Una família de Girona volia obligar una filla de 13 anys a casar-se amb el seu cosí

Els mossos han evitat el matrimoni de conveniència

Els mossos de Girona han evitat que uns pares forcessin una de les seves filles de només 13 anys a casar-se contra la seva voluntat. La família, procedent del Marroc, havia concertat l'enllaç de la petita amb un cosí. Com que la nena s'hi resistia, la van picar.

Precisament, el cas es va destapar després que la menor -a qui els serveis socials han protegit- arribés a escola amb morats i el centre donés l'alerta. En el que portem d'any, els mossos han intervingut en quatre casos més d'enllaços forçats a la demarcació (aquí, les famílies de les núvies eren subsaharianes). Policia i agents socials centren els esforços en fer aflorar aquesta xacra, que el Codi Penal encara no castiga de manera explícita.

Combatre els matrimonis forçats no és fàcil. D'entrada, perquè es tracta d'una realitat silenciada i, molt sovint, amagada en el si de les comunitats que la practiquen. A més, a l'hora d'evitar els enllaços forçats. Mossos d'Esquadra i agents socials es troben amb diversos factors que els hi juguen en contra.


Un d'ells és que moltes famílies coaccionen les núvies perquè acceptin el marit que els han escollit, cosa que evita que acabin denunciant la situació. A més, molts pares decideixen casar les filles quan encara són menors d'edat (fins i tot, nenes). De fet, en els cinc casos detectats aquest 2013, les víctimes tot just eren adolescents (tenien entre 13 i 15 anys).

A diferència d'altres violències masclistes com l'ablació, els enllaços forçats no són característics d'una determinada ètnia o col·lectiu. Tot i que a les comarques gironines la majoria dels casos fan referència a famílies subsaharianes o del Nord d'Àfrica, aquests tipus de matrimonis estan estesos a moltes zones del globus (per exemple, a l'Índia, al Paquistan o també a l'Amèrica Llatina).

A l'hora d'evitar els enllaços forçats, però, els Mossos d'Esquadra no estan sols. Compten amb l'ajuda de tota una xarxa al seu darrere (serveis socials, escoles, etc.) que donen l'alerta cada cop que detecten una situació de risc.

D'on menys s'espera

De fet, com explica la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), la sotsinspectora Rosa Negre, l'avís pot venir d'allà on menys s'espera. "L'any passat, per exemple, ens vam trobar amb el cas d'una menor que va demanar anticonceptius al seu pediatra, i que va explicar al metge que els necessitava perquè la volien fer casar", concreta la sotsinspectora.

Altres vegades, però, arriben a ser les mateixes núvies o bé les seves mares les qui demanen ajuda a la policia (perquè sovint, en aquestes comunitats és el pare qui decideix concertar el matrimoni). "Les núvies solen ser molt joves i se les arriba a casar amb familiars que viuen a l'estranger per poder regularitzar els papers", explica Rosa Negre. A vegades, aquests enllaços no se celebren aquí sinó a França (sobretot, en el cas de famílies magribines).

En altres casos, els pares opten per endur-se les petites als països d'origen, d'on no tornen. Precisament, el darrer cas que han conegut els mossos aquest 2013 fa referència a aquesta pràctica. Ha passat fa pocs dies. Dues adolescents subsaharianes de 14 i 15 anys van anar a comissaria a demanar ajuda. Segons van explicar, els seus pares se les volien endur a l'Àfrica aquest mateix estiu per fer-les casar. A més, també hi havia una amenaça evident que fossin víctimes d'ablació.

La imminència del viatge i l'evidència que les adolescents s'haurien de quedar de per vida a l'Àfrica ha fet que els serveis socials les protegissin i les apartessin del nucli familiar. De fet, els seus pares, que viuen a la comarca de la Selva, ja no les havien matriculades perquè al setembre comencessin el nou curs a l'institut.

"Aquest cas demostra que els mecanismes de prevenció funcionen, perquè les mateixes víctimes han sabut allà on anar a demanar ajuda", concreta la cap de l'URPAC. Apart de les dues adolescents, els pares també tenen dues filles més petites. Ara, policia i serveis socials els faran un seguiment periòdic per evitar que repeteixin el mateix patró amb elles.

Matrimoni als 13 anys

A més d'aquests dos casos de matrimonis forçats, en el que portem d'any els Mossos d'Esquadra de les comarques gironines han intervingut en tres més. Dos fan referència a dues nenes gambianes de 14 i 15 anys, i el tercer, a una nena marroquina de 13.

Aquest darrer cas es va destapar després que la menor arribés amb morats a escola i el centre donés l'alerta. Però allò que en un principi semblaven maltractaments, amagaven una realitat molt més crua al darrere. Els pares de la petita, que tenen més filles i són originaris del Marroc, la volien forçar a casar-se amb el seu cosí. Com que la nena s'hi resistia, o bé els pares o bé el futur marit la picaven.

Ara serveis socials ha protegit la menor, que s'està en un centre d'acollida. Com que la núvia té més germanes, tant Mossos d'Esquadra com serveis socials intenten evitar que es pugui tornar a repetir la situació.

Durant tot el 2012, els Mossos d'Esquadra van intervenir en cinc casos de matrimonis forçats, el mateix nombre que en el que portem d'any. Quatre de les núvies eren menors d'edat i la cinquena ja havia fet els 18 anys. A diferència d'aquest 2013, però, un dels enllaços ja s'havia arribat a celebrar.

No regulat al Codi Penal

A l'hora d'atacar els enllaços forçats -a diferència de l'ablació- no hi ha cap article del Codi Penal que castigui explícitament aquesta pràctica. De totes maneres, però, això no vol dir que la justícia no pugui actuar en aquests casos (perquè sovint comporten delictes associats). Per això, els matrimonis forçats es denuncien sota les fórmules d'amenaces, coaccions, detencions il·legals o -si l'enllaç ja s'ha consumat- agressions i abusos sexuals.

En cas que la núvia sigui menor d'edat, immediatament l'afer es porta davant la justícia i serveis socials. Si és major d'edat, Rosa Negre precisa que cal que ella mateixa s'atreveixi a denunciar la situació.

La sotsinspectora també afegeix que, tot i que s'ha aconseguit avançar en la detecció de casos de matrimonis forçats, encara queda molta feina per fer. Aquí hi ha, per exemple, establir un protocol d'actuació per als diferents operadors, a imatge del què ja funciona amb els casos d'ablació. Precisament, aquesta va ser una de les conclusions que es va recollir a principis d'any, durant una jornada que es va fer a Banyoles per tractar la problemàtica.

"Malauradament, allò que detectem és una molt petita part de la realitat; per això, ens cal buscar fórmules que ens permetin identificar aquestes situacions i continuar apostant per la prevenció", indica. I conclou: "És interessant veure com, gràcies a xerrades que hem fet, ara hi ha nenes que vénen a les comissaries perquè coneixen el marc legal i saben que, si se les vol obligar a casar-se, la policia les podrà ajudar".