Mascort descarta aixecar l'emergència per sequera a la zona de Darnius-Boadella

El conseller creu que cal arribar fins als 18 hectòmetres de reserves com a mínim

El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha descartat aixecar la fase d'emergència per sequera als dotze municipis que depenen de l'embassament de Darnius-Boadella. I és que tot i les pluges del darrer mes que han fet que passés de 7 hm3 a 13, Mascort diu que fins que no s'arribi als 18 o 20 hectòmetres no es podrà passar a fase d'excepcionalitat.

"Fa molts dies que no hi entra pràcticament res. A veure si aquests dies torna a ploure com està previst i l'evolució és bona", ha reblat. En canvi, el sistema Ter-Llobregat que continua millorant cada dia més. En aquest sentit, Mascort veu possible fins i tot passar de la fase d'excepcionalitat a la d'alerta, ja que actualment es troba a 213 hm3, a només 37 de poder canviar d'estadi.

"El Ter-Llobregat està evolucionant molt millor que la resta de conques. Si acaba de fer el que sembla que farà, seria possible que canviéssim de fase, però hem d'esperar com van els pròxims dies", ha assenyalat Mascort que també ha lamentat la situació que hi ha la zona de Tarragona, en especial als embassaments de Riudecanyes o Margalef.

"Allà tenim un forat negre, no hi ha manera que hi entri ni una gota", ha assenyalat. El conseller d'Acció Climàtica ha qualificat de "bastant dur" el període de sequera que han hagut de gestionar i ha deixat clar que des del Govern han seguit "estrictament" el que marca el Pla de Sequera.

La dessalinitzadora del port de Barcelona el 2025

D'altra banda, Mascort ha admès que la dessaladora flotant que el Govern va projectar al port de Barcelona no entrarà en funcionament aquest pròxim mes d’octubre, tal com ha avançat SER Catalunya.

El conseller ha reconegut que amb la caiguda de l’emergència per sequera per les pluges de les darreres setmanes, no es pot adjudicar a dit aquesta obra, tal com es preveia inicialment. Ara doncs cal fer un concurs públic que, a la pràctica, vol dir que és necessari que es tregui a licitació i complir tots els tràmits necessaris fixats per llei i que inclouen que diverses empreses puguin optar a la construcció d’aquesta planta.

Aquest concurs públic allunya doncs la possibilitat que la planta pugui entrar en funcionament el mes d'octubre, tal com preveia el Govern. A banda, Mascort ha recordat que es tracta d'una infraestructura que només s'utilitzaria en cas que s'entrés en fase d'emergència II, per tant, encara que estigui llesta per funcionar, només entrarà en servei quan es decreti aquesta fase de sequera.

Això fa que, en cap cas es contempli abans del primer trimestre de l'any que ve. "Encara que no caigui ni una gota fins a finals d'any, no estarem en aquest estadi", ha destacat Mascort. La infraestructura estava prevista que la construís la multinacional Abengoa, que ara haurà de competir amb la resta d'empreses que s'hi vulguin presentar. Segons SER Catalunya hi ha interessades diverses companyies, entre les quals Acciona, el Grup Cobra o Ferrovial.

La dessalinitzadora flotant s'espera que generi 14 hm3 anuals, l'equivalent al 6% del consum de l'àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d'una infraestructura modular, equipada amb els elements i la tecnologia necessària per dur a terme un procés de dessalinització per osmosi inversa, que s'ubicarà a sobre d'embarcació al Moll de l'Energia.

Segons Acció Climàtica, el port de Barcelona ja disposa de les instal·lacions preparades, així com de la connexió de la canonada de transport de l'aigua. L'aigua que es produeixi s'enviarà a un dipòsit intermedi que actualment s'està condicionant i que estarà operatiu al juny. Des d'aquest dipòsit, l'aigua s'incorporarà directament a la xarxa de distribució.

Un cost mínim de 100 MEUR

Pel que fa a la inversió, el conseller ha concretat que el Govern ha destinat 100 milions d'euros a la construcció i instal·lació de la dessalinitzadora flotant. A banda, hi ha el cost de producció de l'aigua.

Mascort ha reiterat que el preu és "molt més econòmic" del que costaria si arribés a través d'embarcacions. Així, el cost se situarà al voltant dels 6 euros el metre cúbic, mentre que amb vaixells s'eleva fins als 10 euros el m3. "Renunciem als vaixells de forma conscient perquè és una solució més econòmica i ambientalment més sostenible", ha afirmat Mascort.

Tot i això, fonts d'ATL han detallat que la producció d'aigua en dessaladores flotants és un 400% més cara que a les dessaladores mòbils. El Govern ha optat per aquesta alternativa per evitar també possibles contratemps i endarreriments que s'haguessin pogut produir amb l'ús de vaixells.