Les praderies marines han estat fonamentals per a les societats humanes durant milers d’anys, segons un nou estudi científic publicat a la revista Ambio. La investigació examina la relació històrica entre aquests ecosistemes i la humanitat, destacant-ne tant el valor tangible com la seva importància social i cultural.
Els resultats mostren que les praderies han tingut una gran varietat d’usos, des de l’alimentació humana i del bestiar fins a la fabricació d’utensilis i la construcció. També s’han utilitzat com a medicaments, fertilitzants i materials per a l’elaboració de coixins i matalassos. Els registres més antics es remunten a fa 180.000 anys, amb restes de Posidonia oceanica trobades en un jaciment arqueològic de Niça (França), on s’haurien emprat com a jaç.
Diferents comunitats costaneres han consumit directament les fulles, fruits i llavors d’aquestes plantes, mentre que altres, com els neandertals dels Països Baixos, recol·lectaven mol·luscos en aquests hàbitats fa 120.000 anys. A l’est d’Aràbia, fa 6.000 anys, ja es coneixia la dependència de la pesca del peix conill de la salut de les praderies marines.
Les seves propietats antiparasitàries i antimicrobianes van afavorir-ne l’ús en cistells per a aliments, així com en matalassos i coixins. Un exemple històric destacat és el del Papa Juli III, que al segle XVI va encarregar un matalàs farcit de Posidonia per evitar les puces. L’ús medicinal també és antic: els egipcis l’empraven per tractar problemes de gola i pell, mentre que en altres cultures s’ha utilitzat per curar ferides i picades.
A nivell arquitectònic, aquesta vegetació es feia servir en la construcció de maons a Creta, en teulades a Mèxic i Escandinàvia i com a material d’aïllament en tombes de l’Edat del Bronze. Aquestes aplicacions, juntament amb l’explotació excessiva, van contribuir a la degradació d’aquests ecosistemes en diverses regions.
L’estudi també destaca el potencial dels usos actuals i futurs d’aquest recurs natural. Actualment, s’explora la seva aplicació en la fabricació d’aliments, fertilitzants naturals i materials biodegradables, incloent-hi fundes per a mòbils fetes amb restes de plantes marines. A més, s’estudien les seves possibilitats en farmàcia i medicina.
Segons Nicole Foster, investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i autora principal de l’estudi, “reconèixer el paper històric i social de les praderies marines pot ajudar a millorar-ne la valoració i fomentar-ne la conservació”. L’equip científic subratlla que el desenvolupament d’usos innovadors ha d’anar de la mà d’una gestió sostenible per evitar-ne la sobreexplotació i garantir-ne la regeneració per a les generacions futures.
