El Govern està ultimant una proposta, que complementarà amb les aportacions del món local, per incidir en els criteris que regiran la subhasta que ha de convocar el ministeri per poder implantar parcs eòlics a les zones previstes al Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM).
Aquest, inclou el Golf de Roses com l’únic punt de Catalunya on s’hi podran instal·lar. De moment, no hi ha data prevista per la convocatòria però Acció Climàtica espera preveu que sigui al llarg fa mesos que treballa amb els ajuntaments afectats per poder “influir-hi”.
Fa només unes setmanes, van crear un grup de treball per traçar “l’estratègia” per condicionar aquest requisits però, en paral·lel, la Generalitat ha anat treballant una proposta que fixa diferents eixos i que es basa en un estudi elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que ha analitzat les experiències de països “més avançats” en el desenvolupament d’aquesta energia com Anglaterra i Gal·les, Escòcia, Països Baixos, França, els Estats Units i el Japó.
Durant la visita, el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha avançat que exigiran que els criteris “qualitatius” prevalguin sobre els econòmics en la subhasta de parcs comercials. “Estem acostumats que en aquestes subhastes prima més que sigui més barat o rendeixi més, però pensem que aquí el rendiment l’ha de tenir el territori. Que el conjunt de factors que aporti l’empresa vagin en benefici del territori”, ha afirmat el conseller.
En aquest sentit, ha dit que demanaran que el factor econòmic no superi un 50% del pes total en la subhasta i que, en canvi, els que tinguin a veure amb la qualitat dels projectes, com ara l’experiència, que promoguin efectes positius en la conservació de l’hàbitat marí amb propostes “innovadores protecció del l’habitat marí” tinguin una major incidència a l’hora de valorar les ofertes. També planteja que es tinguin en compte que les propostes comptin amb mesures dedicades al seguiment mediambiental durant l’operació.
Un altre dels eixos que proposen és que es creïn fons comunitaris entre promotors i comunitat local per “generar beneficis indirectes” en l’economia local dels diferents sectors implicats -industrial, turístic i pesquer- i que s’hi incloguin propostes de formació professional, beques o centres de formació en eòlica marina, entre d’altres. A més, plantegen que en els criteris per ponderar les ofertes es tingui en compte també que el projectes comptin amb mesures de “socialització del coneixement i la informació” a partir de les dades que puguin generar.
Un grup de treball a tres bandes
D’altra banda, el Departament instarà a crear un grup de treball entre els promotors dels projectes guanyadors, les administracions locals i el Govern, a més dels sectors econòmics afectats. L’objectiu és oferir “transparència” en tot el procés de definició, construcció i explotació del projecte; identificar les necessitats de “compensació” als sectors econòmics amb un impacte negatiu en alguna fase del procés que no es pugui “mitigar” i fer un seguiment dels projectes amb el fons comunitari creat.
Des del Govern reiteren que des del primer moment han deixat clar que volien influir en els criteris de la subhasta de projectes i que volien fer-ho de manera “consensuada” amb el territori.
La plataforma d’assaig Plemcat
En aquest sentit, està impulsant la plataforma Plemcat, un laboratori d’assaig pilot que haurà de servir per testejar l’eòlica marina a la zona d’implantació prevista al POEM.
El Plemcat ha aconseguit un finançament de 30 MEUR del programa ‘Renmarinas’, convocat per l’Estat amb finançament europeu. La resta de la inversió -fins arribar als 80,1 MEUR que es calcula que costarà- els aportarà Acció Climàtica a través de l’Institut de Recerca en l’Energia de Catalunya (IREC), que en liderarà l’execució.
La previsió és que la plataforma estigui construïda com a màxim el desembre del 2025 i comptarà amb tres prototips diferents. La voluntat és que els resultats que aporti el Plemcat puguin ajudar a reduir els impactes negatius que puguin tenir els parcs comercials. “Nosaltres hi hem fet una aposta clara. Durant tres anys podrem experimentar i fer recerca en l’àmbit marí i oceanogràfic”, remarca Mascort.
Un parc a menys de 20 km de la costa portuguesa
El conseller ha viatjat a Portugal per participar al Fòrum de l’Economia Blava Atlant & Med i tenia previst visitar els aerogeneradors però el temporal ho ha impedit i la trobada per conèixer de primera mà el projecte de Windfloat Atlantic s’ha hagut de fer des de les instal·lacions que la companyia té a Viana do Castelo.
El delegat del Govern a Portugal, Rui Reis, diu que la trobada s’emmarca en les relacions bilaterals que ambdós governs mantenen fa més de dos anys a través de la secretaria d’Estat del Mar portuguesa. la seva banda, el secretari d’Estat del Mar de Portugal, José Maria Costa, assegura que el Windfloat és un projecte “molt important” per al seu país i que estan plenament involucrats en un programa de descarbonització de l’economia. “La delegació de Catalunya té la oportunitat de veure un projecte que va obrir els horitzons per allò que serà el futur de les energies renovables”, assegura.
El parc Windfloat Atlantic és el primer parc eòlic marí flotant de l’Europa continental i se situa davant de la costa del municipi de Viana do Castelo. El parc té una capacitat instal·lada de 25 MW, copta amb tres molins ubicats en tres plataformes flotants i s’ubica a 18 quilòmetres de la costa.
El projecte va entrar en ple funcionament el juliol del 2020 i a finals de l’any passat havia registrat una producció total acumulada de 131 GWh. La iniciativa està liderada pel consorci Windplus, integrat per EDP Renováveis (54,4%), Engie (25%), Repsol (19,45) i Principle Power inc (1,2%). El projecte, però, ha comptat amb el suport financer del govern portuguès , la Comissió Europea i el Banc Europeu d’Inversions.
El parc s’ubica en una zona on operen nombrosos pesquers gallecs i es basa en el prototip Windfloat1, que va estar en funcionament del 2011 al 2016. El prototip de 2MW va produir energia sense interrupcions durant cinc anys i no va patir danys malgrat que, segons els impulsors, va patir condicions climatològiques extremes. Entre elles, onades de més de 15 metres i vents de 60 nusos.
