El lletrat de la defensa, Carles Monguilod, demana que revoquin la sentència i absolguin el zelador de vuit dels onze assassinats perquè considera que Joan Vila ha estat "indegudament condemnat" perquè no hi havia més proves concloents que la seva confessió.
"Una sola confessió no podrà considerar-se suficient per provar l'existència del delicte", apunta el lletrat citant jurisprudència del Suprem. El jurat popular el va declarar culpable per unanimitat. Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de resoldre el recurs.
El 21 de juny, l'Audiència de Girona va condemnar Joan Vila a 127 anys i mig de presó per assassinar onze ancians del geriàtric on treballava. La sentència recollia el veredicte del jurat popular, que el va declarar culpable per unanimitat. Segons la condemna, el zelador va matar les seves víctimes de tres maneres diferents: amb un còctel de barbitúrics, d'una sobredosi d'insulina o obligant-les a engolir productes corrosius, com lleixiu o àcid desincrustant.
L'Audiència de Girona va imposar condemnes més altes en el cas de les víctimes que van morir enmig de forts patiments perquè s'havien hagut d'empassar càustics. En el cas de la darrera víctima, que va morir després d'una agonia dolorosa perquè Joan Vila la va obligar a engolir àcid desincrustant, la sentència el va condemnar a 20 anys i 10 mesos de presó per un assassinat amb traïdoria i acarnissament, aplicant-li un atenuant de confessió.
En els cas de les dues ancianes a qui va matar amb lleixiu, la sentència el va condemnar a 13 anys i 4 mesos de presó per cadascun del crims. En els dos casos, la sentència ressaltava també que la confessió del zelador havia estat molts important per condemnar-lo perquè era bàsicament l'única prova de càrrec.
Si en els darrers tres crims la confessió de Joan Vila va ser important, en els vuit més antics va ser essencials perquè ni les autòpsies eren concloents, ni hi havia testimonis ni cap altra prova que demostrés que les víctimes havien mort assassinades i a les mans del zelador. Per això, la defensa considera que Vila ha estat "indegudament condemnat" per aquests vuits assassinats i que el TSJC ha de revocar la sentència i absoldre'l d'aquests càrrecs.
La sentència va imposar al zelador 10 anys de presó per cadascun dels vuit assassinats. Un total de 80 anys que, si el TSJC estima el recurs d'apel·lació presentat per Monguilod, desapareixeran de la sentència global. Joan Vila podria acabar condemnat a 48 anys i mig de presó per només tres assassinats.
En el recurs, Monguilod ressalta "la inexistència de prova de càrrec suficient que acrediti que vuit de les morts fossin homicides". De fet, el lletrat indica que no només no hi ha proves que demostrin que Joan Vila va ser l'assassí, sinó que ni tan sols hi ha proves que permetin concloure que aquests vuit ancians van morir assassinats perquè les autòpsies no han estat concloents. "No ha quedat acreditat ni el delicte ni la participació de Joan Vila", exposa la defensa.
Les víctimes són Montserrat Canalias, Joan Canal, Lluís Salleras, Carme Vilanova, Isidra Garcia, Teresa Puig, Francisca Matilde i Rosa Baburés, tots eren interns del geriàtric 'la Caritat' d'Olot quan Joan Vila hi treballava com a auxiliar d'infermeria. Van morir entre el 29 d'agost del 2009 i el 25 de setembre del 2010 suposadament per sobredosis d'insulina o la ingesta d'un còctel de barbitúrics.
El lletrat també recorda que per poder condemnar algú cal acreditar els fets "indubtablement i sense cap mena de fissura" i en cas de dubte cal aplicar el principi legal 'in dubio pro reo', és a dir, si no hi ha proves s'ha de prendre la decisió que afavoreixi el pres. Segons Monguilod, "de manera equivocada" els membres del jurat no van aplicar aquest principi.
Finalment, Monguilod recorda que l'única prova contra Joan Vila en aquests vuit crims és la seva confessió. El lletrat cita jurisprudència del Tribunal Suprem i exposa que una confessió "no pot considerar-se suficient per provar l'existència del delicte". A més, el lletrat exposa que un acusat pot mentir i cal comprovar les seves afirmacions. "La confessió podria ser incerta o falsa", exposa Monguilod.
Per tot això, Monguilod demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estimi el recurs d'apel·lació, revoqui la sentència i absolgui Joan Vila dels vuit assassinats.
Si el TSJC estima el recurs, també afectaria a les indemnitzacions que els familiars de les víctimes han de cobrar. Segons la sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, en matèria de responsabilitat civil Joan Vila haurà d'indemnitzar 24 familiars de les víctimes amb un import global de 369.000 euros. Aquests diners els haurà de pagar el zelador i, si no té diners per assumir-ho, hauran de pagar el cost de les indemnitzacions de forma solidària el geriàtric 'la Caritat' i l'asseguradora Zurich. Si finalment l'absolen de vuit dels crims, la suma baixaria dràsticament.
