L'Audiència de Girona permet fer piulades criticant la família que volia escola en castellà a Canet de Mar

Revoca la decisió d'un jutjat d'Olot que volia enviar a judici el portaveu de Mossos per la Independència

L'Audiència de Girona conclou que fer piulades a Twitter criticant la família de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme) que va demanar escola en castellà no és un delicte d'odi.

La secció tercera ha estimat un recurs interposat per la defensa del portaveu de Mossos per la Independència contra una interlocutòria del jutjat d'instrucció 1 d'Olot que l'enviava a judici per un seguit de publicacions a les xarxes socials fetes entre setembre i desembre del 2021 i acorda arxivar la investigació.

L'Audiència subratlla que "la persona individual i el col·lectiu a qui anaven adreçats les piulades no poden considerar-se un col·lectiu vulnerable" i, per tant, no es pot tractar d'un delicte d'incitació a l'odi.

"Les piulades publicades, i pels quals el jutge instructor entén que s'ha d'acomodar el procediment, reflecteixen de forma diàfana hostilitat i intolerància, però entenem que no poden subsumir-se en el tipus pretès", argumenta la interlocutòria de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent la magistrada Sonia Losada.

L'origen de la investigació judicial, que ara l'Audiència ha arxivat, són un seguit de les piulades que el portaveu de Mossos per la Indepedència, molt actiu a les xarxes socials, va fer criticant la família de l'escola de Canet que va demanar més classes en castellà.

La resolució del jutjat d'instrucció 1 d'Olot que deixava el policia a un pas de judici per un presumpte delicte d'odi argumentava que les piulades les va fer arran de la interlocutòria del TSJC d'octubre del 2021 fixant "una presència mínima" del castellà com a llengua vehicular al curs d'aquesta alumna d'un 25%.

Entre altres, l'encausat va dir que actuaven com una "màfia" i animava a "dir prou a aquests inadaptats que pretenen fer-nos estrangers a casa nostra". En altres publicacions, també deia "si fos professor de català, a les meves classes, l'alumne que parlés en castellà tindria un punt menys a l'examen" o defensava que la resta d'alumnes sortissin de l'aula les hores impartides en castellà: "Que no vinguin a Catalunya si volen escolarització en castellà". "Segueixo defensant que cap nen s'hauria de quedar a classe quan imposin el 25%", afegia.

La defensa de l'investigat, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, va recórrer contra la interlocutòria a l'Audiència de Girona al·legant que fer aquestes publicacions no és delicte i demanant l'arxivament del cas. Ara, la secció tercera li ha donat la raó: "La conclusió no pot ser cap altra, no constitueix un delicte d'odi qualsevol expressió d'hostilitat difosa públicament contra una o més persones que pertanyen a un col·lectiu o grup social identificable de persones, encara que sigui clarament ofensiva".

L'Audiència exposa que la jurisprudència determina que aquest delicte se circumscriu "exclusivament" a aquelles accions "que afectin membres de grups vulnerables, fràgils o no dominants" i indica que això no passa en aquest cas.

"La sala no pot més que concloure que la persona individual, i el col·lectiu a qui anaven dirigides les piulades, no poden considerar-se col·lectiu vulnerable. Però és més, és rellevant que adoptem com a paràmetre de referència la força d'afectació en el col·lectiu del missatge, i no consta, més enllà del nombre de seguidors que tenia l'investigat a les seves xarxes socials, que el missatge hagi provocat accions concretes o s'hagi materialitzat", conclou l'Audiència.