El pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles de la Costa Brava, impulsat pel Departament de Territori de la Generalitat per preservar 906 hectàrees en 22 municipis del litoral gironí, ha patit un revés important. En l’últim any i mig, un total de 36 sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han estimat els arguments dels propietaris i alguns ajuntaments afectats, anul·lant la desclassificació d’uns dinou àmbits que sumen 212 hectàrees. Aquesta superfície representa gairebé una quarta part de les zones desclassificades pel PDU el febrer del 2021.
Segons les dades recollides i que ha publicat El Punt Avui, dels 52 recursos contenciosos presentats contra l’aprovació del PDU, 28 sentències han estat contràries als interessos de la Generalitat, mentre que vuit han estat favorables. Les sentències favorables han estat principalment en àmbits on només es proposava la reducció de l’edificabilitat o que ja havien estat marcats com a desclassificables en planejaments previs, com el pla director urbanístic del sistema costaner (Pdusc) del 2005.
El Tribunal Suprem, per la seva banda, ja ha començat a rebutjar recursos de cassació del Govern català sense ni tan sols entrar en el fons de les qüestions plantejades. En cinc casos, els recursos estan encara pendents de resolució per part del TSJC, però el rebuig del Suprem sembla apuntar cap a un desenllaç desfavorable per a la Generalitat.
El principi d’“autonomia local” com a argument principal
El principal argument utilitzat pel TSJC per anul·lar les desclassificacions ha estat la vulneració del principi d’“autonomia local” dels ajuntaments per elaborar el seu planejament urbanístic. La Constitució espanyola i la normativa europea reconeixen aquest principi, i el Tribunal Suprem l’ha ratificat en rebutjar els recursos de la Generalitat. Això implica que les parts implicades —Generalitat, propietaris i ajuntaments— hauran de discutir les futures edificabilitats cas per cas, basant-se en els aspectes que el PDU encara manté vigents, com la protecció de terrenys amb pendents superiors al 20% o amb masses forestals.
Un context de tensió urbanística a la Costa Brava
El PDU es va aprovar en un moment d’alta tensió a la Costa Brava, amb el mercat immobiliari reactivant-se després de la crisi. La iniciativa buscava posar límits a la urbanització i va generar un fort rebuig entre propietaris i promotors, que van veure en la desclassificació directa de sòls una mesura “agressiva”. Un propietari afectat, que ha volgut mantenir l’anonimat, ha denunciat que després de més de 40 anys pagant IBI com a zona urbana, els seus terrenys van ser reclassificats com a rústics, afectant també els ingressos dels ajuntaments. A Begur, per exemple, aquesta mesura ha reduït en 110.000 euros anuals els ingressos per aquest concepte.
Els ajuntaments, entre l’espasa i la paret
Diversos ajuntaments afectats per la reclassificació han mantingut un silenci prudent davant les sentències. A Roses i Lloret, els consistoris prefereixen esperar que el procés judicial es resolgui abans de fer declaracions. A Begur, l’alcaldessa Maite Selva ha criticat que Urbanisme va ignorar les aportacions dels ajuntaments i ha advertit que, independentment de la resolució del TSJC, els consistoris hauran d’enfrontar-se a problemes significatius, com la revisió de plans generals o les possibles indemnitzacions als propietaris.
Futur incert per al PDU de la Costa Brava
El futur del PDU és ara incert. L’exdirector general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha suggerit que la Generalitat podria plantejar “altres mesures” si continua perdent als tribunals, sense concretar quines. Entre les opcions hi ha una possible nova moratòria o suspensió de llicències, com la que ja es va aplicar el 2019. No obstant això, aquesta mesura podria generar encara més tensió amb els empresaris i particulars afectats, que ja acumulen anys d’espera per poder tirar endavant els seus projectes urbanístics.
Fonts municipals confirmen que hi ha diversos projectes en cartera a l’espera del veredicte final del TSJC. Si el tribunal acaba aixecant el vet del PDU, s’espera una onada de noves sol·licituds de llicències urbanístiques, cosa que complicaria encara més la situació urbanística a la Costa Brava.
