L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 20 anys de presó per violar la fillastra menor d'edat aprofitant els caps de setmana que passava a casa seva, a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà).
La sentència conclou que "no ha quedat degudament acreditat" que entre els dies 2 i 5 de juliol del 2020, quan la menor tenia 14 anys, el processat l'ataqués en dues ocasions. El tribunal de la secció tercera subratlla que "no pot assegurar que la menor el denunciés falsament" però que "no es pot obviar l'existència de motius per voler-lo perjudicar" perquè no acceptava la relació. La sentència també exposa que el relat de la víctima té "contradiccions importants" que "priven les seves manifestacions de la consistència necessària".
Al final del judici, que es va fer a la secció tercera de l'Audiència de Girona, la fiscalia i l'acusació particular van mantenir la petició de 20 anys de presó per un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys amb accés carnal, abús de superioritat i parentiu per afinitat i per un delicte d'agressió sexual a menor de 16 anys. La defensa, encapçalada per la lletrada Natàlia Frigola, va demanar l'absolució.
La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, recull que el juliol del 2020 l'acusat mantenia una relació estable amb convivència amb la mare de la menor. Amb ells hi vivia una filla del processat i la víctima hi anava "en algunes ocasions" a visitar la seva mare: "La custòdia li havia estat concedida al seu pare pels problemes psicològics i d'addicció a les drogues i a alcohol que presentava la seva mare".
Al judici, la víctima va declarar que, en dues ocasions, el processat va entrar a l'habitació mentre ella dormia i la va atacar. Durant el primer episodi li va fer tocaments i el segon cop la va agredir sexualment. Aleshores, ella tenia 14 anys. L'Audiència conclou que "no ha quedat degudament acreditat" que, entre els dies 2 i 5 de juliol, el processat abusés sexualment de la menor i la violés.
La sentència remarca que la declaració de la víctima és "l'única prova directa que sustenta l'acusació" i que, per això i per no vulnerar la presumpció d'innocència, s'ha de valorar amb "cautela". El tribunal recull que hi havia una "situació familiar complicada", avalada pels informes psicològics, arran de la separació dels pares de la menor i els problemes d'addicció de la seva mare. "Segons els informes, tenia una gran dependència emocional de la seva mare, cap a qui havia adoptat un rol protector", afegeix la resolució.
Així, segons la sala, la menor tenia la percepció que "la relació amb el processat no era bona per a la seva mare i la perjudicava": "Permet introduir raonablement l'existència d'un interès per part de la menor perquè la relació acabés, i una acusació tan greu com la realitzada sens dubte en seria un motiu". "Evidentment no podem assegurar que la menor denunciés falsament a l'acusat per perjudicar-lo, i també de manera indirecta a la seva mare per no finalitzar la relació, però no pot obviar-se l'existència de motius per voler-lo perjudicar", resol l'Audiència.
"Contradiccions importants"
A més, la sentència també remarca que, entre les diverses declaracions que ha fet la denunciant al llarg del procediment, hi ha "contradiccions importants" que "priven les seves manifestacions de la consistència i solidesa necessàries".
"La declaració de la menor, sent l'única prova que sustenta la comissió per l'acusat dels fets que se li atribuïen no tenen la consistència necessària per considerar-los provats", conclou la secció tercera que afegeix que amb això "no es vol dir que la denunciant mentís quan va declarar, sinó que la seva declaració no ha superat completament el test de credibilitat perquè s'han constatat dèficits importants en la incredibilitat subjectiva i la versemblança".
Al judici, i responent a les preguntes de l'advocada de la defensa, Natàlia Frigola, el processat va apuntar que la menor l'havia de denunciar perquè no acceptava la relació amb la seva mare i arran d'un enfrontament que va tenir amb la noia quan van descobrir que mantenia una relació amb un home casat.
La sentència concreta que el patiment psicològic detectat pels perits amb la menor també podria estar relacionat amb el divorci dels seus pares, els problemes amb la seva mare i les conseqüències de la possible relació amb una persona major d'edat. Per tant, resol que no es pot vincular directament amb els presumptes abusos denunciats.
