El ple de Girona ha aprovat definitivament el pressupost amb els vots a favor de l'equip de govern. De fet, la votació ha estat calcada a la del desembre, perquè l'oposició (PSC, PP i Vox) ha tornat a dir 'no' als comptes, criticant entre d'altres que es retallen partides o no s'inverteix prou en seguretat.
La regidora d'Hisenda, Sílvia Aliu, ha dit que el pressupost -el primer del mandat- és "l'instrument necessari per avançar en la millora de la ciutat", ha lamentat que l'oposició en faci lectures "esbiaixades" i ha subratllat que, sobretot, caldrà avaluar-ne el compliment al llarg de l'any.
D'altra banda, el ple ha autoritzat l'empresa pública de l'aigua a demanar 660.000 euros de crèdit per electrificar els nous pous a la zona del Sitjar.
El pressupost de Girona per a aquest any puja a 148,7 milions d'euros (MEUR), dels quals 5,8 es destinen a inversions. Els comptes s'han aprovat definitivament aquest dilluns, després que el govern hagi rebutjat les al·legacions que s'hi havien presentat. Per una banda, les que van interposar els socialistes; i per l'altra, un treballador municipal que té una sentència a favor sobre el seu lloc de treball.
La regidora d'Hisenda, Sílvia Aliu, ha explicat que les al·legacions del PSC s'han rebutjat o bé per motius tècnics o bé perquè feien referència a "reclamacions polítiques" i això no entra dins els supòsits pels quals es poden presentar. Pel que fa al treballador, ha explicat que la seva al·legació s'ha desestimat perquè la sentència encara no és ferma (i que si cal indemnitzar-lo un cop ho sigui, es farà mitjançant crèdit).
Aliu ha subratllat que el pressupost que avui ha vist la llum permet a l'equip de govern dotar-se "de l'instrument necessari per avançar en la millora i la transformació de la ciutat", afrontant també els reptes econòmics i socials del moment actual. La regidora no ha negat que la llei de finançament local és una "cotilla", que els ha abocat a incrementar "la pressió fiscal", però també ha insistit en què els comptes permeten avançar o "posar la primera pedra" dels projectes de ciutat que es volen tirar endavant.
Entre d'altres, ha esmentat la Casa de la Tecnologia, la inversió en habitatge, la biblioteca de la Casa de Cultura, el mercat del Lleó, els "reptes" en la recollida de residus o els projecte i serveis d'acció social i comunitària. "Són els primers comptes del mandat, del govern i els primers que tenim d'ençà del 2022; és una bona notícia per a la ciutat", ha subratllat Aliu.
'No' en bloc de l'oposició
L'oposició, però, no li ha comprat el discurs. Perquè tant el PSC, com el PP i Vox han votat en contra del pressupost. El regidor ultra Francisco Javier Domínguez ha dit que, després de desestimar les al·legacions, els comptes s'han mantingut "inalterables", ha criticat l'increment de la pressió fiscal i la manca d'inversió en seguretat.
El popular Jaume Veray, per la seva banda, també ha subratllat que aquest pressupost, a la pràctica, "no ha canviat ni una coma" respecte al que es va aprovar inicialment. I per això, ha reiterat el seu 'no' perquè "no són els pressupostos que Girona necessita". "Queda clar que no hi ha un model de ciutat", ha dit Veray, fent incís sobretot en què els comptes no preveuen convocar noves places de policia i que, a la pràctica, això suposa "que la ciutat no tindrà nous agents fins al 2026".
Per la seva banda, la socialista Bea Esporrin ha insistit a dir que el pressupost és "poc ambiciós i continuista" i ha dit que els 5,8 MEUR d'inversió són "la xifra més baixa de tota la història de la democràcia". Esporrin, a més, ha dubtat que amb els diners que es reserven per al fons de contingència n'hi hagi prou per afrontar imprevistos. I ha posat com a exemples la indemnització de 2,2 MEUR als amos del Garatge Forné o bé les demandes que els treballadors municipals han interposat reclamant que se'ls pagui la Valoració de Llocs de Treball (i que en conjunt poden sumar 1,2 MEUR).
