Girona destaca en l’aposta per la música clàssica, segons un informe de l’ACIMC

A l'altra cara de la moneda es troba Lleida

L’informe anual sobre la situació de la música clàssica a Catalunya, presentat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), posa de manifest que Girona és un dels territoris amb un balanç més positiu en l’aposta per aquest gènere musical.

Segons les dades del 2023, la demarcació ha consolidat la seva activitat, destacant entre les altres províncies per una programació notable i una aposta creixent per la música clàssica.

D’acord amb l’estudi, la iniciativa privada ha estat clau per a aquest impuls a Girona, on els programadors han intensificat l’ús d’espais escènics locals i bàsics per ampliar l’oferta cultural.

Aquesta tendència contrasta amb altres zones com Lleida, que tot i disposar d’una destacable iniciativa, no aconsegueix generar una activitat proporcional, o amb les Terres de l’Ebre, on el dèficit de concerts és preocupant.

Catalunya: increment d’activitat però mancances evidents

En l’àmbit global, l’informe reflecteix una millora general en el sector amb un increment del 12,4% en el nombre de concerts respecte a l’any anterior, arribant als 2.485 esdeveniments. Aquest creixement s’atribueix a un augment del 23,9% en el nombre de programadors i a l’aposta per la música clàssica en espais locals. Tot i això, un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap concert durant el 2023, posant de manifest les desigualtats en la distribució territorial d’aquesta oferta cultural.

La música anterior al segle XIX té una presència reduïda, amb només un 2,6% de les partitures corresponents a aquest període. En canvi, més del 75% de les obres pertanyen als darrers dos segles. L’informe també destaca la baixa presència de dones compositores i directores en el panorama actual, tot i que el 35% de les actuacions han estat protagonitzades per intèrprets femenines.

Pressupostos i reptes per al futur

El document denuncia també mancances en la inversió pública, amb una concentració dels recursos en una desena d’entitats i poca atenció a les noves iniciatives. Tot i un increment del 22,8% en el pressupost destinat a música clàssica per part de l’ICEC, l’informe subratlla la necessitat de suport per a intèrprets i entitats més petites, així com la problemàtica de l’escassa inversió de la Diputació de Barcelona.

Amb aquesta anàlisi, l’ACIMC busca orientar les polítiques culturals per optimitzar els recursos públics i corregir les desigualtats que encara persisteixen en l’àmbit de la música clàssica a Catalunya.