Mallol, nascut a Sant Pere Pescador el 1923, tenia com a gran passió el cinema, que li va sorgir de ben petit. A principis dels anys 30 va construir un projector i a partir d'aleshores ja va començar a col·leccionar aparells audiovisuals per acabar realitzant petits llargmetratges de forma amateur als anys 50.
Va rodar una trentena de curtmetratges, entre documentals, fantasies amb trets experimentals i arguments senzills. El 1956, va ealitzar la seva primera pel·lícula com a cineasta amateur, El pastor de Can Sopa, i una primera i única incursió en el cinema professional com a director de fotografia, en la coproducció italoespanyola Su propio destino. Va abandonar el cinema professional per les dependències i servituds que comportava, que s'allunyaven dels criteris artístics de la pel·lícula, i va decidir continuar com a cineasta amateur i va fundar l'UCA, Unió de Cineastes Amateurs, amb seu a Barcelona, el 1954.
El cineasta va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2001.
Col·lecció Tomàs Mallol
Un dels seus llegats més importants és la Col·lecció de Cinema Tomàs Mallol, que va crear al seu domicili la dècada dels anys 60 i posteriorment fou adquirida per l'Ajuntament de Girona i instal·lada al Museu del Cinema el 1994.
La col·lecció es compon aproximadament de vint mil unitats. A banda dels quasi vuit mil objectes, aparells i els seus accessoris precinematogràfics i del cinema dels primers temps, cal destacar prop de deu mil documents amb imatges fixes (fotografies, cartells, gravats, dibuixos i pintures), vuit-cents films de tot tipus i una biblioteca amb més de set-cents llibres i revistes.
Tomàs Mallol va formar la seva col·lecció sobretot entre 1968 i 1998. Trenta anys en què va recórrer els principals mercats i encants de Catalunya, Espanya i França, fonamentalment. Va establir nombrosos contactes personals amb antiquaris especialistes en cinema i fotografia, que l'avisaven cada vegada que tenien un objecte de precinema per vendre.
Reconeixement de Carles Puigdemont
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha volgut destacar "el coneixement extraordinari sobre el món del cinema" que posseïa el cineasta Tomàs Mallol (1923-2013)."Ell va fer possible que la ciutat tingués el millor museu del cinema del món amb una col·lecció inigualable", ha ressaltat.
El batlle ha explicat que, fins a l'últim moment, Mallol va estar "al peu del canó" i a l'aguait de qualsevol novetat que afectés el museu gironí. "No només li hem d'agrair la seva valuosa aportació sinó que el trobarem a faltar com a persona i pel seu coneixement extraordinari del que ha estat i és el setè art", ha subratllat. Tomàs Mallol ha mort aquest diumenge a l'Hospital Trueta de Girona a causa d'una malaltia.
"Gràcies a ell tenim un Museu del Cinema que és visitat per milers de persones i estudiants que s'hi apropen per aprendre més del setè art", ha explicat l'alcalde de Girona. Puigdemont ha posat en valor la col·lecció que va donar a l'Ajuntament de Girona i que va servir per fundar el museu de la ciutat dedicat a aquest món artístic.
"Sempre estava involucrat i compromès", ha recordat el batlle. Segons Puigdemont, el cineasta de l'Alt Empordà ha estat "intrínsicament" relacionat amb el fet que Girona sigui una ciutat amb un "altíssima cultura audiovisual". "Aquests últims dies ha estat malalt, es va caure i es va trencar el fèmur però ell era una persona que sempre estava al peu del canó, interessada amb totes les novetats de la col·lecció i a l'aguait de les noves adquisicions o elements que hi tingués a veure", ha subratllat.
Finalment, l'alcalde de Girona ha ressaltat que "el trobarem molt a faltar, com a persona i pel seu coneixement extraordinari del que ha estat i és el món del cinema".
Un museu "irrepetible"
El director del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, Lluís Valentí, ha afirmat aquest diumenge que el col·leccionista Tomàs Mallol serà recordat per haver fundat el Museu del Cinema de Girona, una mostra que ha dit que és "irrepetible" i "potser l'únic o dels únics dedicats absolutament al cinema", amb un recorregut "des dels inicis de les imatges lluminoses fins a l'aparició del cinema".
Valentí també ha volgut reivindicat la seva vessant de cineasta, que és el que realment li donava "més felicitat i transcendència". Segons el productor, Mallol considerava més important el seu cinema que la seva col·lecció.
