El Parc de Bombers Voluntaris de Camprodon (Ripollès) afronta una situació crítica per la manca d’efectius. Actualment, compta amb 14 voluntaris i preveu incorporar-ne 4 més després d’haver completat la formació, però les baixes i jubilacions imminents amenacen la seva operativitat. Segons el responsable del parc, Quim Argemí, més del 50% dels serveis no poden ser atesos, especialment entre setmana, ja que molts voluntaris no resideixen a la vall. Això obliga a mobilitzar parcs veïns com Ripoll o Olot per garantir les urgències. “Ens quedarem en quadre si no s’incorpora més gent formada ràpidament”, alerta Argemí, que veu amb preocupació com part dels nous efectius opositaran aviat per ser bombers professionals, deixant vacants les places de voluntaris.
Aquesta realitat reflecteix una problemàtica estesa arreu del territori: la manca estructural de bombers voluntaris i la dificultat per retenir-los. El Departament d’Interior ha intentat pal·liar-ho amb la incorporació recent de 241 nous efectius a tot Catalunya i la simplificació dels processos d’accés al cos. Tot i això, les associacions de bombers voluntaris insisteixen que aquestes mesures són “insuficients” i denuncien “problemes estructurals” com la falta de vocacions a les zones menys poblades.
El cas de Camprodon exemplifica el desgast del model actual. “Tenim instal·lacions ben equipades, però sense prou personal no podem ser efectius”, explica Argemí. El risc d’esgotament de recursos s’agreuja pel fet que molts voluntaris acaben oposant per passar a ser bombers funcionaris, amb millors condicions laborals.
El model gironí, al límit: entre la vocació i la precarietat
El problema no és exclusiu de Camprodon. A tot Catalunya, hi ha actualment 1.345 bombers voluntaris —sense comptar les noves incorporacions—, però des del 2010 se n’han perdut més del 50%. El Consell de Bombers Voluntaris denuncia l’envelliment de la plantilla i la falta de reposició deguda a l’absència de convocatòries durant anys. Jordi Puigdomènech, membre del consell, apunta que la convocatòria constant de places per a funcionaris afavoreix el traspàs de voluntaris cap al cos professional.
La situació és especialment delicada als parcs allunyats dels grans nuclis urbans, on costa trobar persones disposades a assumir la dedicació que exigeix el voluntariat. “Molts comencen la formació però l’abandonen pel llarg període de preparació, que pot durar entre dos i tres anys”, explica Puigdomènech. A això s’afegeix la competència amb el cos funcionari, que ofereix millors condicions.
Per intentar revertir aquesta situació, el Departament d’Interior prepara una reforma del Decret de Bombers Voluntaris. La modificació simplificarà els tràmits i escurçarà el temps de formació a un màxim de 15 mesos, amb un sistema d’habilitació parcial que permetrà als aspirants realitzar certes tasques abans de completar la formació total. A més, es donarà prioritat a aquells candidats amb més vinculació territorial, tot i que es mantindrà el requisit de residir a un màxim de 30 minuts del parc.
Crítiques al model i propostes de reforma
Les associacions de bombers voluntaris critiquen que el model actual és “obsolet” i denuncien la manca de voluntat política per implementar canvis profunds. Miquel Massagué, president de la Federació d’Associacions de Bombers Voluntaris, parla d’un “model esgotat” i adverteix que “si no es canvia el problema d’arrel, només s’allargarà l’agonia”. També alerta del “desprestigi social” del cos, sovint vist com un suport secundari als bombers professionals.
Un dels punts més polèmics és el requisit dels 30 minuts de distància entre el domicili del voluntari i el parc, que moltes associacions consideren inviable. Josep Maria Alcalà, president de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, denuncia que aquesta condició impedeix garantir una resposta ràpida en emergències i critica les “greus disfuncions” que arrossega el sistema, com les hores extres estructurals assumides pels voluntaris davant la manca de personal.
El debat sobre la integració dels voluntaris al cos de funcionaris també divideix el sector. L’Associació aposta per una integració plena, mentre que la Federació veu amb bons ulls la incorporació parcial d’entre 800 i 900 efectius. El Consell de Bombers Voluntaris, en canvi, defensa el model mixt actual i critica que es vulgui accedir al cos funcionari sense opositar.
Models alternatius i exemples territorials
A parcs com el de Sallent (Bages), la situació és similar a la de Camprodon. Amb 18 voluntaris i 4 més en formació, el parc pateix baixes constants per la migració cap al cos professional. El sots cap, Unai Dalmau, reclama canvis estructurals i posa com a exemple el model francès, on les empreses reben compensacions si els seus treballadors són bombers voluntaris i on les guàrdies són remunerades i cotitzen a la Seguretat Social.
Mentrestant, el Departament d’Interior confia que les noves mesures permetran “pal·liar” les mancances actuals i ja prepara una nova convocatòria per incorporar uns 300 bombers voluntaris més a curt termini. Tot i això, des dels parcs gironins insisteixen que, sense solucions estructurals i una aposta clara per retenir el talent, la crisi de bombers voluntaris seguirà col·lapsant serveis essencials com els de Camprodon.
