L'última enquesta d'ocupació, que aquest divendres ha fet pública l'Institut Nacional d'Estadística (INE) permet passar balanç tant del quart trimestre com de tot el 2023. I en tots dos casos, la situació és paral·lela: hi ha menys ocupats i, de retruc, l'atur també s'enfila (cosa que evidencia com l'economia de la demarcació es desaccelera).
A les comarques gironines, el 2023 es tanca amb 36.600 desocupats i una taxa d'atur del 9,28%. Són 2.500 aturats més en comparació amb el desembre del 2022 (quan hi havia 34.100 gironins sense feina i la taxa d'atur es trobava al 8,54%).
De retruc, el mercat laboral de la demarcació també tanca l'any a la baixa i perd ocupació. En concret, fent la diferència entre aquells sectors que n'han creat i aquells que n'han destruït, ara n'hi ha 7.200 menys en comparació amb finals del 2022.
Segons recull l'EPA, l'any s'ha tancat amb 358.000 ocupats a les comarques gironines. A finals del 2022, aquesta xifra va situar-se en 365.200 (igualant aquells que hi havia al desembre del 2019, l'últim any prepandèmia). És a dir, que ara les comarques gironines ja tornen a situar-se altra vegada per sota les xifres precovid.
Serveis i construcció
Si es mira per sectors, aquell que ha destruït més llocs de treball a les comarques gironines ha estat el terciari (dins el qual hi ha el comerç i l'hostaleria). Aquí, les xifres són clares. A finals del 2022, el sector serveis ocupava 269.200 persones, exactament les mateixes que tenia a principis del quart trimestre d'aquest 2023.
Però al desembre, els treballadors del sector s'havien reduït fins als 256.800. És a dir, que en tan sols tres mesos -aquí, hi té molt a veure la temporada baixa- el terciari ha perdut tots aquells llocs de treball guanyats al llarg del 2023.
En paral·lel, la construcció i l'agricultura també han perdut treballadors. En aquest cas, 2.300 i 500 respectivament. La construcció tanca el 2023 amb 27.600 empleats; i el sector primari gironí, al seu torn, amb 6.100.
Aquesta situació, però, no es trasllada a la indústria. Perquè durant l'any passat, el sector secundari ha guanyat 8.000 treballadors (i dels 59.500 que tenia al desembre del 2022 ara passa als 67.500).
S'intensifica la frenada
L'ultima EPA també constata com, durant el quart trimestre d'any, i arran de les incerteses que planen, l'economia gironina ha intensificat la frenada. Perquè entre octubre i desembre, la demarcació ha destruït més ocupació de la que s'havia generat durant el 2023 i la taxa d'atur ha tornat a enfilar-se.
En concret, durant aquests tres mesos, la taxa d'atur ha passat de situar-se del 9 al 9,28%. I en paral·lel, dels 377.600 ocupats que s'havien assolit a finals de setembre, ara s'ha passat als 358.000 amb què es tanca el 2023 (i això ha comportat que la taxa d'ocupació caigui del 57,18% al 53,85%).
Per sectors, a finals d'any la destrucció de llocs de treball els abasta gairebé tots. Tan sols se'n salva la construcció. A més del terciari (que ha perdut 12.400 ocupats) la indústria també tanca el trimestre a la baixa (dels 73.300 treballadors que tenia a finals de setembre ara passa als 67.500) i la situació es reprodueix amb l'agricultura (del 8.500 empleats ara passa als 6.100). La construcció, per contra, ha guanyat 1.000 treballadors (de 26.600 a 27.600) però la xifra encara es queda curta en comparació amb els que tenia a finals del 2022.
