L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 15 anys per humiliar, amenaçar, insultar i agredir sexualment la seva parella a Lloret de Mar (Selva). El processat i la denunciant van mantenir una relació entre el 2015 i el 2018.
Durant el judici, ella va assegurar que l'home la tenia controlada en tot moment, que estava esporuguida i que, si no hi volia mantenir relacions, l'acusat es posava agressiu.
Ell, per contra, va negar els fets i va assegurar que la dona se li havia girat en contra un cop va obtenir el permís de residència. La sentència conclou que no hi ha prou elements per decidir quin dels dos relats és fiable, perquè la prova contra l'acusat és "raquítica" i la instrucció del cas es va fer massa "a la lleugera".
El cas que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat es basava en versions contraposades. De fet, a la sala de vistes tan sols van escoltar-se les declaracions del processat i de la denunciant. No es va citar cap testimoni, i com a perit només va intervenir un psicòleg judicial (que ho va fer a través de videoconferència).
Tant ell com ella són lituans. Al judici, la dona va explicar que havien mantingut una relació tumultuosa entre els anys 2015 i 2018 (durant la qual van tenir una filla en comú). Va relatar que sentia por, perquè el processat solia amenaçar-la i es posava agressiu si no volia mantenir-hi relacions. A més, va explicar que l'home la insultava, la tractava com un drap, la controlava, li mirava constantment el mòbil i no la deixava sortir gaire.
L'acusat, per la seva banda, va negar els fets. Va assegurar que, abans que ella tingués el permís de residència, no tenien problemes. Però que a partir del moment en què la dona va obtenir els papers, la relació va refredar-se i que, de fet, va ser ella qui amenaçava amb denunciar-lo a la policia.
El processat s'enfrontava a una condemna de 15 anys de presó per tot un reguitzell de delictes (un de continuat de violació amb l'agreujant de parentiu, un de maltractament psicològic habitual en l'àmbit de la violència sobre la dona i un altre continuat d'amenaces). A més de la presó, la fiscalia també demanava que no es pogués acostar a la seva exparella durant 25 anys i que l'hagués d'indemnitzar amb 15.000 euros.
"Raquítica i a la lleugera"
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, absol l'acusat de tots els delictes que se li imputaven. El tribunal conclou que no té prou elements per decidir quin dels dos relats -el d'ell o el d'ella- és fiable, perquè la prova que es va aportar al judici és "raquítica".
"Afortunadament, avui dia, les investigacions de delictes com aquests s'acompanyen d'un bagatge probatori molt més ampli", recull literalment la sentència. El tribunal diu que el relat de la denunciant li sembla creïble, però també posa en relleu que més enllà de les "manifestacions subjectives" tant d'ella com d'ell, no hi ha "elements que dotin de fiabilitat a cap dels relats".
I aquí, l'Audiència enumera quines són les llacunes que, a parer seu, té el cas. Entre d'altres, que no s'hagi aportat cap comunicat mèdic que acrediti les agressions, que no s'hagi citat algun testimoni a qui la dona li pogués haver transmès el seu "desassossec", que tampoc consti cap actuació policial "d'atenció o socors" a la denunciant o que no s'hagués pres declaració al primer fill de la dona -actualment, major d'edat- que pogués relatar com era la vida diària de la parella.
"Tot i el temps que ha passat el cas en instrucció, la recerca d'elements de corroboració s'ha fet massa a la lleugera", recull la Secció Quarta. I aquí, l'Audiència de Girona també creu que l'informe psicològic de la denunciant, que va concloure que patia estrès posttraumàtic, es va fer "amb una gran lleugeresa" (perquè el perit tan sols va entrevistar-se amb ella en una ocasió). "Creiem que un diagnòstic semblant no es pot fer de pressa i corrents, sobre la base d'una sola entrevista", recull la sentència.
Per això, l'Audiència de Girona absol el processat. "Per tots aquests motius, la sala no troba ancoratges suficients de fiabilitat, la qual cosa ens porta a no declarar els fets denunciats com a provats i a dictar una sentència absolutòria", conclou el tribunal de la Secció Quarta.
