La recollida selectiva a les comarques gironines millora, però encara es queda curta. Segons el balanç del 2022 que ha fet públic l'ARC aquest dimecres, l'any passat de tots els residus generats a la demarcació, n'hi va haver un 47,5% que van anar a parar a algun dels contenidors de reciclatge (orgànica, paper i cartró, vidre, plàstic...). Traslladat en xifres, són 217.979 tones (cosa que suposa 253 quilos per habitant/any).
En comparació amb el 2021, a la demarcació l'índex de selectiva ha pujat més d'un punt -aleshores, va ser del 46,39%- però continua estant per sota dels estàndards que marca la Unió Europea. Això, però, no és homogeni per comarques, perquè n'hi ha dues que se situen per sobre del llindar de la UE. Són, en concret, el Gironès (53,53%) i la Garrotxa (52,44%). El director de l'ARC explica que això es deu també "a l'esforç" que han fet els consells comarcals per estendre els sistemes de contenidors amb targeta o bé la recollida porta a porta.
A aquestes dues comarques, les segueixen el Pla de l'Estany (49,11%), el Baix Empordà (48,42%) i el Ripollès (47,79%). Si bé no compleixen els estàndards que va fixar Brussel·les, sí que totes tres se situen per damunt de la mitjana de recollida selectiva a Catalunya (que el 2022 va ser del 45,33%).
A l'altra banda de la balança, però, aquelles comarques que queden despenjades i tenen xifres més baixes de reciclatge són l'Alt Empordà (44,49%) i la Selva (43,48%). Per al director de l'ARC, de la mateixa manera que passa a la resta del país, a l'hora de capgirar aquests percentatges allò que cal és que els municipis grans i les ciutats "facin els deures" i apostin per implantar "sistemes eficients de recollida selectiva".
Isaac Peraire posa com a exemples Girona, Banyoles o Olot, però també altres municipis del litoral com Blanes, Platja d'Aro o Lloret de Mar. Per al director de l'Agència, "no és excusa" ser població de costa, perquè també es poden implantar sistemes eficients que involucrin el turista a l'hora de gestionar les deixalles que genera (i separar-les de manera selectiva).
En referència als increments de taxes, Peraire deixa clar que "gestionar els residus no és gratis", però també admet que hi ha municipis que durant anys no s'han posat al dia. "Els models d'alta eficiència ajuden, precisament, a contenir el cost de la gestió de les deixalles", subratlla.
Vilablareix i Albons, al capdavant
Durant la presentació del balanç, el director també ha subratllat que els municipis gironins que tenen millors taxes de recollida selectiva són, precisament, els que han implantat sistemes eficients de recollida. En concret, aquells que van reciclar més són Vilablareix (92,61%), Albons (92,21%), Corçà (91,51%), Verges (90,56%) i Forallac (89,44%).
Si es desgranen les dades per fraccions, l'any passat a les comarques gironines n'hi va haver tres que van augmentar lleugerament. En concret, els envasos lleugers (8%), el vidre (5,8%) i l'orgànica (5,5%). En canvi, la recollida de paper i cartró va davallar un 5,2%.
Tot i això, a la demarcació més de la meitat de les deixalles municipals que es generen no es recullen de manera selectiva. L'any passat, en concret, van ser-ne 241.409 tones. Això sí, la generació de residus per càpita va baixar lleugerament en un 0,7% (situant-se als 591 quilos per habitant/any)
