La sisena edició del Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses (Alt Empordà) iniciat el 25 de juny ha finalitzat amb la descoberta d'una necròpolis infantil dels segles IV-V associada a l’església paleocristiana.
Les excavacions desenvolupades s’han centrat en l’estudi del monestir de Santa Maria de Roses i la seva evolució i han permès aprofundir en el coneixement de l’evolució del monestir (segles X-XVIII) i, especialment, en l’esglesiola i el cementiri paleocristians que ocupaven aquest espai entre els segles IV i VII i que constitueixen un precedent del propi monestir.
Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora, que complementen el conjunt descobert l’any 2023.
També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada a l’entorn de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc.
Per altra banda, els treballs arqueològics també permeten anar descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles a l’actualitat corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d‘una nova església i també d’unes noves muralles i claustre).
Els darrers treballs estan començant a posar al descobert traces de l’estructura del monestir del segle X, dotat de potents murs de pedra lligada amb morter i que sembla presentar una planta lleugerament més petita que l’actual.
El curs
Els objectius del curs se centren en la formació de futurs professionals de l’arqueologia i del món de la restauració en l’especialitat d’època medieval i moderna. Una de les principals característiques és la seva vocació internacional i hi ha participat una quinzena d’estudiants provinents d’universitats catalanes i franceses, així com de l’Escola de Restauració de Béns Culturals.
Un dels elements que distingeix el curs d’altres dedicats a la formació de futurs arqueòlegs és el fet que incorpora tot un seguit de pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics.
Actualment resulta imprescindible que arqueòlegs i restauradors treballin conjuntament per tal de poder assolir uns objectius d’estudi, però també de conservació, adequació i revalorització dels jaciments.
L’enfocament del curs és eminentment pràctic i, al costat de les pràctiques de camp (excavació, registre o planimetria), es desenvolupen tot un seguit de pràctiques específiques destinades a aprofundir en diferents aspectes del treball arqueològic com l’anàlisi d’estructures, dibuix de murs, dibuix de materials ceràmics, antropologia, numismàtica o classificació de materials.
El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències realitzades per experts sobre una temàtica específica que, aquest any, ha estat els edificis religiosos d’època antiga i medieval. Així mateix, es duen a terme sortides a alguns dels espais i jaciments d’època medieval més emblemàtics del nord-est català amb l’acompanyament d’experts.
La direcció del curs és responsabilitat de l’investigador Marc Bouzas, director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la UdG i la coordinació tècnica és a càrrec de l’arqueòleg de la UdG Lluís Palahí Grimal, amb la col·laboració de Jordi Vivo. Les pràctiques de restauració són dirigides per Cristina Garcia d’Àbac.
