La pianista i compositora, Laura Andrés, va enlairar-se ahir amb l'aeronau des de Cadaqués (Alt Empordà) direcció a Venus en la seva actuació programada dins el Festival de Música que enguany arriba a la 51a edició, acompanyada per la violinista Roser Loscos a Sa Conca.
Venus, planeta que dona nom al darrer disc de l'artista catalana, proposa un viatge a aquest astre conegut per les seves semblances amb la Terra en aspectes tan diversos com la mida, la gravetat i composició general.
Ofereix una visió rocosa, amb cràters i aspecte desèrtic, no massa allunyat del paisatge del Cap de Creus on Salvador Dalí va trobar la seva font d'inspiració per al surrealisme més desfermat. El geni va descobrir en aquesta atmosfera un indret de pau, recolliment i creativitat que el va dur a viure intensament tot allò que envoltava els sentiments humans. Amor, por, felicitat o desig són algunes de les temàtiques presents en la seva obra pictòrica i sentiments que, també, es desprenen de la música de Laura Andrés.
Dalí va viure el 1929, amb 25 anys, un moment de crisi quan el seu pare el va desterrar de la família, enfadat per una exposició a París on deia escopir sobre el retrat de la seva mare i per haver-se enamorat de Gala, una russa casada i deu anys més gran que ell.
El jove pintor, sense casa a Figueres ni Cadaqués, no va tenir més remei que refugiar-se a Portlligat, en una barraca de pescadors que li va vendre Lídia Noguer per 250 pessetes. Allà durant 40 anys hi va viure, amarant-se del paisatge venusià del Cap de Creus, inspirant-se i creant.
Possiblement, si Salvador Dalí no hagués comprat aquella barraca que va convertir en el seu refugi i el de Gala no existiria el seu llegat pictòric. Si el geni, en canvi, hagués estat coetani de Laura Andrés i desterrat el 2019 en comptes del 1929, ben segur hauria trobat en els acords de 'Venus' la manera de transportar-se a aquest paisatge rocós i, així, inspirar-se per a crear uns quadres que ja són història de la pintura.
