Aquest dimarts s'ha presentat el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de l'Alt Empordà 2013-2016, una eina estratègica pensada per millorar les condicions de vida dels ciutadans i reforçar la cohesió social en els pròxims anys en el context de crisi actual.
Un dels aspectes que s'han destacat durant la presentació del pla és el fet que integri diferents ens. Així, hi participen diferents àrees del Consell Comarcal, els ajuntaments de Roses, Castelló d'Empúries, l'Escala i la Jonquera i prop de 20 entitats, que integren la Taula per a la Inclusió i la Cohesió Social que. Tots ells consideren que la inclusió i la cohesió social són prioritats estratègiques per a la recuperació econòmica i social de la comarca i que per això cal fixar un seguit d'actuacions prioritàries.
El pla fixa 18 objectius estratègics i 86 accions prioritàries, que es desenvoluparan fins al 2016, entre les quals destaca garantir les necessitats alimentàries bàsiques dels infants, reforçar el lloguer a baix cost per als joves, adequar el transport públic a les necessitats de la gent gran o facilitar l'accés a l'habitatge digne a totes les famílies. Així mateix, també contempla l'elaboració d'un parc d'habitatges buits a la comarca o la posada en marxa d'un pla de formació per a les famílies per tal que els pares aprenguin a gestionar millor el dia a dia amb els seus fills.
D'on surgeix la iniciativa?
El Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de l'Alt Empordà 2013-2016 va ser aprovat pel ple del consell comarcal el mes de juliol passat i és l'eina de treball estratègica per millorar les condicions de vida de la població de la comarca i reforçar la cohesió social en els propers anys. Hi participen diferents àrees del Consell Comarcal, els ajuntaments de Roses, Castelló d'Empúries, l'Escala i la Jonquera i prop de 20 entitats, que integren la Taula per a la Inclusió i la Cohesió Social que.
Ha estat una iniciativa promoguda en el marc del Programa per al desenvolupament de Plans Locals per a la Inclusió Social de l'Institut Català de Serveis Socials (ICASS) del Departament de Benestar i Família de la Generalitat i és fruit del Contracte-Programa que ha signat el Consell Comarcal amb aquest Departament. Aquest acord ha permès la creació d'un equip tècnic d'inclusió a l'àrea de Benestar que ha facilitat el procés de treball estratègic i farà el seguiment de la implementació del Pla.
El seguiment del pla es farà mitjançant una comissió tècnica que vetllarà pel compliments dels objectius i les accions recollides en el pla. Estarà integrat pels responsables tècnics de les àrees del Consell Comarcal, dels ajuntaments implicats i pels portaveus de la Taula per a la Inclusió i la Cohesió Social de l'Alt Empordà.
L'augment dels usuaris dels serveis socials bàsics
La crisi econòmica ha fet disparar els casos de vulnerabilitat social a la comarca i ha passat a afectar persones i famílies que fins ara no s'havien trobat mai en una situació de desprotecció social. En l'àmbit dels serveis socials bàsics, es van atendre 11.987 persones amb risc d'exclusió social i les entitats van fer més de 10.000 atencions en el primer semestre. Les atencions poden incloure diferents actuacions a un mateix usuari. Entre les principals problemàtiques, hi havia la dificultat per poder fer front a despeses familiars i deutes, la falta de treball o demandes d'assistència social i habitatge.
L'any 2011, el nombre d'atesos per serveis bàsics va ser una xifra similar, un total de 11.752 persones, és a dir, un 12% del total de la població. Tot i que la xifra s'ha estabilitzat cal destacar que l'any 2004, el nombre d'atesos era de 4.312 persones (el 5,7% del total de la població), és a dir, gairebé tres vegades menys que les xifres actuals. Els tècnics ho atribueixen als afectes de la crisi.
Una altra dada a tenir a compte és la taxa d'atur a l'Alt Empordà va ser del 15,12% el 2012. Un 73% dels aturats només tenien estudis primaris i ESO, un 33% eren menors de 35 anys i un 29% feia més d'un any que buscava feina.
A la comarca hi viuen 141.517 habitants de 68 municipis, segons dades de l'Idescat del 2012. En els darrers anys, la població de la comarca ha crescut per damunt de la mitjana catalana, sobretot a l'eix litoral i en l'àrea urbana de Figueres. Destaca també que 50 municipis tenen menys de 1.000 habitants. Aquesta realitat demogràfica i geogràfica dibuixa un territori en què les problemàtiques socials es concentren en determinats barris urbans i són menys visibles en els nuclis rurals.
