El Govern ha declarat la Casa Masó de Girona Bé Cultural d'Interès Nacional. Es tracta de la unió de quatre habitatges al centre del Barri Vell de la ciutat, al carrer Ballesteries.
La família va adquirir les quatre cases i l'arquitecte gironí en va fer una reforma el 1919 que ha quedat com una de les principals obres de Rafael Masó, fet que li ha valgut el reconeixement en la categoria de Monuments Històrics i que ha aprovat l'executiu català aquest dimarts.
La casa es va organitzar amb una planta baixa destinada a la impremta Masó, a la primera i segona hi havia els habitatges dels pares, on estava tota la família. Les plantes tercera i quarta es van destinar a l'estança del mateix Rafael Masó.
Des del Govern, destaquen que les obres de Rafael Masó són exemple del pas del Modernisme al Noucentisme, en el que va ser un nou moviment cultural i polític que va tenir lloc a principis de segle XX i que es veuen reflectits en la reforma de la Casa Masó.
En els seus edificis es pot comprobar que s'han abandonat els principis estètics modernistes, basats en la càrrega ornamental i escultórica. Rafael Masó va entrar en contacte amb els representants ideològics del Noucentisme com Eugeni d'Ors, Josep Carner, Folch i Torres, Torres i Bages, Pompeu Fabra i Josep Aragay, els quals van posar les bases doctrinals de cada una de les seves disciplines, en les quals es recolzarà l'obra de l'arquitecte gironí.
Masó també va viatjar per Europa per conèixer els representants del moment, dels quals en va assimilar el nou racionalisme basat en la senzillesa formal i la racionalitat dels espais. A banda, també es destacava la confortabilitat i l'intimisme interior. Uns trets que es veuen reflectits als diferents espais interiors i al mobiliari de la Casa Masó.
Gràcies al reconeixement de la Generalitat, la Casa Masó será inclosa en el llistat de Béns Culturals d'Interès Nacional i gaudirà d'especial protecció.
