Un document inèdit explica la gestió del Cap de Creus al segle XV

L'obra, un antic capbreu, detalla el repartiment de les terres, els impostos o els masos que hi havia

L'historiador Arnald Plujà va descobrir un document extraviat del segle XV, de 300 pàgines i escrit sobre fulles de pergamí, que explicava la gestió del territori del Cap de Creus. Des del primer moment va saber que es tractava d'un arxiu únic que permetria entendre millor com era la zona quan es trobava sota els dominis del Monestir de Sant Pere de Rodes.

El llibre descriu les terres, els molins, els masos de la zona o les vies de comunicació existents des del 1420 al 1429 d'una gran extensió del Cap de Creus que coincideix amb els termes del Port de la Selva i la Selva de Mar. Aquest diumenge s'ha presentat el llibre que analitza el document, 'Els Dominis de Sant Pere de Rodes al Cap de Creus'.

Plujà ha destacat la vàlua del document subratllant que fins ara no se n'havia trobat cap "de tan complert". Un costumari exhaustiu que permet saber "quants molins de farina" hi havia en un territori de no més de cinquanta quilòmetres quadrats, o "quants forns de calç", o "com s'organitzava" la societat que hi vivia.


Per això Plujà no ha dubtat a destacar el document com "el més important" que s'ha trobat en els últims quaranta o cinquanta anys. Un document que permet fer "una radiografia" del territori que actualment ocupen els municipis del Port de la Selva i de la Selva de Mar, i que permet constatar "com es va enriquir el territori" i posteriorment "com va decaure".

En aquest sentit, la historidadora Sònia Masmartí ha explicat que el document permet descobrir petits detalls de gran interès, com ara que al monestir de Sant Pere de Rodes, que dominava el territori en aquella època, es feia un producte anomenat tufeti, a partir de la llet dels ramats de xais que es cobrava un cop l'any. El tufeti era un condiment greixó que servia per conservar la carn de bou i de vedella.

Un altre detall interessant és que el document ha permès aclarir la història a l'entorn d'un "toponim llegendari" com és Armenrodes, que "sempre s'havia pensat que es referia a la costa" i que al document "apareix situat en una vall interior". La zona coincideix amb la que actualment es coneix com a Mont Roses, i per tant desfà la creença marítima que se li havia atribuït fins ara.