S'han detectat més de 70 abocaments il·legals aquest any

Una patrulla d'Agents Rurals atura el seu tot terreny en un descampat del terme de Llers (Alt Empordà), a tocar de la carretera que porta a la futura presó del Puig de les Basses. El camp s'ha convertit en un autèntic abocador il·legal i només cal fer un cop d'ull per veure quin tipus de deixalles s'hi amunteguen. Hi ha de tot. Sofàs vells, armaris, matalassos, portes, fustes, roba, cortines, paperassa diversa i runes (com ara totxanes, rajols o restes d'enderrocs).

Els rurals aixequen una acta i comencen a recórrer el descampat, buscant alguna pista que els pugui ajudar a identificar aquells qui han convertit el paratge en un camp d'escombraries. Cartes, sobres, factures, etc. Qualsevol document on hi consti un nom o una adreça pot ajudar a arribar fins als infractors.

Aquí, per exemple, a dins d'un arxivador atrotinat, la patrulla troba diversos papers a través dels quals podran estirar el fil. Prospectes de mobiliari, acompanyats d'alguna fotocòpia de DNI, factures i cartes els ajudaran a saber qui s'ha desfet de tota aquesta paperassa sense passar per la deixalleria.

De totes maneres, però, això només és una petita part de tot allò que s'ha anat amuntegant en aquest descampat de Llers. I és que, apart d'algunes excepcions, tant aquí com a la resta de la demarcació, és molt difícil saber qui hi ha al darrere de la majoria d'abocaments (sobretot, els de runes o mobles).

Plantacions de marihuana

Al costat de totes aquestes deixalles, la patrulla de rurals també troba un altre tipus d'abocament: el de restes de plantacions de marihuana. A diversos indrets del descampat hi ha sacs, bosses d'escombraries o directament testos que contenen terra de conreu, les arrels i part del tronc de les plantes.

Aquesta mena d'abocaments han anat a l'alça arreu de la demarcació. I si bé no són tan perjudicials per al medi com els de runes i mobiliari (en aquest cas, tret dels plàstics, la terra reabsorbeix les restes) sí que són el reflex d'una activitat delictiva que s'ha estès arreu del territori. De fet, el degoteig de detencions i les descobertes de plantacions de marihuana -algunes, realment sofisticades- no s'aturen.

Obres i petites reformes en negre

Durant aquest 2013, els rurals ja han interposat 71 denúncies per abocaments il·legals arreu de la demarcació. D'aquestes, la majoria són per llançar runes procedents d'obres i petites reformes que s'han fet en negre i que no es volen dur a la deixalleria. "Sobretot, ens trobem amb abocaments procedents d'obres, sovint fetes de manera no legal o per part d'empreses no declarades, i que per tant intenten evitar portar-ne els residus a un gestor", explica el cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases.

A l'hora d'atrapar els infractors, en casos com aquests, els rurals també solen fer vigilàncies periòdiques en llocs on saben que els abocaments de runa hi són freqüents. "Apart de mirar si enmig de les runes hi pot haver alguna identificació, també fem servir altres sistemes, com ara vigilàncies en certs llocs on veiem que hi ha reincidència, per poder identificar la persona en el moment en què faci l'abocament", subratlla de Dalmases.

Maldecap per a propietaris i ajuntaments

Els abocaments il·legals apareixen per tot arreu de la demarcació. En general, però, se solen trobar al costat de zones urbanes i periurbanes (als municipis on hi ha més densitat de població) i estan a tocar d'una carretera. "Els qui llancen runa i deixalles aprofiten algun petit camí que surt d'aquestes vies de comunicació i que entra dins el bosc o bé dóna a un descampat", precisa de Dalmases.

En cas que es pugui trobar l'infractor, els agents el denuncien. A més d'enfrontar-se a una multa (que pot ser de diversos milers d'euros), el denunciat també té l'obligació de retirar les deixalles que hagi llançat al medi natural.

Si això no és possible, però, aleshores aquell abocament es converteix en un maldecap per al propietari dels terrenys (si són privats) o bé l'ajuntament (si els terrenys estan dins el seu terme). I és que, en darrera instància, hauran de ser ells qui es vegin obligats a retirar-los. "El que cal és apel·lar a la responsabilitat dels ciutadans per evitar que això passi, perquè siguin conscients que els residus s'han de portar al gestor corresponent i no deixar-los enmig de la natura", subratlla el cap dels Agents Rurals a Girona.

Dins les 71 denúncies interposades pels rurals aquest 2013, apart de les de runes, l'estadística recull que setze corresponen a abocaments de residus sòlids urbans (com ara mobles o matalassos). A més, en cinc casos, els agents han trobat que s'havien llançat a bosc brases o materials combustibles, amb el perill que això suposa per si una guspira encén el sotabosc i s'acaba originant un incendi forestal.