El Celler Sant Llop ha posat en marxa un projecte que té com a objectiu la recuperació del cultiu de vinya a Miànigues (Pla de l’Estany), on es va començar a elaborar vi fa 2.000 anys, una activitat que va estar-hi present durant segles.
Aquesta iniciativa pretén donar a conèixer un producte que manté una relació directa amb la zona on es produeix. A l’antiga vil·la romana de Vilauba, primer, i posteriorment al conjunt de Miànigues, s’hi havia iniciat el cultiu de vinya segles enrere i la producció de vi no es va aturar fins a finals del segle XIX amb l’aparició de la fil·loxera.
Més de 100 anys després, la voluntat és la de recuperar aquesta feina i fer un vi que estigui estretament vinculat amb la història del territori. Aquest és el punt de partida del Celler Sant Llop, que ha presentat els fruits de la seva primera etapa de treball. Són 4.800 ampolles de vi negre i vi rosat “La Milla XI”, nom que fa referència a la pedra mil·liar que assenyalava el punt exacte en el qual estava ubicat en l’antiga via romana que connectava Girona amb Santa Pau.
Les seves vinyes, un terreny amb unes característiques úniques al Terraprim del Pla de l’Estany, tenen una superfície de 4 hectàrees i compten amb més d’11.000 ceps. La voluntat a curt i mitjà termini és la de doblar aquest espai i augmentar la producció fins a les 40.000 ampolles. 
La presentació ha comptat amb les intervencions de Marc Bramon i Xavi Cornejo, representant i tècnic del Celler Sant Llop, respectivament; l’arqueòleg i historiador Joaquim Tremoleda; Ferran Vila, sommelier, campió d’Espanya el 2022 i campió de Catalunya el 2018; i Jordi Bosch “Barraca”, pintor i escultor. També hi han assistit representants del món de la restauració, sommeliers i cuiners. L’esdeveniment ha servit per donar a conèixer el projecte, fer l’acte de denominació de les vinyes i presentar els dos primers vins del celler, productes que els assistents han pogut degustar.
Sense cap voluntat de copiar el vi que es feia a l’època romana, aquesta iniciativa ambiciona buscar la traça d’aquesta zona on hi ha fet créixer les seves vinyes i alhora aprofitar-ne el seu llegat. Ha trobat la relació entre els pobladors de Vilauba, primer, i després els habitants del conjunt de Miànigues, i n’ha recuperat la seva activitat agrícola per crear un producte vinculat amb el terreny i la seva història.
Marc Bramon ha expressat que “el Celler de Sant Llop vol posar en valor el territori en què tenim les nostres arrels. Un projecte sostenible que volem que s’integri en aquest lloc i que perduri en el temps, com s’ha vingut fent en aquesta zona des de fa segles. Volem esdevenir un escenari que permeti retrobar quelcom que sempre ha estat entre nosaltres.
L’objectiu és el de recuperar el cultiu de vinya i elaborar vi per retrobar un llegat que desperti sinèrgies comercials i culturals d’una zona especial”. I ha afegit que “aquest projecte té una clara vocació integradora i per això el conforma un equip de treball que presenta un ventall de professionals de diferents àmbits, com ara historiadors, enòlegs, sommeliers, arquitectes, pagesos i artistes, entre d’altres, que tenen el vi com a fil conductor”.
Vilauba, Miànigues i la via mil·liar romana
Les vinyes del Celler Sant Llop estan situades en el mateix emplaçament en el qual es van establir els primers pobladors de la vil·la romana i visigoda de Vilauba, que té el seu origen en el segle I i va perdurar fins l’any 700, a finals del regne visigot. El primer pas del celler ha estat buscar la traça de la història d’aquesta zona, que posteriorment va tenir continuïtat a l’acollir el conjunt de Miànigues, que té el seu origen en l’evolució de la mateixa Vilauba i se’n tenen referències a partir de l’any 957.
El jaciment de Vilauba va ser descobert el segle passat, és catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat, i el seu nom fa referència a una masia propera al jaciment. Aquesta vil·la estava dividida en dues àrees: un espai residencial a la zona nord, mentre que a la zona sud s’hi ha trobat estructures relacionades amb la producció d’oli i també de vi.
