En aquest sentit, el juny ha estat sec a gran part del país i, fins i tot, molt sec a punts de la Catalunya Central, litoral sud i nord del cap de Creus. En canvi, el mes ha estat molt plujós a la Val d'Aran i punts de les Terres de l'Ebre. Les pluges abundants i la fusió accelerada de la neu van provocar les inundacions a mitjans de mes a la Val d'Aran.
L'inici de l'estiu climàtic -període entre els mesos de juny i agost- ha vingut marcat per una notable variabilitat meteorològica. Les precipitacions van afectar a molts punts de Catalunya com a conseqüència de les pertorbacions que van creuar el territori. La majoria d'aquestes pluges van ser en forma de ruixat, i acompanyades de tempesta i de calamarsa a causa del contrast tèrmic entre els nivells més baixos de la atmosfera, afectats per les primeres intrusions càlides de la temporada, i els nivells mitjos troposfèrics, amb presència de pertorbacions desenganxades del corrent general, perfectament conformades i acompanyades d'aire fred en el seu centre.
Durant aquest període, cal remarcar dues pertorbacions: la primera va creuar el país entre els dies 6 i 11 de juny, mentre que la segona va afectar Catalunya entre els dies 17 i 19 de juny.
Les pluges que van afectar Catalunya entre els dies 6 i 11 es van produir en relació amb una depressió freda provinent de l'interior de la península Ibèrica amb una temperatura molt freda en el seu centre, de l'ordre de -20 ºC a 500 hPa -a uns 5.500 metres d'altura-. Les precipitacions van ser generals i es van concentrar el dia 8 de juny, quan la inestabilitat atmosfèrica va ser més marcada. Els xàfecs van ser especialment intensos en alguns sectors del litoral i del prelitoral, on puntualment es va superar el llindar de la intensitat de precipitació, els 20 litres en 30 minuts).
Les precipitacions més destacades registrades durant l'episodi de pluges van ser els 67,2 litres a Ulldecona-els Valentins (el Montsià), els 63,9 litres a Mas de Barberans-Abocador (el Montsià), o els 50,2 litres a Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà.
Finalment, cal remarcar que l'aire fred associat a la depressió va provocar un descens important de la temperatura i va permetre que la precipitació fos en forma de neu al Pirineu fins a una cota d'uns 2.000 metres, o fins i tot puntualment inferior. Tot i que el gruix acumulat va ser en general inferior als 10 centímetres, la nevada va afectar tota la serralada.
Més de 100 litres en un dia a Vielha
Més complicada va ser la situació meteorològica en relació al període de precipitacions que va afectar Catalunya entre els dies 17 i 19 de juny com a conseqüència d'una depressió freda en alçada estancada sobre la Península Ibèrica. El marcat i persistent flux del sud present a les capes mitjanes de la troposfera va provocar precipitacions molt abundants a l'àrea del Pirineu, especialment a la Val d'Aran i zones pròximes, on la precipitació acumulada va superar els 100 litres en 24 hores. Les quantitats més importants que es van registrar van ser els 125,7 litres a Vielha e Mijaran (la Val d'Aran), dels quals 101,2 litres es van mesurar en només 24 hores (el dia 18); els 123,8 litres a Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà; o els 93,0 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà.
Durant la nit del dia 19 la precipitació va ser en forma de neu a les parts més elevades del Pirineu, destacant els 5 centímetres d'Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà, o els 4 centímetres de Boí (2.535 m), a l'Alta Ribagorça. D'altra banda, a Vielha fins aquest any no s'havia registrat mai una precipitació de més de 100 litres en un sol dia, ja que fins ara el dia més plujós de la sèrie era l'1 d'agost de 1998, quan es van registrar 94 litres. Així, cal retrocedir tres dècades, fins als aiguats del novembre de 1982, per trobar un registre de pluja superior al del dia 18 a Vielha. Segons les dades meteorològiques històriques disponibles d'aquesta localitat, més o menys contínues des de 1915, durant el 7 de novembre de 1982 es van registrar 169,5 litres, l'únic registre diari de precipitació superior als 100 litres fins al juny d'enguany.