Els socialistes també han criticat que el pressupost "no camina, sinó que comença coix", han lamentat que se'ls hagin desestimat les al·legacions i han criticat que es retallin algunes partides. Entre aquestes, Esporrin ha dit que s'han retallat els diners per a seguretat (com el manteniment de vehicles i equipament de la policia), que ha desaparegut la partida d'educadors de carrer o que s'han abaixat les de subvencions a entitats socials o manteniment d'escoles. "En definitiva, més impostos per menys serveis", ha dit.
Lectures "esbiaixades"
La regidora d'Hisenda ha retret als socialistes que facin lectures "esbiaixades" dels comptes. "El pressupost s'ha de mirar en conjunt i no fent trampa", ha dit Aliu, puntualitzant que partides anteriors s'han desdoblat o bé repartit en tres, precisament, perquè ara el govern té més regidories (com la d'Igualtat o la de Ciutat que Cuida).
"Fem un treball responsable entre les diferents àrees, oferint els mateixos serveis i alguns de nous per optimitzar recursos", ha afirmat Aliu. I com a exemple, ha precisat que les partides destinades a serveis socials s'han incrementat un 1,09% respectes comptes del 2022 o que les de seguretat, en conjunt, sumen 11 MEUR.
Pel que fa al fons de contingència, Aliu ha explicat que la intenció és no tocar-lo per pagar la indemnització per al Garatge Forné, i que per això l'Ajuntament va demanar adherir-se al Fons d'Impuls Econòmic de l'Estat per pagar-la. Per últim, la regidora d'Hisenda també ha subratllat que el pressupost compleix els acords de govern i ha dit que, sobretot, el que caldrà serà avaluar-ne el compliment al llarg del 2024.
En aquest punt, abans de la votació, l'alcalde Lluc Salellas ha pres la paraula per dir als socialistes que, precisament, la seva capacitat d'inversió està "limitada" per l'Estat. "Malgrat això, però, el nostre compromís és executar allò que recull el pacte de govern", ha conclòs.
Crèdit a Catsa
D'altra banda, el ple també ha autoritzat l'empresa pública que gestiona l'aigua a endeutar-se i demanar dos crèdits per valor de 666.864,45 euros. Segons ha explicat el regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, amb aquests diners Cicle de l'Aigua del Ter SA (Catsa) podrà electrificar els nous pous a la zona del Sitjar que, precisament, entraran en servei per pal·liar la sequera.
A aquesta obra s'hi destinarà aproximadament la meitat del crèdit. La resta serviran per adquirir un equip d'evaporació del clor a l'estació de tractament (ETAP) de Montfullà i adquirir més servidors o equips d'inspecció, entre d'altres. Aquest punt ha tirat endavant amb els vots a favor de l'equip de govern i del PP.
El regidor de Vox i el PSC hi han votat en contra. Entre d'altres, Domínguez ha posat en relleu que un informe del 2015 -aleshores, l'empresa era la privada Agissa- ja parlava de la necessitat d'electrificar els pous, i que això no s'havia fet. I la socialista Sílvia Paneque ha demanat a l'equip de govern com és que no s'aprofitaven subvencions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per tirar endavant aquestes inversions.
El regidor d'Acció Climàtica li ha respost que, precisament, l'electrificació dels pous és una despesa "imprescindible" que no podia optar a subvenció. I pel que fa a demanar ajudes a l'ACA, Sergi Cot ha admès que a Catsa falten "recursos humans" per poder-les sol·licitar, i que espera resoldre-ho en els pròxims mesos.
Per últim, el ple extraordinari també ha donat llum verda a cedir a la Generalitat el tram de la C-65 comprès entre la rotonda de la carretera Barcelona i el terme municipal de Salt (en direcció al peatge de l'AP-7). És un tram d'1,4 quilòmetres que se cedeix a la Generalitat -el ple de Salt ja ho va aprovar dilluns passat- perquè pugui fer-hi els canvis de mobilitat necessaris arran del nou Campus de Salut que es construirà en aquesta àrea.
