L'Audiència de Girona ha absolt l'exregidora de Vidreres (Selva) que, juntament amb una altra processada, s'enfrontava a 3 anys i mig de presó acusada d'apropiar-se de més de 19.000 euros d'una entitat urbanística de conservació entre els anys 2013 i 2014.
Segons les acusacions, les dues processades ocupaven els càrrecs de presidenta i secretària de l'entitat encarregada de gestionar la urbanització Puigventós (això abans de ser regidora al ple municipal) i haurien desviat els diners utilitzant "xecs en blanc". La sentència conclou que "no ha quedat acreditat" que les processades "hagin desviat diners a finalitats diferents al pagament de les despeses de l'entitat, així com als seus proveïdors".
La fiscalia les acusava d'un delicte continuat d'apropiació indeguda i demanava 3 anys i mig de presó i multa de 2.700 euros per a cadascuna. L'acusació particular volia la mateixa pena de presó però elevava la multa a 3.240 euros per cap.
La defensa, encapçalada pel lletrat Lluís Ibáñez, va sol·licitar l'absolució perquè considerava que les processades no havien comès cap delicte durant la gestió al capdavant de l'Entitat Urbanística de Conservació Puigventós.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, recull que l'exregidora i l'altra processada van ocupar els càrrecs de secretària i presidenta de l'entitat durant els anys 2013 i 2014. Al llarg d'aquest temps, van utilitzar com a "mecanismes de pagament a tercers" l'emissió de xecs. Uns xecs que segons les acusacions estaven "en blanc" però que el tribunal resol que estaven signats "per les persones que ocupaven càrrecs" dins l'ens: "Existien talonaris signats per president i vicepresident als efectes de facilitar la gestió dels pagaments".
Les acusacions sostenien que les processades van desviar més de 19.500 euros dels comptes de l'entitat urbanística utilitzant diferents sistemes, com la retirada de diners en efectiu a través dels xecs o a través d'obres com la reforma de la piscina o treballs per arreglar desperfectes de la zona esportiva que no s'havien justificat "suficientment" o on hi veien un "sobrecost".
L'Audiència de Girona ho descarta: "De la prova practicada no ha quedat acreditat que les acusades hagin desviat diners de l'Entitat Urbanística de Conservació Puigventós a finalitats diferents al pagament de les despeses de l'entitat, així com als seus proveïdors".
Sense proves
El tribunal remarca que "la tesi acusatòria construeix el seu relat fàctic sobre l'emissió de xecs al portador que eren cobrats per les acusades" però que no ha aportat proves que ho demostrin: "La sala no pot fer altra cosa que fer palès que la instrucció practicada ha estat clarament insuficient i que la prova aportada és certament escassa".
Així, la secció quarta critica que de les 31 operacions presumptament irregulars descrites per les acusacions, només s'hagi aportat "fotocòpia de deu xecs". A més, tampoc s'ha aportat "cap informació" de l'entitat bancària que pugui acreditar la identitat de la persona que els va cobrar i que, per tant, pogués demostrar que els diners no van anar a parar a pagar proveïdors o serveis.
La sala també posa el focus en el paper de la gestoria que s'encarregava de portar els comptes de l'entitat, que recollia les justificacions de pagaments i que no consta "que advertís cap mena de desviament de fons". Tampoc hi ha hagut cap proveïdor de l'entitat urbanística que hagi denunciat un impagament. De fet, l'Audiència recull que al judici va declarar un industrial que va assegurar que no li devien diners de les feines que havia fet a la urbanització.
Al judici, les dues acusades van negar que s'haguessin embutxacat diners de l'entitat urbanística. Segons van assegurar, totes i cadascuna de les factures estaven justificades, i amb còpia entregada a la gestoria que s'encarregava dels comptes. A més, van al·legar que tots els moviments bancaris es feien previ acord de la junta que gestionava el dia a dia de l'entitat.
"Si bé és cert que no disposem de justificació documental de que els esmentats xecs hagin estat destinats al pagament de despeses de l'entitat, comptem amb suficients indicis que apunten a aquesta realitat", conclou la sentència que subratlla que aquest "dubte raonable sobre la concurrència de la conducta de distracció econòmica que les parts acusadores atribueixen a les acusades" obliga a dictar una sentència absolutòria.
