Tres emprenedors han creat Kloosiv, una cooperativa d'inclusió social d'habitatge per lluitar contra l'especulació i la soledat no volguda. Fa anys que hi treballen i aquest 2024 l'implementaran al Ripollès amb la participació de tres ajuntaments (Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol i Ripoll).
És un projecte ambiciós que combina tecnologia i eines d'intervenció social per fer aflorar habitatge de lloguer i acompanyar aquelles persones que tenen problemes per trobar un lloc on viure.
L'eina permet tenir dades reals de l'oferta i demanda i gestionar cas per cas. "Demostrarem que a les zones rurals també es poden impulsar projectes innovadors i estendre-ho a tot Catalunya", explica Laura Ayala, una de les cofundadores.
Una llar inclusiva i saludable és un dels eslògans que es poden llegir al web d'aquesta cooperativa nascuda de la mà de dos ripollesos -Laura Ayala i Carles Gómez- i un barceloní -Gerard Casaus-.
I és que tot el projecte pivota entorn de tres conceptes: habitatge, salut i inclusió. Després d'anys de prova i error, han decidit plantar cara al sistema immobiliari actual i oferir una alternativa social. "El mercat ha anat sempre per endavant, però cal una alternativa més potent des del sector social i que els ajuntaments i entitats puguin atendre les persones", afirma Ayala.
Aposten per desenvolupar-ho en un entorn rural, el Ripollès, per demostrar que es pot innovar sense estar a una gran ciutat i, sobretot, perquè és on hi ha menys eines i recursos humans per gestionar un tema tan complex com l'habitatge. "Les oportunitats hi són i les necessitats també", remarca la cofundadora. El projecte, amb seu a Campdevànol i oficina a Barcelona (Bloc4), és un dels deu seleccionats pel Hub d'Innovació Social i Sanitària (HISS) de la Generalitat.
Defensen que fa massa anys que hi ha un buit en l'atenció de persones que no troben habitatge i fan el següent símil amb el sistema sanitari actual. "Si et trobes malament vas al CAP i et poden passar amb un especialista, però amb habitatge això no passa", afirma Carles Gómez.
El que volen amb aquest projecte és dotar d'una eina i una metodologia que permeti als ajuntaments i serveis socials donar solucions personalitzades a cada cas particular i, de retruc, "donar confiança a propietaris" perquè posin a disposició els seus habitatges buits.
La plataforma tecnològica permet processar dades i combinar-les amb indicadors de salut, benestar físic i emocional per veure "com millora la qualitat de vida" dels usuaris. I és que un dels trets diferencials és que acompanyen propietaris i llogaters durant tot el procés ja que gestionen directament els habitatges i en fan un seguiment.
"Estic molt agraïda"
Entre les primeres usuàries hi ha la Griselda, una dona de 68 anys que des de fa uns mesos comparteix pis amb una veïna de Girona que té Alzheimer i a qui "ja li ha agafat carinyo perquè hi està molt bé".
Per la seva situació personal, sempre ha hagut de compartir pis i les experiències fins ara havien sigut "molt dolentes". "És difícil compartir amb més persones", relata, perquè sovint hi ha picaresques per intentar treure el màxim rendiment als lloguers. Un dels aspectes que més valora és que si hi ha qualsevol incidència del dia a dia, des de la cooperativa l'ajuden.
"Es preocupen i es nota, són coses que s'estan perdent avui en dia; la gent és molt egoista". Per això, diu, està "molt agraïda" perquè ha guanyat en qualitat de vida i denuncia el que per ella és una gran injustícia: "La gent que busca una habitació, sembla que no sigui igual que la resta de la gent, que té una casa i estan molt còmodes i això em toca molt".
Des de Kloosiv, assenyalen que els permet donar resposta a tota mena de perfils, des de persones grans, divorciades, joves que es volen emancipar o persones immigrades, entre altres. A Ripoll, per exemple, tenen el cas d'una senyora gran que ha accedit a posar a llogar dues habitacions després de veure que aquesta fórmula li encaixava i "trencava pors".
"Va començar amb una habitació i ara ja en té dues de llogades, ajudant a dues persones", destaca Ayala, tot dient que és una gran satisfacció veure com es creen vincles. La cooperativa s'ocupa de la gestió dels contractes, que són de llarga durada i a preus sostenibles i acordats, basant-se en índex de preus de la Generalitat i amb flexibilitat per cada cas.
Tres ajuntaments que hi participen
En la primera fase de prova han gestionat un centenar de llars, sobretot a Girona, i ara volen implementar la tecnologia amb la complicitat de tres ajuntaments del Ripollès i el Consorci de Benestar Social de la comarca. Campdevànol és un d'ells.
El seu alcalde, Oriol Lázaro, admet que els municipis petits no tenen eines ni personal per radiografiar l'oferta i demanda de l'habitatge i està convençut que aquest projecte els ha de permetre lluitar contra "l'atzucac" que es viu ara, tenir habitatges buits -desconeixen quants- i persones, com ara joves, que no troben lloguers.
Admet que "es va tard" però confia que aquesta eina els permetrà també planificar millor en matèria d'habitatge de lloguer i "acabar amb les inseguretats" de propietaris mentre es dona una "garantia jurídica" i es fa un seguiment social.
Des de Sant Joan de les Abadesses no han dubtat a participar en la prova perquè aporta una tecnologia i una metodologia des d'un vessant social. "La flexibilitat i el seguiment que se'n fa" són aspectes molt positius segons el tècnic d'Habitatge del municipi, Gaspar Tarrida. La funció de l'Ajuntament és tenir personal format per recollir les demandes i entrar-les a la plataforma. "Ja no seran converses, ara podrem registrar-ho millor i oferir sortides", remarca.
Per a l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, el projecte els interessa, entre altres aspectes, perquè els ha de permetre lluitar contra la soledat no volguda i posa el cas de persones grans que tenen habitacions buides i que podrien millorar els seus ingressos al posar-los a lloguer. Disposar de dades reals de les necessitats d'habitatge de la ciutat és una altra dels aspectes que més valoren del projecte.
