El plenari de l’Ajuntament de Girona ha donat llum verda a l’aprovació de la modificació de crèdit per un prèstec que permeti pagar la sentència del garatge Forné. Es tracta de 2,39 milions d’euros que fixa la resolució judicial entre la indemnització i els interessos de demora.
El préstec s’ha fet a través del fons Impulso que ofereix l’Estat a les administracions per pagar sentències judicials, com en aquest cas. L’aprovació ha tirat endavant amb la llum verda dels vots de l’equip de govern (Guanyem Girona, Junts i Esquerra), l’abstenció del PSC i els vots en contra del PP i Vox.
De fet, l’oposició ha carregat contra l’equip de govern local per la manca de planificació a l’hora de pressupostar el crèdit en el pressupost municipal.
La regidora d’Hisenda de Girona, Sílvia Aliu, ha remarcat que el govern local ja havia previst que la sentència podria ser ferma aviat. Per això a l’estiu va iniciar els tràmits per demanar un crèdit a la línia de fons Impulso que té l’Estat per a pagar sentències judicials. Aquests tràmits han permès que una vegada la sentència ha esdevingut ferma, tinguin tot el procés fet i puguin acollir-se en aquesta línia de crèdit a llarg termini.
Malgrat tot, l’oposició ha criticat la gestió que s’ha fet d’aquest pagament de la sentència. El portaveu del PP, Jaume Veray, ha lamentat que no s’hagués inclós aquesta modificació en l’aprovació definitiva del pressupost a través d’una al·legació del pressupost.
Per la seva banda, Vox i el PSC s’han concentrat en la despesa que implica per al consistori el pagament d’aquesta sentència. De fet, el regidor socialista Pere Perramon ha recordat que s’hauria pogut comprar l’edifici als propietaris per uns 3 milions d’euros abans que hi hagués la sentència judicial. Perramon ha lamentat que ara, es pagarà pràcticament la mateixa quantitat de diners “però sense tenir ús de l’edifici i garantir-ne la protecció”. “Van deixar que les converses amb els propietaris passessin a ser litigis, tot i que els experts alertaven que aquesta no era la sortida”, ha afegit el socialista.
En aquesta línia, el portaveu de Vox a l’Ajuntament de Girona, Francisco Javier Domínguez, ha afegit que ara el consistori està negociant amb la família propietària de l’edifici però amb un preu d’uns 14 milions d’euros. A més, Domínguez ha plantejat si el govern local coneix l’estat actual de l’edifici i si pateix “patologies” en l’estructura que obligui a enderrocar-lo després de la compra.
Davant totes les crítiques, la regidora ha remarcat que el consistori preveia la sentència ferma i per això van iniciar els tràmits del crèdit del fons Impulso a l’estiu. A més, han defensat que arran del procés judicial s’ha passat de la indemnització que demanava la família de 8 milions a la meitat dels diners.
Un pas més pel nou Trueta
El plenari també ha aprovat una modificació urbanística en el sector on s’haurà d’ubicar el futur Campus de Salut, on el Departament preveu construir-hi el nou hospital Trueta. Es tracta d’un procediment administratiu previ a la cessió dels terrenys al Departament de Salut. La tinenta d’alcalde de Girona, Cristina Andreu, ha destacat que la proposta aprovada “es fonamenta al programa funcional que resulta de la comissió paritària” on hi ha la Generalitat i l’Ajuntament de Salt.
Andreu ha destacat que per tirar endavant la modificació del PGOU ha calgut un grau de “coordinació” entre diferents àrees de l’ajuntament, com ara les de planejament urbanístic, patrimoni o secretaria. Per altra banda, la tinenta d’alcalde ha remarcat que el punt arriba al plenari amb la “cooperació” amb l’Ajuntament de Salt perquè permeti que la construcció del campus “es faci amb tots els recursos de mobilitat i sensibilitat ambiental que toca”.
El punt ha comptat amb el suport de les tres formacions del govern local i el regidor del PP. El popular Jaume Veray ha remarcat la importància d’accelerar els tràmits urbanístics perquè el nou Trueta “es comenci a construir com més aviat millor”.
Per altra banda, el PSC s’ha abstingut en aquest punt per diverses reticències en la modificació urbanística. La portaveu de la formació, Sílvia Paneque, ha criticat que no s’hagi tingut en compte la protecció de les masies que hi ha a la zona, tal com el PSC havia defensat des de l’inici. Andreu ha rebatut que la sensibilitat ambiental i patrimonial s’ha incorporat en aquest tràmit urbanístic.
Per últim, Vox ha votat en contra d’aquest punt perquè considerava que faltaven informes sobre la legalitat del procés.
Més sòl industrial a Domeny
El plenari també ha aprovat dotar de més sòl industrial al barri de Domeny. La tinenta d’alcalde ha defensat que aquesta modificació d’usos afecta a una zona propera a l’accés de l’AP-7 que hi ha i també en una zona de la carretera de Sant Gregori. El projecte de modificació urbanística també inclou la construcció d’un aparcament dissuasiu que es projecta per a 500 vehicles.
Cristina Andreu ha anticipat que es preveu una connexió amb bus i també la construcció d’un carril bici que fomentarà la mobilitat sostenible. Aquest punt també ha comptat amb els vots de l’equip de govern i del PP, l’abstenció del PSC i el vot en contra de Vox.
Protesta de les famílies de l’Ermessenda
Abans de començar el plenari d’aquest mes de febrer, les famílies de l’Institut Ermessenda s’han manifestat a la sala de plens en contra del trasllat de la seu del Cartañà, tal com havia anunciat l’Ajuntament de Girona fa unes setmanes.
En la lectura d’un manifest, les famílies han demanat mantenir la seu del Cartañà fins que no es construeixi el nou institut a l’antiga fàbrica Simon, a la carretera de Barcelona. Per això exigeixen al consistori que renovi el contracte de lloguer amb el Bisbat de Girona per l’espai del Cartañà, tal com es va aprovar ara fa deu anys.
La regidora d’Educació, Queralt Vila, ha anunciat que segueixen treballant amb el Departament d’Educació una sortida al conflicte generat arran de la finalització del contracte de lloguer. Vila ha anunciat que “aviat hi haurà novetats” però que en paral·lel a les gestions que fan per resoldre la ubicació provisional del centre, també treballen per accelerar al màxim la cessió dels terrenys del nou institut.
