Les comarques gironines han estat testimoni aquest mes d'agost de l’arribada de centenars de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) en el seu camí migratori cap a l’Àfrica. Aquestes aus, protegides per directives europees i per la Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat estatal, així com pel recentment aprovat Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya, han fet una aturada a la ciutat de Girona i altres indrets de la Garrotxa, l’Alt Empordà i la Selva. Les cigonyes busquen punts elevats per descansar, sovint propers a zones urbanes, com teulades, campanars, grues, i també torres de línies elèctriques.
Tanmateix, quan aquestes torres no han estat dissenyades adequadament, es produeixen electrocucions massives. Les cigonyes, amb la seva envergadura alar superior a un metre, poden tocar simultàniament la torre i un cable, provocant una descàrrega elèctrica fatal. El comportament gregari d’aquestes aus fa que diverses s’aturin en una mateixa torre, generant una reacció en cadena que causa conseqüències devastadores.
Gràcies a la col·laboració ciutadana, els col·lectius ambientals han calculat que entre el 17 i el 21 d’agost, uns 300 exemplars es van aturar a la ciutat de Girona, i centenars més en altres comarques gironines. Durant aquest període, es van detectar 37 cigonyes mortes per electrocució al Gironès, entre la zona de Domeny (Girona) i Sant Gregori; 24 a la Vall d’en Bas (Garrotxa); 4 a Llers i Riumors (Alt Empordà); i 11 a Arbúcies i Bonmatí (Selva).
Aquestes morts visibles són només la punta de l’iceberg. Segons un estudi publicat a la revista científica Ardeola, la probabilitat de detectar cadàvers d’ocells electrocutats és només del 0,134, cosa que significa que un 86,6% dels ocells morts per col·lisió no es detecten. Això podria implicar que durant aquest episodi hagin mort fins a 463 cigonyes.
Les entitats ambientals han notificat aquestes morts al Cos d’Agents Rurals, perquè es pugui tramitar la denúncia pertinent i es prenguin mesures per corregir i protegir les instal·lacions elèctriques responsables.
Aquest problema és especialment greu a les comarques del Pla de l’Estany, Gironès i la plana de l’Alt Empordà, que es troben enmig d’una ruta migratòria utilitzada per milers d’aus durant els mesos d’agost i setembre. A més, aquesta regió té una baixa densitat de zones de protecció d’avifauna a Catalunya, cosa que ha portat els col·lectius ambientals a demanar l’aplicació del Reial decret 1432/2008, que regula la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques.
Malgrat les denúncies que es remunten al 2021, aquest problema persisteix, afectant diverses espècies d’aus i ratpenats, moltes de les quals estan amenaçades o en perill d’extinció. A Catalunya, la fauna ha disminuït un 25% en les últimes dues dècades, segons dades de l’Observatori de la Biodiversitat.
Tot i l’obligació estatal des del 2008 que les companyies elèctriques protegeixin les seves torres per evitar l’electrocució d’ocells, només 3.000 de les 950.000 torres del país estan protegides. Les administracions, que haurien de complir els objectius de l’Estratègia 2020 sobre biodiversitat de la Unió Europea, tampoc han aconseguit frenar aquest greu impacte sobre l’avifauna.
El 2023, s’havia d’aprovar la modificació del Reial decret 1432/2008 per millorar la seguretat de les línies elèctriques per a les aus, però la Plataforma SOS Tendidos Eléctricos ha denunciat que el Ministeri per a la Transició Ecològica no ha complert aquest termini.
Les entitats ambientals de les comarques gironines denuncien la deixadesa de les companyies elèctriques al no prendre mesures per evitar aquestes electrocucions massives, i exigeixen que les administracions modifiquin urgentment el Reial decret per garantir la seguretat de les aus.
