L’administrador concursal d’Hilados Moto de Gombrèn concentra els esforços en la venda dels actius -sobretot maquinària- de la fàbrica tèxtil, present al municipi del Ripollès des dels anys 60. Un jutge va autoritzar el concurs de creditors després que l’empresa ho demanés de forma voluntària. L’empresa va justificar el tancament per una baixada del 40% de la productivitat, motivat per factors com l’encariment de les matèries primeres i un alt absentisme laboral -un 35%-, entre d’altres. Un jutge va autoritzar-ho i va designar Arraut i Sala Reixachs de Barcelona com a administrador concursal. Els 23 treballadors han extingit el contracte i ja han cobrat els salaris pendents, però hauran de recórrer a FOGASA per la resta d’indemnitzacions.
L’informe que va presentar la propietat d’Hilados Moto recull els motius pels quals es va arribar a una baixada del 40% de la productivitat i a una situació d’“insolvència”. El 2023 el van tancar amb un resultat negatiu de 110.000 euros.
Parla dels problemes per trobar personal i l’absentisme laboral que hi havia -des del juliol del 2021 va passar del 13% fins al 35% en l’actualitat-. En clau econòmica, especifiquen la continuada pujada de preus de matèries primeres i la baixada de comandes d’articles de tapisseria del sector de transports -accentuat per la baixada de fabricació de vehicles davant la manca de disponibilitat de xips electrònics- que van portar una “acumulació d’estocs dels magatzems de clients, fent que la demanda fos gairebé nul·la”. També destaquen la baixada de comandes d’articles de gamma mitja-alta per l’encariment dels preus.
L’administrador concursal està treballant en el seu informe on s’analitzaran tots aquests motius i es valoraran totes les xifres. El presentaran el mes d’abril i tot va sobre el previst, segons Joan Vila, que és l’administrador concursal. “Està essent una liquidació ordenada i ben portada perquè tant el concursat, com l’administrador, els treballadors i els seus representants han col·laborat perquè tot vagi ràpid i bé”, afirma.
A nivell laboral, assenyala que es van extingir els contractes dels 23 treballadors de forma acordada amb les parts i ja s’han pogut pagar tots els salaris pendents. “**Queden les indemnitzacions, però ja se’ls ha fet els certificats perquè puguin anar a cobrar al Fons de Garantia Social (FOGASA) que ho abonarà segons els topalls i límits”, explica Vila.
Ara la prioritat és poder vendre els actius de l’empresa. Hilados Moto tenia dues societats: Hilados Moto, amb un actiu de més de 637.000 euros i un passiu de 933.000 euros, i Comercial Torrens amb un actiu d’1.900.000 euros i un passiu de més de 751.000 euros.
L’empresa estava de lloguer perquè les naus són de propietat municipal i té una quantitat important de maquinària especialitzada per vendre. “**Estem en una fase molt incipient, buscant per la zona i a professionals per aconseguir la major oferta possible dels actius per poder pagar els creditors”, detalla. L’administrador remarca que no es tracta d’una venda d’unitat de producció perquè ja es va considerar que no era possible que una empresa comprés tota la fàbrica per donar continuïtat al negoci. No hi ha terminis fixats, però sí que volen treure el màxim valor possible dels actius. Ja han fet algunes visites d’interessats i en breu tenen previst fer-ne més.
L’Ajuntament, expectant
L’alcalde de Gombrèn, Cèsar Ollé, explica que estan seguint de prop aquest concurs de creditors. L’empresa concursal encara els està pagant el lloguer, però, en el moment en què es liquidi del tot, la nau ja no generarà cap rendiment al consistori. Són dues naus grans que no descarten oferir a altres empreses interessades. L’altre aspecte que esperen que se solucioni és que les màquines acabin marxant. “**És molt difícil de treure, són grosses i ens diuen que la voluntat és buidar-la i deixar-ho tot en condicions”, assenyala.
Es dona el cas que l’empresa feia uns tres anys que pagava lloguer a l’Ajuntament, prop de 1.400 euros. Feia més de seixanta anys que utilitzaven les naus municipals -la família Torrens n’era el propietari i l’han gestionada tres generacions diferents- perquè així es va acordar en el consistori d’aquell moment. L’ajuntament els ho va cedir perquè els interessava la creació de llocs de treball a la zona. En els seus inicis donava molta feina als veïns, quan Gombrèn tenia molta més població i les fàbriques tèxtils vivien un moment d’esplendor. En aquesta última etapa, en canvi, els treballadors venien d’altres punts com el Berguedà.
