El jutjat de Primera Instància i Instrucció 6 de Figueres ha dictat l’arxivament de la causa contra l’exalcalde de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Salvi Güell, arran de la querella de la fiscalia per donar suport a l’1-O.
El ministeri fiscal li atribuïa els delictes de desobediència i prevaricació. El jutjat va obrir diligències prèvies i el va citar a declarar com a investigat a finals d’octubre del 2019.
La interlocutòria, que data del mes d’agost però que s’ha fet pública ara, conclou que no s’ha pogut acreditar que “l’investigat hagi realitzat cap fet, ja sigui per acció o omissió, que sigui constitutiu dels delictes denunciats”.
El cas que ara s’ha arxivat es remunta al març del 2019 quan la fiscalia va presentar una querella contra Güell pel seu suport a l’1-O. El ministeri fiscal va demanar al jutjat d’instrucció que l’investigués per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en relació a la celebració del referèndum. El jutjat va obrir diligències i el va citar a declarar en qualitat d’investigat a finals del mateix any.
Durant la seva declaració, l’exalcalde va dir que va participar en la votació com “un ciutadà més” i que com a alcalde no va prendre cap decisió vinculada amb els delictes que se li imputaven.
En la interlocutòria que ha dictat la jutgessa substituta del jutjat de Primera instància i Instrucció 6 conclou que Güell no va cometre cap dels delictes perquè “en cap moment va afavorir, facilitant l’ús d’espais públics, la realització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017” i que “tampoc li era exigible realitzar cap conducta” per impedir-lo.
La jutgessa també manté que “no va dictar cap resolució ni va efectuar cap acte que es pugui interpretar en el sentit que expressa la querella” i que “s’ha tret de context” una petició que va fer al responsable de l’àrea de gestió i manteniment d’espais públics. “Ni l’investigat va obrir els locals per portar a terme aquesta activitat, ni va facilitar que ho fes cap altra persona. Es desconeix qui els va obrir”, conclou la interlocutòria.
En aquest sentit, remarca que es desconeix qui els va obrir perquè una gran quantitat de persones, entitats i associacions en tenien la clau i que, en qualsevol cas, tampoc se li podia exigir que tanqués els locals i “impedís, materialment el referèndum”. “Aquesta era una tasca d’ordre públic, policial”, afegeix.
També conclou que el decret d’alcaldia que va dictar tampoc és constitutiu de cap delicte i ho considera una “mena manifestació, de naturalesa política o ideològica, que no va tenir cap transcendència pràctica”.