aquest 2025, els dos ports gironins tornaran a fer rècord de creueristes. Perquè rebran conjuntament fins a 82 escales de vaixells, que portaran 69.500 passatgers. En comparació amb el 2024, això suposa un increment del 41% i del 31%, respectivament. A més, hi haurà onze creuers que per primera vegada faran escala en un dels dos ports.
Durant aquestes hores, els turistes aprofitaran per visitar els dos municipis o bé faran excursions pel territori. S’estima que, en total, els gairebé 70.000 creueristes que aquest any arribaran a la Costa Brava generaran un impacte econòmic de 6,6 MEUR.
Per calcular-ho, es pren com a referència un estudi de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), que estima que cada passatger que desembarca es gasta una mitjana de 89 euros. A aquesta quantitat, s’hi afegeixen 6 euros més per turista -en total, doncs, 94- per la despesa vinculada al vaixell en concepte de serveis portuaris.
Els creuers que fan escala a Palamós i a Roses porten turistes nord-americans i europeus. En concret, aquest any el 40% dels vaixells seran del mercat americà, i el 60% restant, de l’europeu (Alemanya, França, Noruega, Portugal, el Regne Unit i Suïssa).
“La millor de la història”
Si les dades es divideixen per ports, aquest any el de Palamós rebrà 65.000 passatgers i 67 escales. Segons subratlla la Generalitat, en comparació amb la temporada 2024, això suposa un increment del 34% i del 26% respectivament, “i fa preveure la millor temporada de la història” al port del Baix Empordà. Roses, per la seva banda, rebrà 15 escales que portaran 4.500 creueristes.
El president de Ports de la Generalitat, Manel Nadal, creu que el port de Palamós aquest 2025 ja ha arribat “gairebé al màxim” de creuers que pot rebre (i que ell xifra en 70). “Hem d’apostar per un model sostenible, compatible amb l’activitat portuària, la comercial, la nàutica i la pesca, i que el poble tampoc se senti saturat; que la població no ho entengui com una invasió i que el benefici sigui important”, ha explicat.
Fins al 13 de desembre
La temporada de creuers a la Costa Brava s’allargarà nou mesos. Acabarà el 13 de desembre, amb l’escala inaugural del creuer AIDAluna. Hi haurà fins a un 64% dels creueristes que faran escala en temporada baixa, cosa que ajudarà a “desestacionalitzar” la destinació. “Tenim creuers durant la primavera, l’estiu i una part de l’hivern; cada vegada la temporada s’estira més”, ha concretat Nadal, precisant que “només el 36%” dels creueristes arribaran en temporada alta.
Per la seva banda, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha animat les administracions a continuar apostant perquè a la Costa Brava hi arribin “creuers mitjans”, en contraposició als que atraquen a Barcelona. “Volem seguir posicionant els dos ports com a especialitzats a rebre aquest tipus de vaixells, que porten un passatge amb un poder adquisitiu alt, i que per tant fan un retorn molt important als nostres municipis”, ha subratllat.
Tres dobles escales i nou d’inaugurals
La imatge que ofereix aquest matí el port de Palamós, amb l’Azamara Ventura atracat al moll comercial, i La Belle des Océans al de ponent, es repetirà dues vegades més al llarg de la temporada. Perquè, en total, el municipi rebrà tres dobles escales aquest 2025.
A més, hi haurà nou vaixells que atracaran al port per primera vegada. Seran el Seabourn Venture, l’Spirit of Adventure, The World, Bolette, l’Ocean Victory, l’Emerald Sakara, l’Hebridean Sky, el Viking Vesta i l’Aidaluna. En paral·lel, aquest any també hi ha tres navilieres que s’estenen: Alma Cruceros, Emerald Yacht Cruises i ResidenSea.
L’Azamara Quest ha arribat a les vuit del matí a Palamós procedent del port de Barcelona. Salparà a les sis de la tarda cap a Portvendres. Porta 611 passatgers a bord, majoritàriament nord-americans (però també canadencs, britànics i australians). El vaixell, amb bandera de Malta, té una eslora de 181 metres, una mànega de 25,6 metres, un calat de 6 metres i un registre brut de 30.277 tones.
Per la seva banda, La Belle des Océans ha arribat a dos quarts de nou procedent del port de Tarragona, i preveu salpar a les vuit del vespre en direcció al de Barcelona. Hi viatgen 97 passatgers, majoritàriament francesos i belgues. La Belle des Océans, amb bandera de Bèlgica, té una eslora de 103 metres, una mànega de 15 metres, un calat de 4,5 metres i un registre brut de 5.218 tones.
La balisa verda, reparada
Coincidint amb l’inici de la temporada de creuers, en els darrers dies Ports de la Generalitat ha acabat d’arranjar la balisa verda del port de Palamós. Dissenyada pels gironins RCR Arquitectes, aquesta esfera d’acer i vidre ubicada al final del dic de recer s’ha convertit en un emblema del municipi.
Els diferents temporals i la força de l’onatge n’havien malmès part del cos de l’esfera (format per dinou anells de vidre exteriors). La reparació ha costat 90.000 euros i, a més de canviar els vidres trencats, també s’han adequat els elements de fixació i s’ha fet un petit reforç a la base de l’estructura.
