Portlligat es desfà de 400 tones d'una planta tòxica

El bàlsam, conegut popularment com a ungla de gat o dits de bruixa, havia ocupat el 80% de l'illa de Portlligat, inclosa al Parc Natural del Cap de Creus, arraconant la resta de plantes autòctones.

La seva presència es va detectar els anys vuitanta i des de llavors s'havia estès sense control. Un projecte impulsat des de la Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i l'entitat Galanthus ha permès eradicar-la.

Durant quatre anys s'ha arrencat i s'han fet cremes controlades d''aquesta espècie i d'altres plantes invasores i s'ha fet un seguiment i control de la recuperació de l'entorn. En total, s'han extret 400 tones de bàlsam. Els treballs han anat a càrrec de tretze persones amb risc d'exclusió.

El projecte va començar l'any 2009 i es va centrar en l'eradicació de la planta a l'illa de Portlligat, un espai que pertany al municipi de Cadaqués, inclòs al Parc Natural del Cap de Creus i que actualment és propietat de la Diputació de Girona. En aquell moment, aquesta espècie invasora -coneguda científicament com a 'carpabrotus spp' i procedent de sud-àfrica- ocupava el 80% de la superfície i havia arraconat a la resta de plantes autòctones fins al punt que en una superfície d'1,4 hectàrees- l'illa en fa un total de 8- ja era l'única planta que hi havia, arribant a fer uns 20 centímetres de gruix. Aquesta planta tradicionalment s'havia utilitzat molt en jardineria en els àmbits costaners i provoca un gran impacte en els ecosistemes litorals de la zona de la Mediterrània. "És una planta que creix molt ràpid i que ofega les altres", explicava aquest mati un dels tècnics del projecte, Enric Bisbe.

Els impulsors del projecte van escollir Portlligat pel seu interès natural però sobretot perquè, en tractar-se d'una illa, els permetia obtenir dades de gran valor sobre la recuperació ambiental. Es van traçar 42 parcel·les de control i els resultats han estat molt positius. Així per exemple, en parcel·les de 9 metres quadrats s'han detectat un total de 25 espècies autòctones en punts on només hi creixia el bàlsam. A més, també s'ha observat com espècies protegides de gran interès, com ara l''Armeria ruscinonensis' o l'ensopeguera ('Limonium tremolsii'), han augmentat en més del 70% la seva presència.

Les tasques d'eradicació del bàlsam han permès enretirar-ne unes 400 tones -en el seu pes verd-. El que es va fer va ser arrencar les plantes d'arrel i es van fer diverses piles distribuïdes al llarg de l'illa per afavorir-ne l'assecat. Ja en l'última fase, però, es va optar per cremar totes les restes vegetals, assessorats pel Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals de la Generalitat, i es va inhabilitar el banc de llavors que havia quedat. Que la planta torni a aparèixer dependrà de les llavors que hagin pogut quedar al subsòl i per això es faran tasques de manteniment per tenir-la controlada.

Fomentar la inserció de persones amb risc d'exclusió social

L'experiència recollida a la zona servirà per avançar en la gestió d'aquesta planta invasora en altres punts del país. Els encarregats de retirar les plantes de forma manual han estat trezte treballadors de la fundació ALTEM que treballen per la reinserció de persones amb risc d'exclusió social. La responsable del servei de jardineria, Isabel Clar, ha valorat molt positivament el projecte ja que ha permès als treballadors a conèixer tècniques noves que ara estan portant a la pràctica en altres zones com al paratge de la Tudela al Cap de Creus.

El vicepresident de la Diputació de Girona, Miquel Calm, i el director de l'Àrea de Negoci de 'la Caixa' a l'Empordà, Jaume Morell,  han subratllat la necessitat de dur a terme projectes com aquests que permeten conservar i millorar espais naturals de la demarcació i al mateix temps fomentar la inserció laboral a persones amb risc d'exclusió. El cost total del projecte ha estat de 165.000 euros.