Un estudi apunta que la microbioma exerceix un paper clau en l’èxit d’una espècies invasora. La investigació és part d’una tesi doctoral codirigida pels doctors Marta Pascual i Carles Carreras (UB) i Xavier Turon del Centre d’Estudis Avançats (CEAB) de Blanes i s’ha publicat a la revista iScience.
L’article dona a conèixer els resultats d’una recerca iniciada fa tres anys amb la recollida de mostres de Style plicata, i d’aigua als ports de Barcelona, Blanes i Vilanova i la Geltrú. La recerca revelava la complexitat i l’adaptabilitat de les comunitats microbianes d’aquest invertebrat marí i com això ajuda a explicar la seva gran capacitat de proliferar, fins i tot, en ambients contaminats.
La Styela plicata és un tipus d’ascidi, un grup d’invertebrats que viuen adherits a substrats dels fons marí i que s’alimenten filtrant aigua i aprofitant-ne les partícules orgàniques. Es tracta d’una espècie d’invasora que s’ha expandit a nivell mundial sobretot en ports i zones costaneres properes, perjudicant la vida autòctona.
Amb tècniques moleculars s’ha analitzat la composició i funcionalitat del seu microbioma, en diferents teixits i estadis del desenvolupament. El doctorant de la UB i primer autor de l’article, Carles Galià-Camps, explica que aquesta és, precisament, una de les novetats de la recerca ja que, fins ara, els estudis acostumaven a centrar-se en la part més externa.
“L’anàlisi tant de la túnica (coberta exterior de l’animal), com de les brànquies i del tub digestiu (teixits interns) ens ha sorprès: hem descobert grans diferències segons el teixit, tant en la composició com en la funcionalitat del microbioma, evidenciant una alta especialització”, afegeix.
La comparativa entre els individus juvenils i els adults també ha revelat diferències importants. S’ha trobat correlació entre el microbioma i els metalls pesants, sobretot en els adults, que bioacumulen aquests contaminants presents a l’aigua. Aquest fet suggereix que les comunitats de microorganismes i la seva funcionalitat van canviant durant el desenvolupament de l’ascidi, responent cada cop millor a les condicions de l’entorn.
Pel que fa als exemplars d’un o altre port, també s’ha vist diferències, tot i ser enclavaments geogràfics molt propers, fet que suggereix una adaptació local.
Xavier Turon, investigador del CEAB-CSIC i coautor del treball, explica que “la diversitat i especialització del microbioma és un avantatge, ja que permet una adaptació ràpida d’aquests animals, fins i tot en ambients estressants i contaminats. Com passa amb els humans, veiem que el microbioma resulta clau per a la salut, l’adaptació i l’èxit evolutiu”.
