A Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), la cooperativa Walden XXI impulsa el primer projecte d’habitatge cooperatiu per a persones grans de la demarcació, que també serà el primer d’aquest tipus a Catalunya.
Després de gairebé una dècada d’esforços, la cooperativa preveu que l’edifici –un antic hotel al centre de la ciutat– estarà a punt d’acollir 31 habitatges sènior a mitjans del 2026. La planta baixa es destinarà exclusivament a espais comuns, com una gran cuina i menjador per a àpats en comunitat i altres zones que podran ser utilitzades per entitats del poble.
Aquest projecte ha estat especialment complex, segons explica Joan Garcia, membre fundador de Walden XXI, per la necessitat de convèncer tant les administracions com les entitats financeres d’aquesta fórmula innovadora d’habitatge. L’entitat compta amb el suport de la cooperativa Sostre Cívic i una subvenció de 900.000 euros.
Garcia destaca que aquest model de cooperativa permet escapar de l’especulació immobiliària, ja que l’import de la hipoteca serà el mateix per als futurs residents, que han de tenir un mínim de 68 anys.
El creixement de l’habitatge cooperatiu a Catalunya
A nivell de Catalunya, el cooperativisme en habitatge ha experimentat un creixement significatiu en els darrers anys. Tot i que encara és minoritari comparat amb altres països europeus, es preveu que en tres anys s’arribarà al miler d’habitatges i a més de 2.000 residents. Actualment, 564 persones viuen en 404 habitatges sorgits de 29 projectes, repartits en una vintena de municipis. A més, hi ha 38 projectes en construcció, que suposaran 786 nous habitatges.
Així i tot, el sector es troba encara molt lluny de les xifres europees, on en països com Dinamarca i Àustria fins a un terç dels habitatges són de cooperatives. En aquest sentit, el portaveu de Sostre Cívic, José Téllez, remarca que, tot i que l’habitatge cooperatiu no resoldrà tot sol la crisi d’habitatge a Catalunya, pot ajudar les administracions a incrementar el parc d’habitatge protegit.
L’aposta de cooperatives com Sostre Cívic i Sotrac per models alternatius
Sostre Cívic, que ja gestiona diversos projectes arreu de Catalunya, es defineix com una alternativa a la compra o lloguer convencionals, on l’habitatge és propietat de la cooperativa, i els residents tenen un dret d’ús de llarga durada. Aquest model s’està expandint amb projectes que ofereixen espais comuns, com bugaderies i cuines compartides, que redueixen costos i fomenten la vida en comunitat.
D’altra banda, a Barcelona, la cooperativa Sotrac també impulsa un edifici cooperatiu al carrer Constitució, on 38 famílies viuran en una construcció sostenible de fusta amb nombrosos espais comunitaris. Aquest model aposta per la flexibilitat, amb habitatges que disposen d’habitacions satèl·lit per adaptar-se a les necessitats dels residents.
Un model d’habitatge que busca ser més assequible
Segons Téllez, l’habitatge cooperatiu és “molt més assequible” que el mercat privat, ja que no té finalitat lucrativa i es finança en gran part amb banca ètica i finançament públic. Els residents aporten entre el 20% i el 30% del cost inicial, mentre que la resta es cobreix amb crèdits. Això permet quotes d’entre 500 i 600 euros a Barcelona, situant-se per sota del preu mitjà de lloguer a la ciutat.
El sòl per a aquests projectes és sovint públic, amb cessions de llarga durada, o prové de la compra de patrimoni privat que es rehabilita. En aquests casos, si el projecte compta amb suport públic, els interessats han d’estar inscrits al registre d’habitatge protegit.
