Cristina Canamases, escriptora, traductora i intèrpret nascuda a Cassà de la Selva el 1979, estrenarà les seves dues primeres novel·les al febrer i al març, després d’haver rebut importants reconeixements literaris. “Els dos últims Fabergé”, guardonada amb el 26è Premi Literari Vila d’Ascó 2024, arribarà a les llibreries al febrer, mentre que “Aigües de llibertat”, premiada amb el 14è Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2024, es publicarà al març.
Ambdues obres, editades per Cossetània Edicions, han catapultat Canamases al panorama literari català. L’autora confessa que els premis han estat “una sorpresa” que la motiven a seguir escrivint.
Els dos últims Fabergé: ficció històrica amb parada a Girona
La primera novel·la de Canamases situa el lector a la Rússia de la Revolució, amb els mítics Ous Fabergé com a fil conductor. La trama segueix l’Olga, una treballadora de l’orfebreria Fabergé, immersa en un escenari de conspiracions, antisemitisme creixent i canvis polítics. L’obra, seleccionada entre 42 originals per un jurat que va valorar la seva qualitat literària, també inclou moments ambientats a Girona, aportant un toc local a la ficció.
Canamases, traductora de rus i anglès, explica que la idea de la novel·la va néixer durant la seva estada a Rússia, un país que la va captivar per la seva cultura i idiosincràsia. “Quan vaig tornar, vaig portar aquesta història al cap, però fins ara no vaig tenir temps per desenvolupar-la”, diu.
Aigües de llibertat: esclavatge i lluites morals
La segona novel·la és una història coral centrada en tres personatges: en Bakari, un africà esclavitzat a Cuba; l’Andreu, un jove de Begur que emigra a fer les Amèriques, i la Rosa, hereva d’una plantació de sucre cubana. A través d’aquests personatges, Canamases aprofundeix en els dilemes morals, la lluita per la llibertat i les tensions de la societat colonial del segle XIX.
La novel·la, que compleix el requisit del premi de Cambrils d’incorporar el mar com a element central, explora com aquest pot ser tant un símbol d’esperança com un obstacle letal. “El mar pot ser màgic, però també letal. Té un simbolisme molt potent en la història”, apunta Canamases, que és neta de pescadors i ha crescut amb el mar com a referent.
El tren com a refugi literari
Canamases ha trobat en els trajectes diaris en tren entre Girona i Barcelona el moment ideal per escriure. “Sense cobertura durant bona part del trajecte, vaig decidir aprofitar el temps per llegir i, més endavant, per escriure”, relata. Aquesta rutina l’ha portat a materialitzar històries que feia temps que gestava, com la dels Ous Fabergé.
Ara, amb dos premis sota el braç, l’escriptora ja està treballant en una nova obra vinculada a l’Empordà. Apassionada per la novel·la històrica, Canamases considera que aquest gènere no només ofereix credibilitat a les històries, sinó que també suposa una oportunitat d’aprenentatge.
Els seus llibres prometen consolidar-la com una veu emergent de la literatura catalana, amb històries que barregen recerca històrica, intriga i profunditat emocional.
