Els manuscrits de l’obra de l’historiador, assagista i editor Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 – Lió, 1960) s’han incorporat recentment al fons que la Biblioteca de la Universitat de Girona (UdG) conserva des de l’any 1988.
El donatiu, fet per la família, inclou els manuscrits originals de tota la seva producció historiogràfica. Concretament, corresponen a catorze obres i reculls de conferències, articles, pròlegs, ressenyes i entrevistes, a banda de documentació de congressos i treballs de recerca.
La donació inclou la tesi doctoral "Ferran II i la ciutat de Barcelona" i els primers treballs de Vicens Vives com a medievalista, així com la seva recerca cabdal sobre els remences. També s’han incorporat al fons de la UdG documents que mostren la seva evolució vers la història econòmica, com ara "Industrials i polítics del s. XIX", o la seva revisió de la catalanitat i la seva història mitjançant "Notícia de Catalunya". El material, a més, inclou els originals de conferències, articles, pròleg, ressenyes i d'altres escrits.
El Fons Jaume Vicens Vives de la UdG reuneix la documentació –llibres, revistes i manuscrits– que fou cedida, en una primera tramesa, a l’Estudi General de Girona, adscrit encara a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1988. En aquest acord, en el qual va intervenir l’Ajuntament de Girona, hi va tenir pes el que es creia que hauria estat la voluntat de l’historiador: mantenir la biblioteca a la seva ciutat natal, així com el desig de posar-la a la disposició de la comunitat universitària i dels estudiosos de la historiografia.
El fons consta de gairebé quatre mil llibres i un centenar de revistes. La Biblioteca de la UdG custodia, també des de llavors, una part de l’arxiu personal de l’historiador, format per manuscrits, material docent i de recerca. Aquest fons és, en bona part, producte de l’activitat acadèmica de Vicens Vives, com a professor i investigador a la Universitat de Barcelona.
L’any 2019, la família Vicens va fer una nova donació a la Biblioteca, entre la qual destaca la correspondència de l’historiador, amb unes tres mil cartes que permeten apropar-se al seu treball d’investigador i intel·lectual, a la seva feina editorial i a la seva tasca com a professor.
També desvelen l’activitat de Vicens per renovar la investigació històrica i constaten l’àmplia xarxa de contactes que establí amb les figures més importants de la historiografia internacional i amb els personatges que van marcar la vida intel·lectual i cultural del país entre la postguerra i els anys seixanta.
Tots aquests documents són cabdals per il·lustrar l’evolució del treball de l’historiador i junt amb els fons de Ramon Garrabou, Joaquim Nadal, Jordi Nadal, Lluís Maria de Puig, Joan Reglà i Pierre Vilar, conservats també a la UdG, constitueixen un conjunt de gran rellevància per a l’estudi de la historiografia catalana.
