El ple de Girona ha aprovat els canvis amb el contracte de residus, que sobretot fan referència a millores amb el porta a porta, entre les crítiques de l'oposició i amb el vot en contra del PSC i Vox. L'alcalde, Lluc Salellas, ha defensat que els canvis surten precisament "de fer autocrítica i ser diligents amb allò que demana la ciutadania".
Els socialistes, però, han reiterat que aquest és "un mal contracte" i han lamentat que s'hagi portat la modificació a ple sense deixar-los temps d'estudiar l'expedient. El regidor del PP, Jaume Veray, tot i abstenir-se, ha arribat a plantejar que s'estudiï rescindir el contracte. D'altra banda, el ple també ha tirat endavant l'actualització del padró municipal, que ja suma més de 107.000 habitants.
Els canvis en el contracte de residus, que sumen poc més d'1 milió d'euros (MEUR), es divideixen en tres blocs. A grans trets, suposaran introduir bujols comunitaris en blocs de pisos de barris on actualment es fa porta a porta (Montjuïc, Domeny-Taialà i Palau-sacosta); impulsar un servei específic de recollida del tèxtil sanitari a residències de gent gran, llars d'infants, escoles bressol i centres sanitaris, i per últim, gestionar les minideixalleries que es tornaran a implantar a la ciutat.
El regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, ha recordat que el nou model de recollida de residus que s'està implantant a Girona -i que afectarà 90.000 habitants- "és un dels reptes més importants" que viu la ciutat. També, perquè Girona és "pionera" a l'hora de tirar-lo endavant. "És un canvi de model, que serà progressiu, i per tant ens hem de donar temps per analitzar allò que no funciona", ha destacat.
Cot ha explicat que, de moment, els canvis del contracte fan referència sobretot al porta a porta (que és el que s'ha implantat fins ara). Però també ha avançat que, a mesura es vagin estenent els contenidors intel·ligents a barris com l'Eixample, Santa Eugènia o Pla de Palau, "ben segur que aniran apareixent noves demandes de la ciutadania, que caldrà valorar i estudiar".
Per últim, el regidor també ha defensat que l'equip de govern fa "un seguiment molt acurat" del servei que presta la UTE adjudicatària del contracte. I que en paral·lel, també s'ha incrementat la vigilància policial per sancionar "les conductes incíviques". "Serem inflexibles per assegurar que el sistema s'implementi amb èxit, impulsant també la pedagogia i el contacte amb la ciutadania", ha conclòs.
La modificació del contracte ha tirat endavant amb el vot a favor de l'equip de govern. El PSC i Vox hi han votat en contra, i el PP -tot i criticar que Girona és "bruta"- s'ha abstingut. La portaveu socialista Bea Esporrín ha criticat que el punt s'hagi portat a ple per urgència i sense haver-los donat temps d'estudiar-ne l'expedient. "No podem debatre sobre modificacions que no hem pogut estudiar; a més, patim perquè ens diuen que aquesta modificació del contracte no serà l'última", ha dit.
Per la seva banda, el portaveu del PP, Jaume Veray, ha recordat que el de les deixalles no és "qualsevol contracte", sinó "el contracte". Veray ha subratllat que la recollida d'escombraries "no està funcionant", perquè "cada dia la gent es queixa que la ciutat és bruta, i quan passes per alguns carrers hi fa una pudor imperdonable", i fins i tot ha plantejat que s'estudiï la possibilitat de rescindir el contracte. Tot i això, però, el regidor popular també ha volgut donar temps a l'Ajuntament, i per això ha justificat l'abstenció, en espera de veure "si totes aquestes modificacions milloren la neteja".
Durant el debat, també s'ha llegit un prec que han fet arribar els treballadors de Girona + Neta. Al text, critiquen que l'empresa hagi "generat un clima de tensió amb la plantilla" i reclamen al consistori que vetlli perquè es mantinguin els seus drets laborals. L'alcalde, Lluc Salellas, ha subratllat que l'Ajuntament "fa un seguiment acurat de les obligacions que recull el contracte, i que qualsevol incompliment que detectem per part de l'empresa serà objecte d'anàlisi, de requeriment i, si cal, de penalització".
Més de 107.000 habitants
D'altra banda, el ple d'aquest gener també ha aprovat l'actualització del padró municipal. A data 1 de gener del 2024 -la dada més recent que es té- la ciutat tenia 107.032 veïns i veïnes empadronades. Això suposa que al llarg del 2023 la població va créixer un 2,59%.
La regidora Queralt Vila ha lamentat que l'actualització s'hagi de fer a un any vista, precisament pel retard a l'hora de creuar les dades amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE). "Esperem que, amb el padró digital, en anys posteriors això s'agilitzi", ha afirmat.
Vila també ha explicat que la Policia Municipal està amatent a aquelles situacions que poden suposar frau amb el padró municipal, i que de manera "ordinària", els agents han fet inspeccions en aquells habitatges on s'han detectat més de dotze persones empadronades. La regidora, però també ha posat en relleu que això no és "ni habitual ni recorrent", perquè de fet aquest situacions s'han detectat tan sols al 0,03% dels pisos que té la ciutat.
2,7 MEUR d'inversions de l'empresa d'aigües
El ple de gener també ha avalat que l'empresa pública de l'aigua, Cicle de l'Aigua del Ter SA (CATSA) pugui demanar crèdit als bancs per valor d'1,25 milions per tirar endavant les inversions previstes per a aquest 2025. Unes inversions que, en total, pugen a 2,77 MEUR (la resta, es pagaran amb fons propis i amb recursos procedents del PUOSC).
La regidora d'Hisenda, Sílvia Aliu, ha subratllat que aquestes inversions tindran "un impacte real en la ciutadania" i suposaran millores a la xarxa. Entre d'altres, s'actuarà en el sanejament a Emili Grahit i a Pedret, es tirarà endavant el projecte d'ampliació de la planta de tractament de fangs, es millorarà el telecontrol de la xarxa i s'impulsaran millores en els hidrants i les canonades a la zona de les Pedreres.
Unanimitat amb el Xifra i crítiques al PSC
En l'apartat de mocions ciutadanes, el ple de Girona ha aprovat un text presentat per diverses entitats ecologistes per a una "declaració d'emergència climàtica efectiva". A la pràctica, suposarà que Girona es converteixi en la primera ciutat que tingui un pressupost de carboni l'any 2026; és a dir, que les dades d'emissions a la ciutat es vinculin al pressupost municipal amb l'objectiu que les inversions s'encaminin a reduir-les. La moció ha tirat endavant amb el vot a favor de l'equip de govern i el PSC, i el vot en contra del PP i Vox.
D'altra banda, el ple -en aquest cas, per unanimitat- també ha aprovat una moció presentada per l'Associació de Veïns del Pont Major que reclama mantenir els estudis de batxillerat a l'institut Narcís Xifra. A més, el text també sol·licita que a partir del curs 25/26 el Departament d'Educació implanti el batxillerat amb doble titulació en ensenyaments esportius al centre, i que també es tirin endavant batxillerats professionalitzadors.
Aquí, tots els grups municipals hi han votat a favor. Durant el debat de la moció, però, sí que la resta de grups han llançat crítiques clares cap als socialistes, després que el Govern anunciés la intenció de treure el batxillerat de l'institut i més endavant fes marxa enrere.