Inundacions a la Val d'Aran
La conseqüència més destacada de l'episodi va ser l'espectacular creixement del cabal dels rius pirinencs fins al seu desbordament, molt especialment el de la Garona (la Val d'Aran). L'augment dels cabals s'explica per abundants quantitats de precipitació recollides i la fusió accelerada de la neu que es va produir entre els dies 12 i 18 de juny, tant per la calor que va afectar Catalunya entre els dies 12 i 16, com per la precipitació en forma líquida que es va recollir durant els dies 17 i 18. Durant aquests dies el gruix de neu va disminuir a un ritme de 10 a 30 centímetres diaris.
Cal destacar que en molts sectors del Pirineu occidental, sobretot al vessant nord, ha estat una temporada de neu excepcional, que en alguns casos ha suposat les acumulacions de neu més importants com a mínim dels últims 15 anys. Posteriorment, la primavera ha estat freda, de manera que s'han mantingut gruixos importants de neu fins a principis d'estiu a molts sectors de la serralada situats entre els 2.000 i els 2.500 metres, cotes on això és un fet poc habitual. Per exemple, a Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà, el dia 18 encara hi havia més d'1,60 metres de neu, mentre que una setmana abans el gruix era de 2.5 metres.
Així mateix, la destacada inestabilitat va afavorir la formació de potents tempestes que van afectar el terç occidental de Catalunya. La més important, fortament organitzada, va començar a afectar l'extrem sud del país a partir de les dues del migdia del dia 18 i es va desplaçar ràpidament cap al nord, descarregant amb una gran intensitat, deixant en molts casos calamarsa -grans de gel per sobre de 5 litres- o pedra -grans per sobre d'1 centímetre- i fortes ratxes de vent. En només tres hores va creuar tot el país, allunyant-se ja més afeblida pel Pirineu occidental.
Cal remarcar els 5,6 litres recollits en un minut que es van registrar a Falset (el Priorat), intensitat que s'ha de considerar com a extremadament alta. Feia gairebé tres anys, des dels 6,4 litres registrats en un minut el 17 de setembre de 2010 a Canaletes (l'Alt Penedès), que no es mesurava una precipitació minutal tan elevada.
Fins a finals de mes es va imposar a Catalunya un flux del nord que va mantenir la temperatura a ratlla, amb uns valors per sota dels que serien normals per l'època de l'any i amb unes nits fredes. D'aquesta manera, la matinada del dia 25 a Das (la Cerdanya) es va registrar una temperatura mínima de 0,3 ºC. Durant aquest període una pertorbació va creuar el país els dies 21 i 22 de juny i va deixar ruixats al quadrant nord-oriental de Catalunya, que van deixar 35,5 litres a Molló (el Ripollès), 32,3 a Santa Coloma de Farners (la Selva) i 24,1 litres a Vilablareix (el Gironès).
Durant tot el juny, a la Bonaigua (Pallars Sobirà) s'han recollit 204,7 litres, a Vielha, 181,5, a Espot (Pallars Sobirà), 173,2 i a Certascan (Pallars Sobirà), 157,1 litres. També, a Mas de Barberans les pluges han deixat una quantitat de 131,5 litres i a Ulldecona-Els Valentins (Montsià), 113.
Dos graus per sota l'habitual
El juny ha estat fred a Catalunya, a excepció del delta del Llobregat, desembocadura del riu Francolí, les parts més elevades de la serralada del Montseny i punts de l'Alt Empordà, on el mes s'ha de considerar normal. Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa de l'abundant nuvolositat que va caracteritzar els primers vint dies del juny i del flux del nord que va afectar Catalunya durant l'ultima desena del mes.
El mes de juny ha estat el més fred des de 1992, tot i que amb algunes consideracions. En alguns sectors hi ha hagut altres mesos de juny més recents -sobretot els de 1995 o 1997- amb una temperatura mitjana semblant a la d'aquest any. Fins i tot hi ha excepcions, com la de l'Observatori Fabra de Barcelona, on el juny de 2011 va ser molt semblant al de 2013. Tot i que feia 21 anys que no hi havia un juny tan fred a la major part del país, les anomalies respecte a la mitjana climàtica del període de referència 1961-90 no són especialment destacades -entre -0,5 i -2 ºC en general-.
És a dir, el juny de 2013 ha estat realment fred en el context de les dues últimes dècades, durant les quals els junys càlids o molt càlids han estat la norma, però no resulta excepcional respecte el període 1961-90. Per exemple, a Pinós (Solsonès) la temperatura va ser 2,3 graus més freda del que és habitual en un mes de juny, a Margalef (priorat) 2 graus per sota, i a Falset també els termòmetres van marcar 2 graus menys de l'habitual.
