L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 13 anys de presó per agredir sexualment una menor amb discapacitat en un municipi de l'Alt Empordà la tarda del 29 de juny del 2022. La sentència conclou que "no ha quedat acreditat amb la seguretat i certesa que requereix" una condemna que el processat abordés la víctima, de 14 anys, pel carrer, li fes tocaments, petons i li introduís un dit. A l'hora d'absoldre l'acusat, la secció quarta assenyala que les proves i els indicis fan sospitar que "algun incident va passar el dia dels fets" però no són suficients per enervar la presumpció d'innocència: "No podem vincular el neguit emocional de la menor inequívocament al relat acusatori, per l'absència d'elements de corroboració".
"No poden corroborar-se les manifestacions incriminatòries de la menor amb elements objectius. Tot i que, tal com diem, estem convençuts que el dia dels fets va patir alguna situació que la va afectar emocionalment, no disposem de prou elements per, sense marge de dubte, atribuir-li l'agressió sexual a l'acusat i això ens obliga a absoldre'l", conclou el tribunal.
"No poden corroborar-se les manifestacions incriminatòries de la menor amb elements objectius. Tot i que, tal com diem, estem convençuts que el dia dels fets va patir alguna situació que la va afectar emocionalment, no disposem de prou elements per, sense marge de dubte, atribuir-li l'agressió sexual a l'acusat i això ens obliga a absoldre'l", conclou el tribunal.
L'acusat s'enfrontava a 13 anys de presó per un delicte d'agressió sexual a menor de 16 anys amb l'agreujant específica d'atacar una persona en situació especial de vulnerabilitat per la discapacitat. Al judici, el processat va negar els fets i la defensa va demanar l'absolució.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Daniel Varona, conclou que "no ha quedat acreditat" que entre les cinc de la tarda i les vuit del vespre del 29 de juny del 2022, l'acusat abordés la víctima de 14 anys prop del consultori mèdic del poble i l'agredís sexualment. El tribunal exposa que la menor pateix un retard maduratiu i un trastorn adaptatiu que li genera un grau de discapacitat psíquica del 65% i, en el moment dels fets, estava en procés de transició al gènere femení.
La menor no va declarar al judici i el tribunal va visionar l'exploració que li va fer l'equip d'assessorament tècnic penal, com a prova preconstituïda. Segons el seu relat, cap a les cinc de la tarda va anar al poble per passar una estona amb una amiga. Quan ja tornava cap a casa, es va trobar amb l'acusat prop del consultori local del municipi.
La víctima va explicar que l'home, a qui no coneixia de res, se li va acostar amb l'excusa de preguntar-li a quina hora obria el consultori, que a aquella hora ja estava tancat. Després, li va demanar ajuda per mirar els horaris que hi havia penjats.
Va ser aleshores quan, segons el seu relat, la va acabar subjectant pel braç i la va empènyer fins a una zona més apartada, on va agredir sexualment. La menor va aconseguir desempallegar-se del processat i fugir corrent cap a casa.
L'acusat, per la seva banda, ho va negar tot. Segons la seva versió, estava assegut a un banc de la població -ell no hi vivia, però hi havia anat a fer uns tràmits per a metge- i "un nen" se li va asseure al costat i li va començar a parlar. Segons va dir, no el va entendre per què, tot i que viu al país des del 2008, ni comprèn ni parla l'idioma. Finalment, va decidir aixecar-se i anar a prendre alguna cosa a un bar proper, on la policia el va acabar detenint.
Sospites, però no proves
El tribunal no posa en dubte el relat de la víctima, però considera "censurable i poc professional" l'exploració que li va l'equip d'assessorament tècnic penal i sosté que els professionals "van abordar d'una manera no adequada l'interrogatori": "Probablement per les dificultats que la menor tenia per fer un relat de forma lliure, sostinguda i concreta, l'actuació de la psicòloga de l'equip tècnic no va ser l'adequada i es va extralimitar en les seves funcions".
La sala assenyala que li va fer preguntes "clarament suggestives" relacionades amb la presumpta penetració, restant "qualitat i potència" al relat de la menor.
Tot i això, la secció quarta precisa que no vol "fer-ne un gra massa" d'aquesta qüestió perquè allò que impedeix condemnar l'acusat és que no hi ha proves o elements que corroborin el relat de la menor. En aquest sentit, el tribunal desgrana que la víctima no tenia lesions provocades per la subjecció al braç ni tampoc van localitzar ADN a les proves biològiques forenses. Tampoc van declarar al judici els professionals que la van atendre psicològicament que haurien pogut "validar l'existència d'un trastorn o afecció derivada d'una agressió sexual".
"La sala pot arribar al convenciment que algun incident va passar el dia dels fets, que va tenir un impacte emocional en la menor. El problema és que, més enllà de constatar això, no podem lligar el seu malestar emocional inequívocament al relat acusatori per l'absència dels elements de corroboració que trobem a faltar i ens semblen de vital importància", argüeix l'Audiència, que absol l'acusat.
