Cadaqués (Alt Empordà) ha canviat tant que s'ha convertit en un lloc irreconeixible per als qui, com l'actor i cantant Bruno Oro, el van viure des de la infància. Així ho va expressar ahir en el transcurs d'una entrevista al programa La Selva del 3Cat, on va lamentar que el poble ha "mort d'èxit" i s'ha transformat en un destí de "postureig", on milers de turistes arriben a l'estiu per fer-se una foto per Instagram, fent que la població passi de 2.000 a 20.000 persones en poques setmanes.
L'actor, d'origen familiar a Cadaqués, va recordar com el poble ha anat perdent la seva essència amb el pas dels anys. Segons ell, els veritables damnificats d'aquesta massificació no són els estiuejants ni els artistes, "que ens bombin", va dir, sinó la gent del poble, que es veu obligada a marxar a Roses o Figueres perquè ja no es pot permetre viure a Cadaqués. La sobreexplotació també ha tingut efectes ambientals, amb la desaparició de musclos i altres espècies, i logístics, amb cotxes fent llargues cues a l'entrada del poble en plena temporada alta. "Cadaqués ha viscut un desnonament anímic, li han robat l'ànima", va sentenciar.
Oro també va recordar amb nostàlgia la seva infància a Cadaqués, on passava el dia navegant amb barca, pescant musclos i ostres al Cap de Creus, i jugant descalç pels carrers del poble, com li recomanava el seu avi, l'artista Ramon Pichot. "Era una altra època, un autèntic luxe", va afirmar, comparant aquells estius amb l'actualitat, on la massificació ha convertit Cadaqués en un lloc irreconeixible.
Un altre tema que ha generat la indignació de Bruno Oro és el tancament del Bar Boia, un establiment emblemàtic de Cadaqués que durant 80 anys ha estat punt de trobada per a residents i visitants. Segons va explicar, el bar ha hagut de tancar perquè no se li ha renovat la concessió de Costes, un fet que considera incomprensible. "Si no cuidem les coses emblemàtiques, ens n'anem a la merda", va afirmar contundentment.
Pel que fa a la presència històrica d'artistes i intel·lectuals al poble, Oro va reconèixer que Cadaqués havia estat un refugi per a noms com Dalí o García Márquez, però que aquesta època ja ha quedat enrere. Segons ell, el problema real no és que els estrangers comprin propietats, sinó que els preus han esdevingut inassumibles per als joves i famílies locals. Així mateix, va criticar que moltes cases romanen buides la major part de l'any mentre que els pescadors del poble tenen dificultats per mantenir la seva activitat tradicional.
Oro va concloure l'entrevista amb un advertiment: Cadaqués s'està convertint en un "parc temàtic" i, si no es prenen mesures per preservar-ne l'essència, el poble podria acabar sent una caricatura de si mateix. "Fa molta pena", va reconèixer, deixant clar el seu desencís per l'evolució d'un lloc que, per ell, sempre ha estat molt més que un simple destí turístic.
