Cultura, història i llengua protagonitzen l'acte institucional de celebració de la Diada

Malgrat la pluja, que ha endarrerit l'inici de la cerimònia, l'acte s'ha celebrat amb normalitat

Malgrat la pluja que ha precedit l'inici de l'acte i que encara queia durant els seus primers compassos de la cerimònia, unes 6.000 persones -segons els Mossos d'Esquadra- l'han seguit en directe des del Parc de la Ciutadella. Molts d'ells ho han fet a peu dret, desbordant les cadires disposades per l'organització. Públic que, al final de l'acte, han proferit crits d'"Independència'".

Enguany les efemèrides rememorades en l'acte institucional de la Diada han estat el 800 aniversari de la Batallla de Muret; el 600 aniversari de la mort de Bernat Metge; el centenari de la promulgació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans; el centenari del naixement de Salvador Espriu (per això la senyera l'entrega enguany l'alcalde d'Arenys de Mar); el 50 aniversari de les declaracions de l'Abat Aureli Escarré al diari 'Le Monde'; i el 50 aniversari de la mort de Carmen Amaya.

L'alcalde d'Arenys de Mar, Estanislau Fors, ha estat l'encarregat de lliurar la gran senyera que han issat els Mossos d'Esquadra. L'elecció del municipi s'ha fet en homenatge a la 'Sinera' de Salvador Espriu.

La imatge de la Diada que ha lluit a l'escenari és del pintor barceloní Joan-Pere Viladecans, feta el juliol d'aquest any expressament per a la commemoració de l'11 de setembre d'enguany. Sobre fons vermell, s'hi disposen diversos elements simbòlics de manera sintètica: una falç que els emmarca tots, en referència sl ssegadors; un rellotge amb formes contemporànies que remet a l'actualitat del país; una fletxa en sentit ascendent i de rerefons una punta de coixí que representa les puntaires d'Arenys de Mar, en homenatge a Espriu.


Joan Ollé torna a dirigir un acte coral

La creació i la direcció escènica de l'espectacle ha estat novament de Joan Ollé, que enguany ha comptat amb l'actriu Mercè Pons com a conductora de l'acte (l'any passat ho va ser Mònica Terribas).

Ollé ha dissenyat una cerimònia amb intervencions musicals de l'Orfeó Manresà ('Els Segadors', per culminar l'acte), Raynald Colom, Alidé Sans, Blaumut, Carles Dénia, Laura Guiteras, Karime Amaya, Toni Xuclà i Mercè Martínez, entre altres, mentre que les lectures de textos les han protagonitzat els actors Jordi Boixaderas, Àlex Casanovas, Eduard Farelo, Nora Navas, Joan Pera, Marta Betriu, Carme Elias i Clara Segura.

Molts d'aquests participants han protagonitzat el tram central -el més extens- de l'acte, dedicat al poeta Salvador Espriu, amb lectures de textos de l'autor i interpretant cançons del disc homenatge 'Amb música m'escoltaries millor', produït per Toni Xuclà, el director musical de l'acte institucional.

Abans, havien intervingut l'especialista en cultura medieval Antoni Rossell i el president de la Secció Filològica de l'IEC, Isidor Marí.

L'altre homenatge destacat ha estat per la 'cantaora' i 'baliaora' Carmen Amaya, de la qual enguany es commemoren els 50 anys de la seva mort. Nascuda al barri barceloní del Somorrostro i afincada posteriorment a Begur, Amaya està considerada com una de les artistes flamenques més destacades arreu, i la més rellevant que ha donat mai Catalunya. Per recordar-la, la neboda néta de la cantant, Karime Amaya, ha actuat en companyia de Coco i Tañé a la veu, Tuto a la guitarra i Joni a la percussió, interpretant 'Alegrías de pantalón'.

Més enllà de les referències a personalitats i esdeveniments que han marcat la història de Catalunya, l'acte institucional ha volgut solidaritzar-se amb els habitants de la Vall d'Aran, que el passat mes de juny va patir greus inundacions. Per això, la jove cantant aranesa Alidé Sans ha cantat 'Aqueres Muntanhes', acompanyada d'acordió, contrabaix i campanes.