Vilauba va estar activa durant 700 anys i comptava amb 17 hectàrees de vinya, mentre que el terreny de Miànigues va ser de 10 hectàrees. El pas del temps i les troballes que s’han fet posteriorment (premses, trulls, utensilis i ceps, entre d’altres), confirmen que aquesta activitat sempre ha estat viable i només es va veure interrompuda per l’arribada de la fil·loxera, que va acabar amb la vinya a la segona meitat del segle XIX.
L’arqueòleg i historiador Joaquim Tremoleda ha explicat que la iniciativa del celler “permet recuperar el fil històric d’una terra que ja era productiva des de l’època romana i que es simbolitza amb l’existència de Vilauba i la seva activitat.
Era un lloc que estava situat molt a prop del pas d’una via marcada amb mil·liaris (el punt exacte que marcava cada milla)”. Ha dit també que “des de la primera fase de Vilauba, cap al segle I, ja tenim coneixement de l’existència de restes de vinya. Hi ha dues premses i un celler, el que indica que una de les activitats d’aquesta casa era la producció de vi. Hem trobat una gran quantitat de grans de raïm sobre l’empedrat del pati, on hi devia haver vinya emparrada a una pèrgola. Però també més endavant, a l’època medieval, en tornem a trobar en gran quantitat.
Dins del pou hi havia trossos de ceps de raïm molt ben conservats, entre d’altres coses que s’hi van llançar”. Igualment, ha recordat que “tot i això, en l’establiment anterior a la vil·la, fa més de 2.000 anys, ja sabem que s’hi consumia vi importat d’Itàlia”. En aquest sentit, ha afirmat que “el vi és la cultura del treball de la terra i de compartir-ne els seus fruits, de la dedicació i, al cap i a la fi, de la societat en general”.
El Celler Sant Llop ha recuperat aquesta activitat, present durant molts segles, i ha creat el seu propi vi. La primera etapa de treball es tradueix en 4.800 ampolles: 3.600 de vi negre i 1.200 de rosat. És el resultat de l’activitat agrícola dels últims ans en una plantació de 4 hectàrees de conreu. El pla a curt termini preveu que aquesta producció sigui de 40.000 ampolles a dos anys vista.
El nom d’aquest primer producte, “La Milla XI”, té una estreta relació amb la zona i els seus pobladors i fa referència al punt concret de la geografia. “És una manera de recordar la via romana que connectava Girona amb Santa Pau i que evitava la zona pantanosa de l’estany.
Després de caminar 11.000 passos des de Girona trobem la derivació cap al conjunt de Miànigues. Coincideix amb la milla onze, un punt que ja existia fa dos milers d’anys. Ho hem trobat i ho hem volgut recuperar”.
La manera simbòlica de fer-ne referència és una escultura creada per Jordi Bosch “Barraca”, que avui s’ha donat a conèixer i que quedarà instal·lada a la vinya del celler. Recorda a les pedres mil·liars que se situaven a les vies de l’edat antiga. N’ha parlat el seu autor, que ha declarat que“he utilitzat ferro i formigó, dos materials vigents i de llarg recorregut.
En el cas del formigó, aquest va transformar l’arquitectura de l’imperi romà fent possible construccions i dissenys que no s’haurien pogut dur a terme utilitzant només la pedra. M’agrada pensar que els habitants de Vilauba no trobarien estrany ni el formigó ni tampoc les vies. Aquesta estructura és també un retrobament amb les pedres mil·liars que servien de fita per marcar la distància de mil passes. És una construcció i desconstrucció del pas del temps”.
“La Milla XI” com a punt de partida
El sommelier Ferran Vila ha estat ha presentat els fruits de la primera etapa de treball del Celler Sant Llop, que ha recuperat l’essència en el procés d’elaboració del vi i ha fet proliferar de nou el cultiu de vinya en una zona marcada històricament per aquesta activitat. Entre d’altres reconeixements, Vila ha estat campió d’Espanya el 2022 i campió de Catalunya el 2018, el mateix any en què va ser finalista del prestigiós certamen internacional de sommeliers Ruinart Challenge.
“Aquest projecte comença de zero però focalitza el seu fil conductor en una història real, que va tenir el seu punt de partida segles enrere. A l’antiguitat hi havia més de 190 tipus de vi diferents. La seva producció va començar a Vilauba degut a l’expansió de l’imperi romà i és una beguda que es va posar de moda. Un romà podia arribar a beure entre 4 i 4,5 litres diaris i moltes famílies vivien exclusivament del vi. Existien nombroses varietats i diferents tipus de raïm, es feien moltes barreges. Era una manera de fer diferent i ara en recuperem la seva naturalesa”, ha exposat.
