Des de l'inici del captiveri, les dues cooperants estaven retingudes a Somàlia, país veí de Kènia, i es preveu que volin en les properes hores de nou cap a casa. Es tracta de les ciutadanes de l'estat espanyol que han estat segrestades més temps a l'estranger: 645 dies.
Les cooperants de Metges Sense Fronteres (MSF) Montserrat Serra i Blanca Thiebaut van ser segrestades per un grup d'homes armats quan viatjaven en un vehicle pel camp de refugiats d'Ifo 2, un dels que hi ha a Dadaab (Kènia). Els segrestadors van deixar ferit el conductor del vehicle i van fugir amb les noies, de Palafrugell i Madrid, respectivament. El rapte es va produir el 13 d'octubre al voltant de la una del migdia i els captors van dur-les de seguida a Somàlia, on han passat 21 mesos privades de llibertat. Amb el suport els governs espanyol i català, l'ONG, coneixedora del territori, ha liderat les negociacions per alliberar les ostatges, que s'han dut a terme amb total discreció i prudència.
Serra i Thiebaut treballaven al camp de refugiats d'Ifo 2 com a logistes en la construcció d'un hospital. Arrel del segrest, la secció espanyola de Metges Sense Fronteres va aturar immediatament les activitats d'ajuda humanitària a Dadaab i va cedir-les a la Creu Roja de Kènia, que ha estat tot aquest temps oferint atenció sanitària a la població. La intenció de MSF era mantenir aturades les activitats fins que es produís l'esperat alliberament de les cooperants. La crisi humanitària de la Banya d'Àfrica, agreujada pel conflicte armat de Somàlia, ha portat fins a Dadaab mig milió de persones refugiades. Una de les polítiques de l'ONG és treballar sense seguretat i de fet Serra i Thiebaut no portaven escorta quan van ser capturades.
Metges Sense Fronteres fa molt de temps que desenvolupa projectes humanitaris a Kènia i a Somàlia i és per tant coneixedora de la gent i del territori. Somàlia, l'indret on les cooperants han restat capturades, és un estat fallit que després de la guerra civil va quedar dividit en diverses faccions independents, sense un govern que controli el territori en la seva totalitat. Part del país està controlat per al-Xabab, la milícia vinculada a al-Qaida, i una altra part està dominada pels caps tribals. És per això que Metges Sense Fronteres va fer fa uns mesos una crida al suport de tota la població somali, la població de la diàspora, els líders comunitaris i les autoritats que controlen les zones de Somàlia on estaven retingudes Serra i Thiebaut perquè els ajudessin en l'alliberament de les cooperants.
En un primer moment, el govern de Kènia va acusar al-Xabab d'haver comès el segrest, però la milícia armada mai ha reivindicat el captiveri i en canvi Kènia va fer servir el rapte com a excusa per poder atacar la frontera amb Somàlia. Segons diversos experts consultats per l'ACN, els segrestadors només tenien un mòbil econòmic i no polític, ja que mai van demanar intercanvi de presos o altres peticions polítiques. És per això que la hipòtesi d'al-Xabab va anar perdent força fins dissipar-se. No es descarta la possibilitat que els segrestadors estiguessin vinculats a la milícia, però en qualsevol cas no actuaven en el seu nom.
645 dies marcats pel silenci i la prudència
El silenci i la màxima prudència per part dels negociadors han estat la nota predominant durant els 645 dies que ha durat el segrest i de fet han aconseguit que els mitjans de comunicació no en parlessin gaire. I és que, durant tot aquest temps, les úniques notícies que han transcendit sobre Serra i Thiebaut han estat en referència el seu bon estat de salut, a partir de les declaracions de responsables del ministeri d'Exteriors o bé de la secretaria d'Afers Exteriors de la Generalitat.
Mentre han estat segrestades, Somàlia ha viscut una situació de conflicte armat que s'ha anat intensificant. Arrel del segrest, Kènia va enviar tropes a Somàlia el passat octubre per combatre els rebels d'al-Xabab, als quals acusen d'atacs a les seves forces de seguretat, cooperants i turistes dins de Kènia. Ara, les tropes s'emmarquen dins la força de manteniment de pau de la Unió Africana.
Montserrat Serra, cooperant compromesa
Montserrat Serra, de 40 anys i nascuda a Palafrugell, és molt coneguda a la vila perquè col·labora amb ONGs locals, com Àfrica Viva, i forma part de la Taula Municipal de Solidaritat i Cooperació. Compromesa amb els projectes solidaris, Serra és mestra a l'IES l'Escala (Alt Empordà) i no té parella ni fills. Té tres germans. A la seva vila natal, hi viu el seu pare. La seva mare va morir fa més de tres anys.
Quan va ser segrestada el 13 d'octubre al camp de refugiatas d'Ifo 2, a Dadaab (Kènia), feia de logista per a Metges Sense Fronteres. Montserrat Serra fa anys que treballa amb projectes de cooperació internacional i passa bona part de l'any lluny de casa. El darrer destí on havia viatjat era Kènia on, de la mà de la ONG Metges Sense Fronteres, treballava en la construcció d'un hospital. L'altra cooperant segrestada, Blanca Thiebaut, és de Madrid però ha viscut a Barcelona i té 30 anys.
