El Departament Acció Climàtica està fent treballs forestals en punts "estratègics" en una zona propera al gran foc que l'estiu passat que va afectar Colera i Portbou (Alt Empordà) amb l'objectiu de prevenir nous incendis.
Les actuacions, amb un pressupost de més de 400.000 euros dels Next Generation, i consisteixen en estassades, podes, aclarides i trituració de restes en una superfície de gairebé 100 hectàrees.
També s'estan arreglant pistes i vials forestals existents i s'estan adequant dos punts d'aigua. Els treballs donen continuïtat als que ja hi havia abans del gran incendi amb i que, juntament amb els manteniments amb pastures, van ser "molt efectius" per minimitzar-ne l'impacte i contenir les flames.
L'Albera i el cap de Creus són dues zones de gran valor ecològic però amb una gran recurrència d'incendis forestals. Només l'any passat, entre els termes de Colera i Portbou es va produir dos grans incendis.
El primer, a l'abril. Va començar a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya del Nord, i va avançar fins a Portbou. En total, va cremar 870 hectàrees, 143 de les quals a Portbou. En ple estiu, el 4 d'agost un foc originat a Portbou va cremar 573 hectàrees entre aquest municipi i Colera. Va arribar pràcticament fins a les cases, va afectar cultius de vinya i va obligar a fer confinaments, convertint-se en el foc més gran que va patir Catalunya a l'estiu.
Malgrat les afectacions, des del Departament asseguren que els treballs de prevenció previs que es van fer, juntament amb les dues pastures -una permanent a la zona i dues de transhumància- que fa temps que hi fan manteniment, es va poder "minimitzar" l'impacte de les flames.
A més, en el cas de l’incendi de Colera de l’agost, les zones mantingudes amb una baixa càrrega de combustible mitjançant pastura de boví i treballs mecànics va suposar un punt d’emplaçament per poder contenir els fronts i evitar que l’incendi pogués tenir un perímetre superior o, inclús, passar a l’Albera interior. D'altra banda, el bon estat de la xarxa viària principal va permetre la circulació dels vehicles d’extinció amb condicions de seguretat.
Ara, Acció Climàtica està duent a terme uns nous treballs forestals que estan actuant en una zona propera a la de l'incendi. Es tracta d'uns terrenys públics, principalment al terme de Colera, que s'inclouen a l'Espai Natural Protegit del Massís de l'Albera (Xarxa Natura 2000) i i al perímetre de protecció prioritària del Massís de l’Albera (PPP G1), molt a prop de la frontera. Són punts "estratègics" i històricament castigats pels focs.
Els treballs han de permetre prevenir nous incendis però, sobretot, ajudar a combatre'ls facilitant les tasques dels Bombers. "Permeten que puguin treballar per fer-li mal, per aturar-lo i fer-lo anar cap a on ells volen", remarca el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
L'enginyer forestal del Departament Jordi Canals explica que la orografia de la zona complica molt l'extinció dels incendis en aquesta zona perquè provoca que la Tramuntana canviï la direcció i genera focus secundaris. Per això, els treballs es concentren en punts "estratègics" per poder "incidir en l'evolució de l'incendi".
Les actuacions que s'estan executant ara, en el marc del programa Next Generation, consisteixen en treballs silvícoles d’estassada, poda, aclarida i trituració de restes en una superfície de 100 hectàrees. També s'arreglen pistes i vials forestals existents en set quilòmetres i s’estan adequant dos punts d’aigua de prevenció d’incendis de Puig d’Esquers i pla del Ras. A més, s'estan fent actuacions de millora del ferm i els drenatges dels vials forestals, per allargar-ne la vida útil i facilitar el trànsit de vehicles de prevenció i extinció d’incendis.
Actuacions després del gran incendi
Després de l'incendi de l'estiu, es va treballar per restituir la capacitat de desenvolupar l’activitat ramadera a la zona. Es va substituir un total de 6.000 metres de canonada de subministrament d’aigua juntament amb la instal·lació de dos abeuradors de 1.500 litres que s’havien vist afectats per les flames, per permetre el subministrament d’aigua als ramats existents. Juntament amb la substitució dels elements afectats, s’ha fet la tallada puntual de peus afectats per l’incendi que tenen risc de caiguda sobre les pistes forestals principals.
Les pastures que es fan en aquestes zones suposen el manteniment d’un total de 100 hectàrees estratègiques. Aquesta activitat compta amb el suport de la línia d’ajuts a la gestió forestal sostenible (cofinançament amb fons FEADER) i compensa econòmicament la gestió pastoral enfocada a la prevenció d’incendis forestals amb un import aproximat de 100 euros per hectàrea.
Arran dels incendis, a més, els ramats han hagut de reubicar-se en zones no cremades, per tal de permetre la regeneració de la coberta vegetal i alhora evitar danys al sòl. Passat pràcticament un any, les condicions de regeneració són "molt favorables" i permetran tornar a reprendre-les aviat.
"Les últimes pluges han donat aire"
En relació a la campanya d'incendis d'aquest any, Mascort ha dit que les pluges dels últims tres mesos han "donat aire" només a la població sinó també als "boscos". "Si no hagués plogut, hagués estat la pitjor campanya perquè portem tres anys de sequera. L'any 2023 es van morir més arbres per sequera que pels incendis. El país estava mort de set", ha afirmat el conseller d'Acció Climàtica.
En aquest sentit, ha admès que tot i que serà "complicada" la situació els permet encarar-la amb "més optimisme".
