El ple de Girona ha aprovat la modificació urbanística que permetrà tirar endavant el futur Campus de Salut i el nou Trueta. L'àmbit que abraça comprèn 121.500 metres quadrats que fan frontissa amb Salt.
A grans trets, a més de reservar terrenys per al campus, la modificació que s'ha aprovat inicialment -el PSC s'ha abstingut- trasllada part del parc Jordi Vilamitjana a tocar de la riera Marroc i reconverteix aquesta zona verda en un sector residencial on es podran fer 370 habitatges. L'alcalde, Lluc Salellas, ha subratllat que el govern "fa els deures" per complir amb un projecte que és "una prioritat". D'altra banda, enmig dels aplaudiments dels policies municipals, el ple ha ratificat l'acord que tanca el conflicte de les hores extra.
La modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de l'àmbit que abraça el futur Campus de Salut era un tràmit necessari per permetre que la Generalitat tiri endavant el concurs d'idees del projecte. Després que l'Ajuntament de Salt ja hagi enllestit la part que li pertoca, aquest dilluns el de Girona ha fet el mateix amb aquells terrenys que formen part del seu terme municipal.
La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Cristina Andreu, ha posat en relleu que la modificació tanca "dotze mesos de feina sense fre", on s'han hagut de casar les necessitats urbanístiques del futur hospital Josep Trueta i el nou campus amb les "limitacions" del sector. Entre aquestes, la zona inundable que hi ha a tocar de la riera Marroc, les finques que se'n veuran afectades o la manera com se'n gestionarà la mobilitat.
En total, pel que respecta a Girona, tot l'àmbit comprèn 121.247,24 metres quadrats del terme municipal (que fan frontissa amb Salt). La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme ha subratllat que s'ha posat a disposició de la Generalitat "el millor terreny possible" per aixecar-hi el futur Campus de Salut. I que la resta de l'àmbit s'ha reconfigurat perquè aculli una zona verda i un nou sector residencial on podran construir fins a 370 pisos (dels quals, aproximadament, uns 150 seran protegits).
Traslladar la zona verda
La nova bossa d'habitatge s'aixecarà a l'espai que actualment ocupa part del parc Jordi Vilamitjana. En contrapartida, tot aquest àmbit que actualment és zona verda es traslladarà a tocar del curs de la riera Marroc (en un espai que és zona inundable). "Per tant, tots aquests metres quadrats que actualment ocupa el parc no es perden, sinó que es ressituen", ha destacat Cristina Andreu.
Sobre plànol, de tots els metres quadrats que comprèn el sector, 16.650,97 es destinen al futur Campus de Salut; 57.012,24 seran zona verda (la majoria, corresponents a l'espai paral·lel a la riera Marroc) i els 43.676,42 metres quadrats restants es destinaran a habitatge.
La modificació urbanística afecta, això sí, dues finques: les del Mas Bellsolà i les del restaurant Mas Sureda. La tinenta d'alcaldia ha posat en relleu, però, que el Mas Bellsolà es preserva perquè és "un edifici catalogat", tot i que part del futur Campus de Salut sí que ocuparà els terrenys que l'envolten (on actualment hi ha algunes naus i construccions per a usos empresarials).
Pel que fa al Mas Sureda, de moment encara no se'n sap l'afectació exacta, perquè això dependrà del que acabi concretant el projecte. Cristina Andreu sí que ha volgut subratllar, però, que s'ha trobat "un bon punt de partida per a la negociació amb els propietaris afectats".
Per últim, la proposta també inclou aixecar un nou pont, que creuarà la riera Marroc a l'altura dels carrers de la Gerundense i de Sarrià de Ter. La infraestructura connectarà directament el Mas Xirgu amb el futur Campus de Salut, amb l'objectiu de facilitar un nou accés cap al futur hospital Trueta.
El PSC s'absté
La modificació urbanística, que s'ha entrat a ple per la via d'urgència, s'ha aprovat per àmplia majoria. Hi han votat a favor l'equip de govern (Guanyem, Junts i ERC) i el regidor de Vox. El PSC s'ha abstingut.
El regidor del PP, Jaume Veray, avui no ha assistit al ple (perquè com que és diputat al Parlament, de la mateixa manera que la socialista Sílvia Paneque i la regidora de Junts Maria Àngels Planas, tots tres eren a Barcelona per a la sessió de constitució).
La socialista Bea Esporrin ha justificat l'abstenció lamentant que l'afer s'hagi entrat per urgència, cosa que no els ha permès estudiar a fons la documentació, i criticant que es vulgui retallar l'actual parc de Jordi Vilamitjana. "Ens sobta que la proposta afecti una zona verda ja existent, quan l'Ajuntament de Girona va aprovar una moció que, precisament, es comprometia a mantenir-les", ha dit Esporrin.
