Van a la deriva o bé porten anys -fins i tot, dècades- ancorades al fons marí. Són xarxes, nanses, fils amb hams i aparells de pesca perduts, que s'han trencat o bé s'han rebutjat des d'un vaixell.
Se les coneix amb el nom de xarxes fantasma, perquè acaben convertint-se en un depredador silenciós dels mars i els oceans. No tan sols perquè les diferents espècies hi queden enganxades sense possibilitat d'escapar-se'n, sinó també perquè afecten les praderies de posidònia, les gorgònies o els coralls.
"Una xarxa de pesca perduda es converteix en una eina de mort constant", explica Raúl Álvarez, del centre de submarinisme Krakendive de Tossa de Mar (Selva). "Peixos, crustacis, foques, balenes, tortugues, aus marines com les gavines o els cormorans... La xarxa està dissenyada per atrapar i continua fent molt bé la seva feina", precisa Álvarez. "I a tot això se li suma que, quan es degrada amb el temps, es converteix en microplàstics que contaminen", hi afegeix.
Fa més d'una dècada que ell i la seva companya, Georgina Moschella, lluiten per combatre les xarxes fantasma al litoral de tot l'estat espanyol. El 2016 van crear una ONG i formen part d'una organització internacional, Ghost Diving, que té presència a una vintena de països i regions d'arreu del globus (la majoria d'Europa, però també a la costa de Califòrnia o Corea del Sud).
Cada any arreu del litoral espanyol l'equip de l'ONG extreu una quinzena de xarxes fantasma. De mitjana cada operació costa uns 1.000 euros i s'ha d'estar preparat per fer-la pels riscos que comporta. "Un art de pesca perdut al fons del mar no s'ha de tocar mai si no s'ha fet formació per saber com extreure'l, perquè hi ha perill tant per als submarinistes com pel dany que es pot fer a l'ecosistema", explica Álvarez, que dirigeix Ghost Diving Spain.
Formar voluntaris
Per poder extreure una xarxa fantasma del fons marí, però, primer cal localitzar-la. Per això l'ONG de Tossa de Mar es dedica a pentinar diferents punts del litoral català on creu que pot haver-n'hi. En paral·lel, també reben avisos de diferents centres de busseig de tot l'Estat que en troben durant les immersions o dels mateixos pescadors que les han perdudes mentre feinejaven.
Ara, però, això pot fer un pas de gegant gràcies al què es coneix com a ciència ciutadana. Perquè des de Tossa s'ha engegat 'Blue Legacy', un projecte pioner per formar voluntaris que ajudin a localitzar els arts de pesca perduts. Es farà mitjançant dos cursos que començaran en les pròximes setmanes. El primer, adreçat a la ciutadania en general; i el segon, més específic per a submarinistes.
Durant les formacions l'entitat posarà el focus en explicar els riscos de les xarxes fantasma i en donar instruccions als voluntaris sobre com documentar-les. Sempre, això sí, sense posar en risc la seguretat. Perquè comunicar-ne la situació de manera precisa, i si es pot acompanyant-ho de fotografies o gravacions, permetrà a l'ONG planificar bé com s'han d'extreure.
"Nosaltres tenim la capacitat de retirar aquestes xarxes fantasma; però evidentment allò que ens falta és detectar-les, perquè estem parlant de moltíssims quilòmetres de costa", concreta Álvarez. "D'aquesta manera, a la llarga, a través dels voluntaris podrem tenir ulls arreu i això ens donarà un avantatge descomunal", precisa el director de Ghost Diving Spain.
Així, cada voluntari es convertirà en un radar per localitzar xarxes de pesca fantasma. Ja sigui un banyista, algú que practiqui caiac, que faci apnea o bé un submarinista experimentat. D'entrada els cursos de voluntaris arrenquen a la Costa Brava, on té la seu l'ONG. Més endavant s'aniran estenent a altres llocs i algunes de les formacions bàsiques seran telemàtiques (perquè en altres casos, hi ha una part presencial de pràctiques sota aigua).
El projecte 'Blue Legacy' compta amb dos padrins internacionals per a la conservació dels oceans. La iniciativa rep el suport de la Unesco i també sorgeix arran d'una aliança entre Ghost Diving Spain i el comitè científic de la Confederació Mundial d'Activitats Subaquàtiques (CMAS), l'organització fundada pel cèlebre oceanògraf francès Jacques Cousteau.
Més neteges
Raúl Álvarez explica que les xarxes fantasma són un problema global i que la Costa Brava tampoc se n'escapa. Això sí, el director de Ghost Diving Spain concreta que, gràcies al fet que ells van establir-se a Tossa de Mar des d'un principi, a la tasca de conscienciació que ha fet l'ONG i també al suport de les institucions (com l'Ajuntament de Tossa o la Diputació) el litoral gironí és un dels llocs on s'han fet més neteges.
"La Costa Brava no és un lloc especialment contaminat per xarxes fantasma; i la diferència amb altres punts del litoral és, precisament, que aquí s'hi han fet moltes més neteges", diu Álvarez. "No perquè hi hagi més xarxes fantasma, sinó perquè també s'ha fet més conscienciació", precisa.
Ara, gràcies als voluntaris, el director de Ghost Diving Spain confia que la col·laboració de la ciutadania permeti saber cada cop de manera més precisa quantes xarxes de pesca fantasma amenacen el litoral. No tan sols el gironí, sinó també el de la resta de Catalunya i el d'arreu de l'Estat. Perquè la realitat és que, més enllà de les grans xifres, no hi ha dades concretes.
Segons un informe de Greenpeace del 2019, arreu del món cada any 640.000 tones de xarxes de pesca fantasma acaben als oceans. Per al director de Ghost Diving Spain, però, aquesta xifra ara ja s'ha quedat curta.
Raúl Álvarez reconeix que la feina per fer és ingent, però des de Tossa de Mar estan disposats a posar-hi el seu gra de sorra. "Som conscients que és un David contra Goliat, però és el que ens pertoca fer per protegir els nostres mars", conclou.
