Aquesta temporada, les comarques gironines han registrat una presència destacada de la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica (MHE) en explotacions de bestiar boví, oví i cabrum, especialment a la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l’Estany.
Es tracta d’una malaltia transmesa per la picada d’un mosquit, que provoca símptomes similars a la llengua blava. Tot i que aquesta malaltia no afecta les persones, sí que pot ocasionar seqüeles en el bestiar, com infertilitat o coixera.
Segons el Departament d’Agricultura de la Generalitat, la malaltia ha afectat 21 explotacions a Girona fins al 23 d’octubre. A la Garrotxa, s’han registrat cinc casos de boví i oví, mentre que al Ripollès hi ha quatre explotacions afectades, dues de les quals són d’oví i cabrum. Altres focus d’infecció s’han detectat a l’Alt i al Baix Empordà, així com al Gironès i la Selva, amb un total de nou explotacions afectades entre les quatre comarques.
Reclamació de vacunes per part dels ramaders
El Departament d’Agricultura recomana la vacunació del bestiar per prevenir noves infeccions, aprofitant l’arribada de l’hivern, que elimina el mosquit transmissor. Tanmateix, aquesta mesura ha d’anar a càrrec dels ramaders, cosa que ha generat una demanda de suport per part de la Generalitat.
Xavier Frigola, coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà, ha demanat que la Generalitat assumeixi el cost de la vacunació, argumentant que el virus afecta directament la productivitat dels ramats, ja que pot causar pèrdues de pes i avortaments.
Situació a la resta de Catalunya
A tot Catalunya, fins a la mateixa data, s’han confirmat un total de 57 focus de MHE distribuïts en 17 comarques, entre les quals destaquen 5 que ja havien patit afectacions el 2023 (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà i Ripollès) i 12 on el virus ha arribat enguany, incloent-hi l’Alt Empordà, Baix Empordà, Bages, Berguedà, Garrotxa, Gironès, Selva, Maresme, Moianès, Osona, Pla de l’Estany i Vallès Oriental.
La comarca d’Osona ha estat la més afectada, amb 14 explotacions infectades, mentre que altres comarques han registrat un màxim de cinc explotacions afectades, com és el cas de l’Alta Ribagorça, la Garrotxa i el Pallars Sobirà.
En total, la infecció ha afectat 49 explotacions bovines, 4 d’ovines, 2 cabrunes i dos cérvols salvatges a l’Alt Urgell i Berguedà. El Departament d’Agricultura alerta que aquesta malaltia, tot i que generalment no provoca la mort del bestiar, pot generar infertilitat, coixera i pèrdua de pes en els animals afectats.
Expansió de la malaltia a Europa
Aquesta malaltia, habitual a Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica, es considera una malaltia emergent a Europa, on va entrar pel sud de la península Ibèrica a finals del 2022 i s’ha estès ràpidament per la península.
Vacunar la cabanya
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació marca que és d’obligat compliment la notificació de la presència d’aquesta malaltia en qualsevol explotació. “Cal que el sector ramader estigui molt emetent i vigilant i ho notifiqui, ràpidament, si detecta algun cas”, explica cap de servei dels Serveis Territorials de Girona del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Joaquim Xifra, que recorda que “es posen els mitjans de detecció a disposició dels ramaders, perquè les analítiques són gratuïtes”.
En concret, Xifra detalla que “quan hi ha una sospita, s'ha d'avisar al veterinari”. I explica que és aquest professional l’encarregat de “comunicar la sospita” al Departament d’Agricultura. A partir d'aquí, tècnics del departament visiten l'explotació per prendre mostres i analitzar-les al laboratori de sanitat animal oficial. Un cop es confirma la presència de la malaltia a l’explotació, cal desinsectar els animals i les instal·lacions amb repel·lents de mosquits i s'aconsella la vacunació del ramat per protegir els animals.
En aquest sentit, el cap de servei dels Serveis Territorials de Girona del Departament d'Agricultura aconsella “aprofitar l’hivern per mirar de tenir la cabanya de bestiar protegida”. “Gràcies al fred, serà un període estacional lliure de la malaltia perquè no hi ha mosquits”, recorda. De moment, i a diferència de la llengua blava, els ramaders han d’assumir el cost de la vacunació.
En aquest sentit, els grangers reclamen “que la Generalitat se’n faci càrrec”. “Ens fem a la idea que la primera dosi de la vacuna l’haurem d’assumir els ramaders, però demanem que la Generalitat l’ofereixi gratuïta com més aviat, millor”, recull el coordinador d'Unió de Pagesos a l'Alt Empordà, Xavier Frigola. De fet, des del departament s’assegura que “s’està estudiant, conjuntament amb el Ministeri, que la vacunació entri dins de l'ajut dels programes sanitaris de control oficial”.
El sector també es mostra optimista a l’hora de combatre la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica. “Intentem lluitar amb les eines que tenim”, diu Frigola, que afegeix: “si tot va bé, amb les vacunes ens en sortirem i podrem seguir amb la nostra tasca ramadera”.
Malalties noves pel canvi climàtic
Els ramaders gironins són conscients que “el canvi climàtic està portant moltes malalties noves a Europa” i Frigola diu que “caldrà adaptar-se”. De fet, des del Departament d’Agricultura s’alerta que “caldrà acostumar-se a l'aparició de malalties emergents”.
En concret, segons detalla Xifra, “la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica té presència a l’Amèrica del Nord, Àsia, Austràlia i Àfrica, però no s’havia registrat mai a Europa”. “Va entrar pel sud de l’Estat a finals de 2022 i, ràpidament, s’ha estès per la península arribant a Catalunya, per les comarques del Pirineu de Lleida, l'any passat, i estenent-se enguany, quan hi ha tornat a haver activitat vectorial”, detalla.
Amb tot, els ramaders es mostren esperançats davant dels efectes de la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica, que generalment són lleus. Tot i això, el coordinador d'Unió de Pagesos a l'Alt Empordà insisteix en la importància de disposar de vacunes, perquè detalla que els animals que contrauen aquesta malaltia “poden perdre pes, avortar la cria o disminuir la producció de llet”, amb l’afectació que això suposa per l’explotació.