Aquesta evolució del pas del temps es tradueix en la creació de “La Milla XI”, el primer vi del celler i que avui s’ha donat a conèixer. El vi rosat ha estat elaborat amb un 65% de raïm syrah i un 35% de garnatxa negra. “Hem volgut mantenir la millor qualitat i és per això que hem fet 1.200 ampolles de rosat, encara que n’haurien pogut ser més. Va ser una anyada complicada, però hem extret un suc molt bo, tocant molt poc el raïm i premsant-lo durant dues hores pel seu propi pes.
El resultat és un vi agradable, lleuger, fàcil de beure, fresc i d’una intensitat aromàtica que recorda als fruits vermells dolços, com ara els gerds i la grosella”. “La Milla XI” negre està fet a partir de garnatxa (80%) i syrah (20%) i, en aquest cas, la seva producció és de 3.600 ampolles.
“Tenim una vinya jove i forta que ha arrelat molt bé perquè el terreny del qual disposem està ben preparat. Això ha estat clau en una anyada marcada per una climatologia difícil. Vam haver de tractar amb estima el raïm i això ens ha permès elaborar aquest vi, que ha estat tres mesos en fusta per donar-li una mica més de cos i força. Té aromes herbàcies i no tant afruitades, amb tocs de flors de marge i un final subtil de regalèssia i romaní”.
Un paisatge “autèntic i privilegiat”
La vessant històrica no és l’única que ha motivat als impulsors del Celler Sant Llop a ubicar les seves vinyes en un punt determinat del mapa, sinó que també hi ha tingut molt a veure el paisatge i les seves característiques, que converteixen la seva ubicació en un entorn “privilegiat”. N’ha parlat Xavi Cornejo, tècnic d’aquest projecte, assegurant que la dinàmica territorial de l’emplaçament de Vilauba, primer, i més tard de Miànigues, ja predisposava a plantar ceps amb èxit, com es feia segles enrere i com s’està produint en l’actualitat.
“Aquest terreny té una dinàmica pròpia, amb una climatologia concreta, una orografia, un entorn cultural i un tipus de subsol que permeten que s’hi pugui elaborar vi en les millors condicions possibles”, ha dit. També hi té un paper fonamental el Terraprim, un espai a través del qual la comarca del Pla de l’Estany s’obre a l’Empordà i que es caracteritza per un paisatge uniforme de petits turons i valls fluvials, marcat des de sempre per una vida agrícola.
“La proximitat amb Banyoles i el seu estany dona un component d’humitat concret. També estem a prop de la muntanya de Rocacorba, que protegeix aquesta zona de les tempestes de la Garrotxa. Al mateix temps, entra la tramuntana procedent de l’Empordà fins aquests paratges, que ajuda a assecar la vinya. Per tot això, la situació és ideal”.
També ha ressaltat “l’autenticitat” de l’indret i la seva evolució històrica. “L’enclavament de Miànigues ha basculat al llarg dels anys entre el Comtat de Besalú i el Monestir de Banyoles, que ha provocat que hagi anat canviant de mans amb el pas del temps. Això ho converteix en una zona molt autèntica. Possiblement, on es troba l’activitat del Celler Sant Llop s’assembla molt al que tenien al seu davant els pobladors d’aquella època. El nostre projecte el que pretén és respectar-ho al màxim perquè no s’alteri gens ni mica la puresa d’aquest paisatge”.
N’ha parlat igualment el sommelier Ferran Vila, que ha explicat que la zona on hi ha situades les vinyes és un terreny que treu profit de la seva alçada, la posició dels ceps respecte al sol per beneficiar-se’n de la seva llum sobretot a la tarda i ha destacat el particular microclima de Miànigues.
La denominació, fruit d’una llegenda
El celler rep el seu nom d’una antiga llegenda que recorda la figura del pastor Sant Llop, que tenia la capacitat d’espantar aquests animals. La resta de pastors li demanaven ajuda per allunyar els llops dels seus ramats.
Miànigues es caracteritza per tenir unes terres molt fèrtils, pel que la presència del bestiar era habitual i l’amenaça del llop era constant. D’aquesta manera, Sant Llop es va convertir en el patró del poble. Igualment, al nord d’aquesta mateixa zona existia al Mas Campolier (Sant Ferriol) l’anomenat clot del llop, que s’utilitzava com a trampa per a capturar aquestes bèsties si s’acostaven massa als ramats.
