Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat unes marques en llorers de fa 7.200 anys la jaciment de la Draga de Banyoles. Es tracta d'una troballa que corrobora la gestió de boscos més antiga fins ara identificada.
Les marques antropològiques localitzades en els pilars de fusta de llorer estarien fetes amb aixes. Sobre les cicatrius dels cops va continuar creixent la fusta i entre cinc i deu anys més tard es van talar per ser convertits en pilars de la fase inicial de construcció del poblat. Aquesta troballa també permet verificar que hi havia la presència d'un grup d'humans en la zona abans d'establir-s'hi.
Els investigadors asseguren que fins ara tenien indicis que les comunitats de la Draga gestionaven els boscos però mai havien pogut demostrar-ho amb evidències físiques. La Draga és l'únic jaciment del neolític lacustre de la península ibèrica i té entre 7.200 i 6.700 anys d'antiguitat. A més, és dels pocs complexes europeus en què els registres de fusta s'han conservat bé perquè van quedat submergits en la capa freàtica dels voltant de l'estany de Banyoles.
Fins ara, l'indici més antic de gestió de boscos per part d'humans era al jaciment suís d'Hauterive-Champréveyres. De tota manera, les mostres tenen una antiguitat d'un miler d'anys posterior, com a mínim, que les trobades a la Draga.
La recerca l'han impulsat els investigadors Oriol López-Bultó, Ingrid Bertín i Raquel Piqué, membres del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'arqueòleg Patrick Grassmann. Ara, l'estudi s'ha publicat a l''International Journal of Wood Culture' després de presentar-lo en un congrés dels Països Baixos.
La fusta de llorer era rarament exportada en el Neolític a Europa, tot i que estava principalment en llocs situats als llacs. A la Draga hi ha documentació que s'havia fet servir en fogars, eines i alguns elements de construcció. Tot i així, el llorer tenia un paper molt més secundari que la fusta de roure. Dels 1.200 pilars que s'han recuperat fins a dia d'avui del jaciment, el llorer suposa un 1,4% de les restes i el roure un 96,6%.
Les marques en els pilars, però, només s'han trobat en els de fusta de llorer. Això posa sobre la taula que els humans feien el marcatge de forma intencionada en aquests troncs. Els investigadors apunten que les marques podrien indicar que se n'evités l'ús o per delimitar el territori. Malgrat tot, asseguren que caldrà estudiar més a fons les marques per determinar-ne el motiu.
Els investigadors havien constatat en estudis previs que els pobladors de La Draga tenien un profund coneixement dels recursos naturals a l’entorn del jaciment. Gestionaven plantes i ramats i van fer un ús massiu del roure, amb una selecció acurada de les formes i dimensions per fabricar els pilars sobre els quals construïen les cabanes.
“La gestió dels boscos és una activitat econòmicament i socialment molt rellevant, que requereix un coneixement, una planificació i una organització social per fer-la. El nostre estudi demostra, un cop més, la importància i el desenvolupament econòmic que ja tenien els habitants de La Draga i, en general, els grups neolí9cs del mediterrani occidental”, indica López-Bultó. Per dur a terme l’estudi s’han combinat diferents metodologies, com observació i registre directes, traceologia i arqueologia experimental, escanejat tridimensional, iden9ficació taxonòmica i dendrocronologia.
