Keane impregna de bones vibracions Cap Roig

Els britanics van protagonitzar un concert memorable

El quartet de Battle (Regne Unit), Keane, va aconseguir arrencar ahir a la nit del seu seient al públic de Cap Roig en un concert memorable on es van repassar, principalment, temes del seu primer àlbum i el darrer llarga durada; 'Strangeland'.

El líder de la banda, Tom Chaplin, va fer gala de la seva habitual simpatia per dedicar diverses paraules en català al respectable. Meravellat per l'escenari del festival, el britànic va executar un concert enèrgic i potent mitjançant un directe molt fidedigne als discs.

Precisament aquest és un dels punts forts de Keane; la facilitat amb la qual aconsegueixen reproduir el contingut dels llarga durada damunt l'escenari. Mentre altres grups es troben en excessives dificultats per transmetre en directe el seu so, els britànics ho fan amb una facilitat i exactitud que posa la pell de gallina.

'Strangeland' és el seu cinquè treball i un clar retrobament amb els fans que els van descobrir una dècada enrere. Després de publicar tres llarga durada on havien perdut de forma gradual la seva composició que tants èxits els havia donat, 'Strangeland' és un compendi del millor de Keane, però actualitzat. Un exemple d'això és el repertori escollit: "Everybody's changing"; "This is the last time"; "Bend and Break" "Somewhere only we know" i "Bedshaped", totes elles pertanyen a l'àlbum 'Hopes and Fears' (2004) i que van posar dempeus al públic.

Els altres grans moments de la nit també van coincidir amb els temes del darrer disc: "You are young"; "Silenced by the night", "On the road"; "Disconnected"; "Day will come" i "Sovereign light café".

Keane ha aconseguit desempallegar-se del so dels sintetitzadors i la guitarra que els havia menjat territori els últims anys per, de nou, convertir el piano en protagonista i fil conductor de les composicions, molt més elaborades.

A tall d'anècdota entre el públic s'hi trobava J.A. Bayona, el director que els va dirigir en el videoclip "Disconnected", que destaca per tenir una estètica fantasmagòrica. "No fa tanta por com 'El Orfanato', però Déu ni do", bromejava Chaplin dirigint-se al guardonat amb un Goya com a millor director per 'Lo Imposible'.