Cristina Andreu li ha respost que, precisament, el nou Campus de Salut és una "oportunitat" i que la modificació urbanística s'ha estudiat "a fons" amb l'objectiu que tingui "el màxim benefici per a la ciutadania". I aquí, la tinenta d'alcaldia ha recordat que la proposta també recull "el compromís" del govern amb l'habitatge, perquè assegura que "els serveis sanitaris s'acompanyaran d'una oferta residencial al barri".
El tinent d'alcaldia de Salut, Xavier Aldeguer, ha posar en relleu que el projecte del Campus de Salut "és el més rellevant i ambiciós tant per a la ciutat com per a les comarques gironines en les darreres dècades". Aldeguer ha posat en relleu que trobar-ne l'encaix urbanístic "ha costat perquè és un projecte complex", però també ha subratllat que, precisament, el nou campus serà "un centre sanitari del segle XXI" on l'hospital s'acompanyarà també de recerca i docència.
Per últim, l'alcalde de Girona ha destacat que el projecte "avança a bon ritme" també per la implicació de l'àrea urbana. "Aquesta és una prioritat de mandat; estem fent els deures i la feina per complir amb els compromisos i permetre que la Generalitat iniciï el camí per a un projecte estratègic per a la demarcació", ha afirmat Lluc Salellas.
Aplaudiments dels policies
D'altra banda, enmig dels aplaudiments dels agents, el ple municipal també ha tirat endavant l'acord que permet posar fi al conflicte que s'arrossegava amb la Policia Municipal per les hores extra. Un conflicte que fa mesos que dura -es remunta a l'anterior mandat- i que s'havia traduït en sonores, i també imaginatives, protestes a les portes del ple municipal.
L'acord, que s'estén tant als 132 agents com als setze comandaments que formen part del cos, incorpora un plus de disponibilitat a tota la plantilla. A partir d'ara, els policies percebran cada mes 380 euros bruts mensuals i, fora del seu horari, se'ls podrà activar fins a un màxim de cinc vegades a l'any. Això inclou tant la cobertura d'esdeveniments programats (com els reforços de Fires o Temps de Flors) com d'altres de sobrevinguts.
De retruc, a més de tancar el conflicte per les hores extra, l'acord també permet que els policies cobrin allò que estableix la Valoració de Llocs de Treball (VLT). El pacte, que també ha avalat la mesa general de negociació, s'ha aprovat per unanimitat (amb els vots a favor de l'equip de govern, el PSC i el regidor de Vox).
L'alcalde, Lluc Salellas, ha posat en relleu que l'acord ha permès "trobar el desllorigador per solucionar una problemàtica que teníem des de fa temps". "El pacte ens permetrà mobilitzar els agents fins a cinc vegades l'any, per cobrir aquells esdeveniments importants que tenim a la ciutat, i al mateix temps resol el pagament de la VLT a 161 treballadors municipals", ha concretat Salellas, en referència als agents. I ha afegit: "Garantim que el servei públic de la Policia Municipal sigui millor i més efectiu".
La vicealcaldessa Gemma Geis ha subratllat que la millora de les condicions laborals dels policies "té una incidència directa amb la seguretat de la ciutat i fa que Girona avanci". I el tinent d'alcaldia d'ERC, Quim Ayats, ha destacat que "la millora de les condicions laborals suposa guanyar estabilitat i ajuda a millorar el servei que dona la Policia Municipal".
Per la seva banda, el regidor socialista Josep Palouzie i el de Vox, Francisco Javier Rodríguez, també han posat en relleu l'acord i han agraït "l'esforç" que els agents fan dia a dia, però també han reclamat a l'equip de govern que treballi per ampliar la plantilla de la Policia Municipal.
El representant sindical del SIP-Fepol al cos, Ivan Coca, subratlla que l'acord "reconeix la necessitat de millorar els drets laborals" dels policies. Coca destaca que el pacte permet solucionar el 50% de les reivindicacions dels agents, perquè permet fer un pas endavant "en condicions salarials i drets laborals" dels policies. El representant sindical, però, també posa nous deures a l'equip de govern. "El que faltaria ara és que el govern faci la feina pel que fa a augment de plantilla, perquè l'actual és insuficient", conclou Coca.
Per últim, el ple de l'Ajuntament de Girona d'aquest mes de juny també ha acordat obrir un procediment sancionador a l'empresa Visoren SL, que ha de fer els pisos de protecció oficial a Can Gibert del Pla, per haver tramitat la llicència d'obres fora de termini. En concret, amb tres mesos de retard.
La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme ha explicat que a l'hora d'estudiar "les penalitats que se li havien d'aplicar" a Visoren SL es va tenir en compte que la nova promoció rep un ajut dels Fons Next Generation, i que aturar el procés "posava en risc poder-ne disposar". El que ha fet avui el ple és iniciar el procediment sancionador, i abans no s'interposi la multa, l'empresa podrà presentar-hi al·legacions.
