El Govern incentivarà als propietaris de boscos perquè en tinguin cura

El Departament d'Agricultura i el Consorci Forestal de Catalunya (CFC) estan estudiant la possibilitat de fer incentius o deduccions fiscals del 30% de l'IRPF o l'Impost de Societats a aquells propietaris forestals que tinguin cura del bosc i apostin per la gestió sostenible. Des del CFC asseguren que la mesura crearia més llocs de treball, no suposaria cap despesa per a l'Estat i milloraria la situació i neteja dels boscos catalans.

"Estem treballant per fer possible aquesta mena de desgravacions i perquè l'Estat entengui que ha de fer un esforç per millorar la rendibilitat dels boscos i gestionar més bé el patrimoni", ha assegurat el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí. Aquestes valoracions s'han donat a conèixer durant l'assemblea general que ha realitzat el Consorci Forestal de Catalunya a Boadella d'Empordà, dins del municipi de Boadella i les Escaules, a l'Alt Empordà. Durant l'assemblea s'ha presentat l'informe de gestió de l'organisme, s'ha aprovat la renovació de càrrecs de la direcció i s'ha donat a conèixer algunes de les novetats principals que afecten el sector.

D'una banda, tal i com ha explicat el president del Consorci, Rossend Castelló, un dels temes més "reivindicats" des de fa anys és la "necessitat" de revaloritzar els serveis que donen els propietaris forestals. "La introducció d'incentius fiscals o deduccions del 30% de la quota del l'IRPF o de l'impost de societats ajudarien a millorar la situació dels propietaris dels boscos", ha afirmat el president. "Si cada propietari forestal gasta 1.000 euros per netejar les seves parcel·les i es pot desgravar uns 333 això suposarà una gran ajuda. Seria el mateix procediment com si es tractés d'una donació a una ONG", ha comentat.

Des del Consorci Forestal de Catalunya asseguren que la mesura no tindria cap cost per a l'Estat. "Tot al contrari, no s'hauria de gastar ni un sol euro perquè si es potencia aquesta mena d'ajudes, els propietaris contractaran més personal i amb la seguretat social i l'IRPF d'aquests nous treballadors es pagaria amb escreix la diferència", ha assegurat. Castelló apunta que aquest projecte també tindria un impacte directe en l'estat dels boscos catalans. "Les parcel·les estaran més cuidades, tindrem els espais més treballats, més ulls al bosc i els propietaris contents perquè podran extreure alguna mena d'ajuda econòmica del seu treball", ha afegit.

En principi, el projecte es porta estudiant i negociant des de fa mesos però encara es tracta d'una idea "inicial". "Estem en un moment de definició de la inciativa, hem de presentar un estudi complet però el sector ho veu amb bons ulls i hem rebut el suport de molts partits polítics", ha subratllat. En concret, el mateix conseller d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, ha assegurat que es tracta d'una gran idea. "Actualment tenim una relació excel·lent amb el Consorci, compartim la preocupació de com dinamitzar econòmicament el bosc i, en aquest sentit, treballem per trobar mesures que permetin que els propietaris tingui un rendiment econòmic de la fusta i altres materials", ha explicat durant l'acte de cloenda de l'assemblea. "Cal buscar noves fórmules com incentius i deduccions fiscals per millorar la rendibilitat del bosc i potenciar la gestió sostenible", ha afirmat.

En aquest sentit, el conseller ha ressaltat que "s'està treballant en el projecte" i que ara cal avançar posicions fins arribar al govern estatal. "Cal que l'Estat entengui que ha de fer un esforç i permetre desgravacions fiscals i incentius que augmentin la rendibilitat del bosc millorant així la gestió del patrimoni", ha comentat.

"Només es treballen unes 30.000 hectàrees d'alzina surera"

D'altra banda, durant aquesta jornada també s'ha parlat de nova empresa dedicada al tractament i preparació del suro, 'Quality Suber', que es presenta com una oportunitat d'unir productors i indústria. L'empresa, constituïda pels Serveis Forestals, l'Associació de propietaris forestals del Montnegre-Corredor i el Grup Corcho del País, va néixer ara fa unes setmanes amb l'objectiu d'esdevenir un incentiu perquè les empreses catalanes consumissin suro català. "A Catalunya hi ha una tradició de taps molt important però malauradament no hi ha l'hàbit de sortir al bosc a agafar el suro i el 90% s'importa des de Portugal, Andalusia o Extremadura", ha comentat Castelló. Segons el president, això és degut a què el suro català costa més de treballar perquè pateix la plaga del corc i té una densitat superior perquè es recull cada tretze o catorze anys en comptes de cada nou que és el que succeeix a altres indrets.

"Comptem que en aquesta campanya 2013-2014 es podrien tractar unes 700 o 800 tones de suro i suposaria donar feina a unes 200 persones", ha detallat Castelló. Segons les dades aportades des del Consorci Forestal, actualment només es treballen unes 25.000 o 30.000 hectàrees d'alzines sureres de les 80.000 existents. "Això suposa que hi ha unes 50.000 hectàrees arreu de Catalunya que no estan ben gestionades però hi ha el potencial d'arribar a tenir unes 130.000 hectàrees", ha subratllat. "Si es treballessin tots aquests espais suposaria que tant l'Alt, el Baix Empordà, la Selva, el Maresme i el Vallès tindrien els boscos nets i bé", ha afirmat.

Més ajudes per als afectats del foc de l'Empordà

D'altra banda, en el marc de la trobada s'ha llegit la Declaració de Boadella on s'han demanat més ajudes per als propietaris forestals afectats pel gran incendi de l'Empordà i un pla de recuperació de les zones cremades. "Tot el que es va calcinar tardarà molt a refer-se i s'ha de tenir en compte que les alzines que van ser pelades ara fa uns tres o quatre anys moriran", ha comentat Castelló.

En aquest sentit, el president ha subratllat que és "imprescindible" que es tallin tots els arbres cremats i es seleccionin aquelles alzines sureres que han pogut sobreviure al foc. "Cal treure els arbres cremats per netejar la zona i perquè els altres pugin créixer bé", ha puntualitzat. A més, Castelló ha recordat que els propietaris que tenien plantacions d'alzines necessitaran "molts anys per recuperar-se. "Hauran d'esperar cinc o sis anys abans d'extreure la pell cremada, que no valdrà res i posar-hi diners per treure aquesta capa, llavors esperar 14 anys per obtenir beneficis si tot va bé i no pateixen alguna altra inclemència o incident", ha comentat.

Roselló ha aprofitat la trobada per demanar un canvi legislatiu que permeti fraccionar més els boscos i crear tallafocs naturals mitjançant els camps de conreu, les plantacions d'alzines sureres o camps de cereals. "Parlant amb la gent hem vist que hi ah zones de bosc massa grans", ha afegit.

Finalment, des del Consorci creuen que són "preocupants" les retallades que preveu el Departament d'Interior pel que fa a la campanya d'extinció d'incendis d'aquest estiu i han demanat plans d'incentius com els que s'atorguen a la compra de vehicles o calderes per potenciar la biomassa.